Com han atès els municipis catalans les persones sense llar aquests dies de pluja i fred?


A Catalunya no hi ha xifres actualitzades que permetin saber quantes persones viuen al carrer ni una estratègia comuna operativa que orienti sobre com atendre les persones sense llar. En l’àmbit local, cada municipi ho fa de manera diferent però a tot arreu hi falten recursos. Aquests dies de temporal de pluja i vent han estat un exemple.

Els serveis i els recursos que s’adrecen a les persones sense llar a Catalunya varien d’un municipi a un altre. N’hi ha que no tenen res, altres disposen d’algun centre que ofereix serveis bàsics i altres compten amb mecanismes i recursos més diversos i adaptats. Té a veure amb els pressupostos locals, amb la voluntat política i amb la necessitat pendent de comptar amb un pla comú per afrontar i resoldre el sensellarisme des de l’àmbit català.

La Llei de Serveis Socials a Catalunya diu que els municipis amb més de 20.000 habitants han de prestar serveis socials bàsics i que, en situacions d’emergència, haurien d’oferir solucions habitacionals de manera temporal. També tenim l’estratègia catalana per a l’abordatge del sensellarisme; es va presentar públicament el juliol del 2017 i hauria de servir de marc i dotar de pressupost el món local però que encara no s’ha aprovat ni s’ha fet efectiva.

Què passa aleshores quan arriba el fred o situacions excepcionals com el temporal de pluja i vent d’aquests dies? Depèn. Municipis com Barcelona o Tarragona tenen protocols propis per activar alguns recursos quan la temperatura baixa dels 5ºC o dels 0ºC. La majoria, però, segueixen les instruccions de la Direcció General de Protecció Civil, que segueix les prediccions del Servei Meteorològic de Catalunya. Des del MeteoCat donen l’avís quan la temperatura baixa un 2% per sota de la mínima habitual; és a dir, que a molts municipis s’activen alternatives per a les persones sense llar quan la temperatura és inferior als 0ºC.

A la voluntat de cada municipi

Hem consultat a diferents ciutats catalanes què han fet aquests dies per atendre les persones sense llar. En algunes s’amplien places d’alberg, en altres se surt a visitar les persones per saber com estan però no hi ha allotjament i en altres municipis no s’ha activat cap operació específica. En tots els casos, es tracta d’accions que s’enfoquen en la urgència, insuficients i que no tenen en compte les necessitats de les persones.

  • A Lleida, l’Ajuntament activa el Pla Iglú entre els mesos de novembre i març. Aquest hivern ha habilitat 20 places addicionals a l’alberg que està en funcionament durant tot l’any (70 places en total) i, com ja va fer l’any passat, ha obert un refugi nocturn d’urgència amb 39 places on les persones hi poden estar uns dies. Des del consistori expliquen que es tracta d’una “resposta d’urgència” i que aquest any han creat un equip de professionals per acompanyar millor les persones. Fins a la data, han atès 461 persones, moltes de les quals han arribat aquests dies de municipis propers on no hi ha recursos per a les persones que viuen al ras.
  • A Tarragona tenen un protocol propi d’activació del Pla Iglú. L’impulsen l’Ajuntament, la Guàrdia Urbana, Protecció Civil i la Creu Roja quan baixen les temperatures o quan s’activa el pla NeuCat. Si el termòmetre arriba als 0ºC s’ofereix a les persones sense llar allotjament en un alberg o en pensions. Aquest hivern, el pla Iglú encara no s’ha activat malgrat els episodis de pluja i vent perquè, segons el consistori, la temperatura no ha baixat tant. L’any passat a Tarragona es va fer un recompte nocturn en què es van localitzar 70 persones vivint al carrer, un 23% més que l’any 2017.
  • A Girona, el dispositiu d’emergència de l’operació fred es va engegar a principis de desembre i es mantindrà fins a finals de març. L’impulsen des del consorci La Sopa i, aquest hivern, s’ofereixen 50 places nocturnes que solen estar plenes. La Creu Roja també ha estat pendent de les persones que viuen al carrer a la ciutat de Girona i altres municipis propers.
  • Barcelona també compta amb un protocol propi. Quan la temperatura baixa fins els 5ºC o arriba desembre, l’Ajuntament habilita 75 places nocturnes fins a finals de març. Si s’arriba als 0ºC, s’activa la fase d’alerta en considerar que “la vida de les persones es troba en risc” i s’obren 325 places addicionals. Això últim, però, no sol passar i les places no se solen obrir. Tot i tenir més recursos per a les persones sense llar, a Barcelona es nota més la manca de recursos perquè 1.200 persones viuen al carrer, una xifra que ha augmentat un 83% en els darrers 11 anys. Aquests dies no s’ha activat l’operació fred sinó una acció “excepcional” i d’emergència pel temporal de pluja i vent mitjançat la qual s’han habilitat 130 places nocturnes durant dues nits. La primera nit hi van dormir 64 persones sense llar i la segona, 83.
  • Als 36 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona no hi ha gairebé recursos per a les persones sense llar i, quan baixen les temperatures, les actuacions són diverses. A L’Hospitalet del Llobregat, amb més de 250.000 habitants, el dispositiu de l’operació fred preveu augmentar de 31 a 46 les places de l’únic alberg de la ciutat però aquests dies de temporal no s’ha fet perquè, segons el consistori, hi havia places lliures i no ha calgut ampliar la capacitat. A Badalona, l’Ajuntament i entitats socials han habilitat un alberg amb 25 places que obriran fins a finals de març mentre que a Santa Coloma de Gramenet no s’ha fet cap actuació i des del col·lectiu Ningú Sense Llar denuncien que a la ciutat hi viuen una vintena de persones al carrer però no hi ha cap centre d’acollida nocturn d’urgències. D’altra banda, a El Prat, com en altres municipis metropolitans, tenen reservades algunes de les 75 places d’allotjament d’urgència que hi ha al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona.
  • Més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona, municipis com Sabadell i Terrassa han activat protocols per atendre les persones que dormen al carrer. A Terrassa, obrint de manera puntual un recurs per passar la nit i, a Sabadell, visitant les persones que dormen al ras en coordinació amb la Creu Roja. Precisament amb el suport de la Creu Roja, a altres municipis com Sitges i Mataró s’han obert albergs i places provisionals on les persones sense llar s’han pogut resguardar.

Solucions més enllà del termòmetre

Els dispositius hivernals per a persones que dormen al carrer es posen en marxa perquè quan baixen les temperatures es considera que la salut i la vida de la persona està en perill greu. Per això els recursos són temporals, perquè el fred extrem dura uns dies i després marxa. Les persones sense llar, però, no desapareixen i els riscos de viure al carrer que van més enllà del fred, com les agressions físiques, continuen.

El repte que comparteixen tots els municipis catalans és mirar més enllà del termòmetre. A Barcelona hi ha un servei específic per atendre les persones sense llar que compta amb un equip de carrer i existeix també un pla de lluita contra el sensellarisme. A Tarragona, l’Ajuntament i les entitats socials han començat a treballar en xarxa per afrontar el sensellarisme durant tot l’any i aprofundir en l’acompanyament de les persones. A Girona també intenten acompanyar durant tot l’any les persones que viuen al ras i tenen un equip de carrer format per educadors socials i professionals de la salut mental, mentre que a Lleida volen començar a fer el pas d’una primera acollida a poder oferir allotjament estable a les persones.

Des d’Arrels, apuntem algunes propostes que no només tenen com a punt de partida l’emergència del fred:

  • A curt termini i durant l’estació hivernal, tots els municipis haurien de saber què han d’oferir i durant quant de temps a les persones sense llar, així com comptar amb recursos econòmics per fer-ho. Perquè accions com aquesta siguin més efectives també cal que durant tot l’any s’acompanyi les persones sense llar generant vincles i confiança.
  • Implementar l’estratègia catalana per a l’abordatge del sensellarisme per tenir criteris comuns que vagin més enllà de l’estació hivernal i apostin per recursos d’allotjament estable. La temperatura no pot ser un criteri perquè una persona que viu al carrer pugui accedir a un allotjament. Actualment, uns 70 municipis catalans activen algun tipus de recurs habitacional durant uns dies o setmanes quan la temperatura baixa molt. Hi ha pocs municipis, en canvi, que hagin apostat per l’habitatge estable.
  • En l’àmbit local, cada municipi ha de vetllar pels seus veïns i veïnes. Comprar un bitllet de tren a una persona que viu al carrer perquè es desplaci a una ciutat més gran només trasllada la problemàtica.
  • Promoure més habitatge social i específic per a les persones que dormen al carrer, a Barcelona i a la resta de municipis. A la capital catalana, demanem obrir la Mesa d’Emergència perquè les persones que es troben en situació de carrer puguin accedir a un habitatge social.
  • Mentre es treballa per assolir més habitatge estable, proposem obrir espais d’acollida de baixa exigència, petits i no massificats, ubicats a cada barri i que s’adaptin a les necessitats de les persones.

 

Més informació:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *