Sònia Olea és advocada experta en migracions, membre de l’equip d’Incidència de Caritas espanyola i del grup de treball d’experts jurídics en habitatge a la xarxa europea FEANTSA. Ha aportat la seva expertesa i el seu punt de vista al document La vulnerabilitat de les persones que viuen al carrer a Barcelona. En aquesta entrevista parla sobre la situació de les persones estrangeres que viuen al carrer i sobre l’accés a l’habitatge.

En el cens de persones sense llar realitzat per Arrels el passat mes de maig a Barcelona un 66,04% de les persones enquestades eren estrangeres, un 31,3% de nacionalitat espanyola i, el 2,66% no va respondre. Aquesta xifra contrasta amb la de la població de Barcelona: dels 1,6 milions d’habitants, un 83,7% tenen nacionalitat espanyola i un 16,3% estrangera. Sobre aquesta diferència, la situació d’aquestes persones i l’accés a l’habitatge n’hem parlat amb l’advocada Sònia Olea.

Creus que les persones immigrants en situació de sense llar són més vulnerables?

Efectivament. La carència d’una xarxa de contactes, les dificultats administratives per adquirir documentació, l’idioma i la discriminació pel fet de ser estrangeres implica que es trobin en una situació més fràgil respecte la resta de la població. Un altre factor és la inexistència de l’anomenat “matalàs mediterrani”, és a dir, les xarxes familiars i veïnals que tradicionalment han fet que als països del sud d’Europa el procés d’arribada al carrer sigui més llarg que en altres països del nord d’Europa.

En quina situació es troben les persones sense llar i immigrants als altres països de la Unió Europea?

La situació de les persones sense llar en els diversos països europeus és molt diferent, depèn de cada regulació. A Hongria, per exemple, existeix una clara normativa criminalitzadora de la pobresa; en canvi, a Dinamarca, existeixen polítiques que protegeixen la no discriminació però no hi ha una infraestructura d’acompanyament i d’accés a l’habitatge per a persones sense llar indocumentades.
Entre els països que formen part de Feantsa (Federació europea d’entitats que treballen amb persones sense llar), Espanya és un dels que més accés a protecció social d’emergència té per a persones estrangeres; no s’exigeix tenir autorització de residència per accedir a recursos residencials, per exemple.

Quines polítiques defensa Feantsa per millorar la situació d’aquestes persones?

El més important és que s’introdueixi i es garanteixi el dret a l’habitatge en les polítiques públiques, tant a nivell europeu com en cadascun dels països. Cal una aposta clara per l’habitatge de funció social destinat a la població més vulnerable. En aquest sentit, Feantsa està col•laborant amb la Comissió Europea en l’elaboració d’un pilar europeu de drets socials, aportant un seguit de propostes centrades en l’habitatge i la lluita contra el sensellarisme.

Creus que a nivell legislatiu s’està avançant en el reconeixement del dret a l’habitatge de les persones sense llar?

S’estan produint avanços a nivell de funció social de l’habitatge en algunes comunitats autònomes com és el cas de Catalunya, Euskadi, Canàries, Andalucia, Navarra, València i ara les Balears. Algunes de les propostes tenen, però, l’oposició absoluta per part del Govern Central. El camí cap a l’accés al dret humà de l’habitatge digne i adequada passa per la implementació de més polítiques públiques d’habitatge social i això suposa un canvi de paradigma a nivell estatal. No només per part de les administracions públiques a l’hora d’optar per fórmules d’accés a l’habitatge més enllà de la propietat privada, sinó també per part de la ciutadania, que deixi enrere la idea que per triomfar cal tenir un habitatge en propietat.
Són solucions a llarg termini però es poden començar a plasmar amb reformes legals i propostes de planificació urbana, rehabilitació d’espais, lloguer social… de forma més immediata.

Parles del dret humà a l’habitatge, com es desenvolupa a nivell legislatiu?

Comporta una mirada integral de múltiples espais, no només d’aquells relacionats amb l’habitatge sinó també als que fan referència a benestar social, salut, educació, economia, comunicació i infraestructures, empreses i ocupació, agricultura i medi ambient. La legislació, a més, ha de contemplar també procediments i eines que facilitin l’accés i el manteniment de l’habitatge, especialment a les persones en situació més vulnerable.

Què proposa Feantsa respecte el desenvolupament de les polítiques públiques d’habitatge?

En primer lloc, cal promoure fórmules alternatives a la propietat privada com el lloguer social, la cessió d’ús, la propietat cooperativa… Les ajudes públiques han de possibilitar opcions diferents d’habitatge necessàries per a col•lectius amb demandes d’allotjament econòmicament accessible. Per altra banda, també cal desenvolupar un programa específic per promocionar i fer seguiment de l’habitatge social de lloguer de la població més vulnerable, així com incorporar protocols d’emergència per prevenir situacions d’exclusió social prolongades durant anys.

Més informació:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *