La informació que hem obtingut de les entrevistes fetes a persones que dormen als carrers de Barcelona ens ha de servir per revisar i millorar els recursos, les maneres de fer i les polítiques que ja existeixen, i per engegar noves accions útils i enfocades a la realitat de les persones que dormen al ras. Des d’Arrels ja hem començat a posar fil a l’agulla en la nostra feina diària i hem elaborat una sèrie de propostes en l’àmbit de la ciutat.

Què estem fent a Arrels?

1.

Sortim al carrer.
L’equip de carrer ha començat a visitar persones que hem detectat mitjançant l’enquesta, que no coneixíem i que presenten un grau de vulnerabilitat molt elevat. També segueix visitant aquelles que sí coneixíem prèviament. L’objectiu és enfortir vincles que, amb el temps, permetin fer passes a la persona.

2.

Detectem el grau de vulnerabilitat.
Estem incorporant l’enquesta que vam fer servir al cens de persones sense llar com a eina vàlida interna, per saber quin grau de vulnerabilitat pateixen les persones sense llar que atenem. L’objectiu és prioritzar actuacions i saber l’evolució de les persones que passen del carrer a viure en un pis en termes de vulnerabilitat.

3.

Provem noves formes d’allotjament.
De manera paral•lela al model Housing First, estem estudiant vies d’allotjament que permetin a persones cronificades a carrer i molt vulnerables accedir a un sostre digne. De moment, hem obert el Pis Zero, un recurs de baixa exigència per a persones que no han trobat en altres recursos habitacionals allò que necessiten.

4.

Promovem recomptes i censos.
Els resultats del cens de persones sense llar ens confirmen la importància de sortir al carrer per preguntar directament a les persones que dormen al ras i conèixer quin grau de vulnerabilitat pateixen. També estem convençuts de la utilitat de realitzar recomptes. En aquest sentit, seguim treballant en xarxa amb administracions i entitats assessorant i donant suport a la realització de censos i recomptes.

Què proposem en l’àmbit de la ciutat?

1.

Afermar i avaluar el model Housing First.
La vulnerabilitat que pateix una persona quan viu al carrer disminueix en el moment en què accedeix a un habitatge estable i digne. A Barcelona ja hi ha experiències del model Housing First però és necessari ampliar-lo i que s’enfoqui a les persones sense llar que pateixen un grau de vulnerabilitat elevat. Proposem que es realitzin avaluacions regularment i segons els criteris del Housing First, per no perdre l’esperit i l’eficàcia del model. Animem l’Ajuntament de Barcelona a apostar encara més pel model Housing First i anar més enllà dels 100 pisos previstos en el Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona 2016-2020.

2.

Espais nocturns i de baixa exigència per tot Barcelona.
Es requereixen espais adequats, que respectin la privacitat i serveixin per crear vincles i relacions de confiança amb aquelles persones sense llar amb un grau de vulnerabilitat més elevat i que no s’adeqüen a cap altre tipus de recurs. Aquests espais haurien d’oferir servei a tots els districtes de Barcelona.

3.

Padró i targeta sanitària.
Garantir que totes les persones sense llar que viuen a Barcelona estiguin empadronades i tinguin targeta sanitària perquè puguin anar al metge amb normalitat i accedir als recursos que ofereix la ciutat. En aquest sentit, i a causa de l’actual dispersió dels recursos per a persones sense llar a Barcelona, cal facilitar la seva mobilitat i desplaçaments.

4.

Donar continuïtat als recomptes i censos.
Els recomptes i censos permeten dimensionar la realitat de les persones sense llar, saber quin grau de vulnerabilitat presenten les persones i com s’ha d’actuar, i realitzar un seguiment comparatiu al llarg del temps. Cal, a més, que es desenvolupin de manera validable i transparent.

5.

Enfortir el treball en xarxa afavorint l’intercanvi d’informació.
Tant en l’àmbit de Barcelona com de tot Catalunya, proposem l’existència d’una pàgina web actualitzada que reculli tots els serveis existents que atenen persones sense llar, així com la creació d’una base de dades comuna de persones que utilitzen els serveis.

6.

Treballar amb els municipis metropolitans.
Proposem potenciar una visió metropolitana del sensellarisme perquè les persones puguin ser ateses al seu municipi. En l’àmbit local, cal prioritzar l’accés a l’habitatge estable i el model d’atenció Housing First i que els municipis comptin amb pressupostos adequats per poder atendre les persones sense llar que viuen al seu territori.

Més informació:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *