Per què algunes persones sense llar no volen accedir als recursos contra el fred?

Llit al carrer sensellarisme

Quan arriba el fred intens a la ciutat de Barcelona s’activen recursos especials per allotjar persones que dormen al carrer. Algunes d’elles, però, rebutgen accedir-hi tot i les baixes temperatures a l’exterior. Els motius tenen a veure amb què aquests espais sovint no contemplen una solució estable a mig i llarg termini, ni tenen en compte què vol i necessita la persona. Us ho expliquem amb més detall.

Aquests dies de més fred en què la temperatura disminueix fins als 0 graus es posen en marxa a Barcelona recursos addicionals per acollir les persones sense llar. Aquests espais suposen l’obertura d’un total de 183 places suplementàries per oferir allotjament temporal i d’emergència durant les nits més fredes. 941 persones dormen al carrer a Barcelona segons l’últim recompte realitzat per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar el mes de maig del 2016, l’obertura d’aquests llits només dóna accés a un 19,5% del total.

Ara bé, quan a moltes d’aquestes persones que dormen al carrer se’ls hi ofereix l’accés en aquests recursos rebutgen anar-hi. Aquests són alguns dels motius:

  • L’allotjament en un centre d’acollida temporal no representa una solució definitiva a la situació de sensellarisme en què es troben les persones que viuen al carrer. Es tracta de recursos que no ofereixen una seguretat i estabilitat a mig i llarg termini ni tenen en compte l’opinió de la persona: què vol i què necessita.
  • Perquè una persona vulgui accedir a un recurs, prèviament cal treballar i establir un vincle de confiança amb ella. Si la persona accepta entrar-hi però només és de forma temporal i poc estable, i després s’ha de traslladar a un altre recurs o tornar al carrer, és molt complicat que neixi una relació de confiança i se li pugui fer un seguiment.
  • Els dos recursos habilitats per l’Ajuntament, el CANE i el CUESB, es troben al districte d’Horta i de Sant Martí però on hi ha un major volum de persones dormint al carrer és als districtes de Ciutat Vella, l’Eixample i Sants – Montjuïc, segons l’últim recompte realitzat l’any passat. Això suposa que moltes de les persones situades lluny d’aquests dos recursos hagin de desplaçar-se llargues distàncies per arribar-hi cada dia, carregant els embalums que normalment porten a sobre. A més es poden trobar fora de lloc en una zona que no coneixen i no és la que es mouen habitualment. Això també succeeix habitualment amb els tres albergs municipals d’accés lliure situats a la Zona Franca, Nou Barris i Sarrià.
  • Allotjar-se en recursos temporals implica compartir un mateix espai amb moltes persones desconegudes, fet que suposa una manca d’intimitat, privacitat, tranquil·litat i poden originar-se problemes de convivència. A més, en aquests espais no s’hi pot accedir amb animals i moltes persones que viuen al ras és l’única companyia que tenen.

En Ramón, una de les persones que acompanyem a Arrels, dorm al Port i aquests dies passa molt fred. Ens explica que ell i els seus companys no poden anar fins al recurs habilitat pel CUESB perquè “està lluny i no tenim targeta de metro, hi hauríem d’anar caminant cada dia“, si no fos per aquest problema afirma que hi aniria. En John, que també dorm amb en Ramón, assegura que no vol anar a aquest espai perquè hi ha problemes de convivència, “no pots descansar bé perquè has d’estar vigilant que no et robin res.”

Una altra de les persones amb qui hem parlat, fa 3 nits que dorm al recurs habilitat al CUESB i està content tot i que assegura que el tracte amb algunes persones és complicat per temes d’higiene.

Aquests dos recursos excepcionals per als mesos d’hivern, igual que els tres albergs municipals d’entrada lliure situats a la Zona Franca, Sarrià i Nou Barris, segueixen l’anomenat ‘model d’escala’ en el qual per accedir a un habitatge estable la persona ha de passar abans per un procés amb diverses normatives. Sovint, en aquests recursos,  la persona ha de complir un seguit de requisits horaris i també en relació a les seves addiccions, fet que complica molt el procés de sortir de la situació de sensellarisme perquè no posa per davant l’accés a un habitatge.

Caldria comptar amb recursos que oferissin una més i millor estabilitat que miressin el procés de la persona a mig i llarg termini, ja que la dinàmica actual es repeteix des de fa anys de forma cíclica sempre que arriben setmanes fredes i no representa una solució del tot adequada per resoldre la situació de les persones que viuen al carrer.

Com afecta el fred a les persones sense llar?

Estar exposat a temperatures tan baixes propicia la contracció de malalties i debilita i deteriora encara més la salut de les persones que viuen al ras, un col·lectiu que ja de per si es troba en una situació molt vulnerable. El fred és un dels molts factors que escurça la vida de les persones sense llar, l’edat mitja de defunció de les persones que ens han deixat aquest any a Arrels és de 62 anys.

Per altra banda, a Catalunya més de 5.400 persones que viuen al carrer i  7.600 persones viuen en assentaments i barraques en solars o naus industrials sense subministraments bàsics, on es poden produir situacions de perill derivades de l’ús d’estufes en mal estat per escalfar-se. Les xifres, de mínims, són de l’Agència Catalana de l’Habitatge i, a més, l’Idescat assegura que l’11% de les llars catalanes no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *