1.064 persones dormen al carrer a Barcelona, el 69% de les quals en una situació de vulnerabilitat alta o mitjana


La nit del 10 a l’11 de juny vam sortir pels carrers de Barcelona per entrevistar les persones que viuen al ras i 289 persones ens van explicar la seva situació. Els primers resultats mostren dades preocupants: augmenta el nombre de persones que diuen haver patit una agressió i la mitjana del temps de vida al carrer arriba als 4 anys i 8 mesos. Durant la nit, vam detectar 1.064 persones dormint al ras, una xifra que considerem de mínims i que creiem que pot superar les 1.100 persones.

On dorms de manera habitual? Quant temps fa que no tens una llar estable? Has hagut d’anar a l’hospital en els darrers sis mesos? T’han agredit físicament o verbal? Estàs empadronada? T’has pogut vacunar contra la covid-19? La nit del 10 a l’11 de juny, vam enquestar 289 persones que viuen al carrer a Barcelona per conèixer la seva situació de vulnerabilitat. Ho vam fer amb la implicació de 530 persones voluntàries que, al llarg de la nit, van recórrer 65 dels 73 barris de la ciutat. L’acció ha servit per enquestar i també per tenir una estimació, de mínims, del nombre de persones que viuen al ras a Barcelona.

En total, durant la nit de l’enquesta vam detectar 1.064 persones vivint al carrer, una xifra preocupant que ens indica calen més esforços per a la prevenció i per oferir recursos que s’adaptin a les necessitats de les persones que ja viuen al carrer.

Des d’Arrels, però, creiem que la xifra de 1.064 persones és una xifra de mínims. Els motius? D’una banda, sabem que hi ha persones que s’amaguen perquè se senten més segures, i a les quals no localitzem. D’una altra banda, al recompte nocturn que el passat 19 de maig va realitzar la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) es van localitzar 104 persones dormint a parcs i jardins o zones boscoses de la ciutat on no vam accedir el 10 de juny durant la nit de l’enquesta.

“Fa un any, quan tothom estàvem a casa confinats, vam realitzar un recompte i vam localitzar 1.239 persones vivint als carrers de Barcelona. L’estimació que fem ara parlaria de més de 1.100 persones”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels. “Aquest descens té a veure, en part, amb la disminució de la mobilitat de les persones a causa de la pandèmia i el tancament de fronteres, i també amb la conversió d’algunes places d’emergència en places estables. No ens podem relaxar, però, en la lluita contra el sensellarisme i les seves causes perquè parlar de més de 1.100 no és una bona notícia”, afegeix.

 

El 69% de les persones, amb una vulnerabilitat mitjana o elevada

Les primeres dades resultants de l’enquesta mostren que, de les 289 persones que van participar en l’entrevista, el 91% són homes, el 6,9% són dones i un 1,7% són homes o dones trans. Destaca la baixada del nombre de dones: l’any 2019 també vam realitzar l’enquesta i les dones representaven l’11%, mentre que el novembre del 2020 la xifra era del 9%. Des d’Arrels creiem que és una bona notícia i la relacionem amb la posada en marxa de recursos específics per a dones sense llar per part de l’Ajuntament i altres entitats.

De mitjana, les 289 persones que hem entrevistat tenen 43 anys. Més de la meitat (el 53%) tenen entre 36 i 55 anys i 2 de cada 10 tenen entre 18 i 35 anys. Segons la procedència, ha augmentat el percentatge de persones amb nacionalitat espanyola que viuen al carrer a Barcelona (el 30%, un 6% més que fa dos anys), mentre que el percentatge que representa la població migrada torna a ser gairebé del 70% (en concret, el 68%). Aquesta última dada evidencia de nou la fragilitat de la situació de les persones migrades, els majors riscos estructurals perquè es trenquin els seus fils i la sobre representació al carrer respecte a la resta de la població amb una llar. En aquest sentit, ens preocupa que el 17% de les persones que hem entrevistat afirmen ser sol·licitants d’asil.

L’enquesta que hem realitzat s’emmarca en una campanya europea que vol eradicar el sensellarisme de carrer i que, preguntant directament les persones que viuen al ras, vol conèixer la seva situació de vulnerabilitat. De les 289 entrevistes realitzades el passat 10 de juny, s’extreu que el 20% de les persones es troba en una situació elevada de vulnerabilitat i un 49%, mitjana. Una de cada deu persones viu al carrer des de fa més de deu anys i, de mitjana, les persones que hem enquestat fa 4 anys i 8 mesos que viuen a la intempèrie; es tracta d’una dada preocupant que ha augmentat en comparació l’any 2019.

També ens fa estar alerta el fet que el 46% de les persones diuen haver patit agressions físiques i/o verbals, el que significa un 6% més que fa dos anys. “Que el 46% de les persones que hem entrevistat ens diguin que han patit agressions físiques i/o verbals és un indicador molt preocupant i, segurament, la punta de l’iceberg. La majoria de les persones que viuen al carrer normalitzen el fet de viure al carrer i tot allò que comporta, no solen denunciar ni explicar situacions d’agressions”, afirma Ferran Busquets.

 

Haver de viure al carrer i en pandèmia

Des de l’arribada de la pandèmia per la covid-19, la vulnerabilitat de les persones que viuen al carrer s’ha fet encara més evident. Al maig de l’any passat, amb el confinament estricte vigent, des d’Arrels vam sortir a comptar per saber quantes persones vivien al carrer i vam localitzar 1.239 persones. El passat 19 de maig, es van localitzar 895 persones dormint al ras, en el recompte organitzat per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar. Aquest 10 de juny, aprofitant que des d’Arrels sortíem a enquestar, vam tornar a comptar i vam detectar 1.064 persones pernoctant als carrers de Barcelona.

En tot aquest temps hem sortit també a preguntar a les persones com estaven. Ho vam fer el novembre del 2020, amb una enquesta específica sobre les conseqüències de la pandèmia i per saber més sobre la situació administrativa de les persones i les seves trajectòries. I ho hem fet de nou el 10 de juny, amb qüestions sobre salut, possibles agressions, accés a l’habitatge, etc.

El 27% de les persones ens ha explicat que viu al carrer des de fa un any o menys, és a dir, que ha començat a viure al ras durant la pandèmia. El 19% de les persones diu que ja està vacunada o que ha rebut alguna de les dosis de la vacuna contra la covid-19; es tracta d’un percentatge que en les darreres setmanes haurà augmentat, ja que s’ha començat a vacunar les persones sense llar a diferents centres, entre ells Arrels. Això és una bona notícia perquè fins ara no s’havia tingut en compte les persones sense llar com a grup prioritari a protegir, tot i el seu estat de salut fràgil. De les 289 persones que hem enquestat aquests dies, de fet, el 59% afirma tenir un estat de salut delicat i el 19% de les persones explica que té alguna malaltia crònica.

 

Més informació:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *