Crear un codi d’alerta sanitària específic per a les persones que viuen al ras, atendre des de qualsevol àrea bàsica de salut, formar els professionals dels centres sanitaris, fer visites mèdiques directament al carrer, augmentar les places residencials… Són algunes de les propostes que serveis dels àmbits sanitari i social hem elaborat per garantir l’accés al dret a la salut de les persones sense llar.
Quan vius al carrer, estàs exposat o exposada a molts riscos, cada dia de l’any. Pateixes la pluja, el fred, la calor, però també pots patir violència física o verbal, cansament degut al sobre esforç que comporta recórrer Barcelona per poder dutxar-te i dinar, caure o patir un accident, etc. Quan vius al carrer, hi ha moltíssimes necessitats bàsiques que no tens cobertes, com menjar calent, canviar-te de roba sovint o tenir un lloc per descansar i aixoplugar-te durant el dia.
Els drets a la intimitat, a descansar, a la higiene, a la integritat física… queden vulnerats. També el dret a la salut i a l’atenció sanitària, perquè el fet de viure a la intempèrie castiga i deteriora l’estat de salut de les persones i escurça en 25 els seus anys de vida.
Precisament per millorar l’atenció sanitària a les persones que viuen al carrer a Catalunya, professionals de l’àmbit sanitari i d’entitats i serveis experts en sensellarisme ens hem trobat durant tot l’any passat per compartir les dificultats més habituals que es donen en l’atenció sanitària a les persones sense llar. El grup, anomenat #SalutSenseLlar i liderat pel Col·legi de Metges de Barcelona, està format per una trentena de professionals de l’administració i serveis públics, hospitals, CAP i entitats socials, entre d’altres. Des d’Arrels també hi participem.
“La gran dificultat que ens sobrevola és la manca d’habitatge, però des de l’àmbit sanitari hem d’obrir la mirada per garantir el dret a la salut també a les persones que dormen al carrer. El document que hem creat posa sobre la taula algunes dificultats que tenim: la impotència de donar altes hospitalàries a domicili quan no hi ha un domicili, la sectorització que fa que moltes vegades una persona sense llar no pugui ser atesa en un CAP, la pobresa farmacèutica”, afirma Beatriu Bilbeny, metgessa de família i vocal al Col·legi de Metges.
En concret, el document que hem elaborat recull 23 propostes que es fixen en quatre objectius: evitar barreres i afavorir l’accessibilitat al sistema d’atenció sanitari, evitar la manca d’informació i facilitar el registre de les situacions de sensellarisme, evitar la manca de recursos socials i d’allotjaments i propostes per garantir la continuïtat assistencial i fer front a problemes clínics.
Les dificultats per accedir a l’atenció sanitària
Com explica la Carme Roca, metgessa de família i membre del grup #SalutSenseLlar, les persones que viuen al carrer es veuen afectades per malalties cardiovasculars; pateixen lesions cutànies per l’exposició al sol i tenen els peus castigats perquè han de caminar molt i no tenen un calçat adequat; tenen més patologia respiratòria i patologia mental. “Haver de viure al carrer produeix estrès crònic; la por produeix estrès”, alerta.
Anar al metge hauria de ser una acció relativament senzilla, però per a les persones que viuen al ras presenta moltes dificultats. La porta d’entrada a l’atenció sanitària per a les persones sense llar solen ser els serveis d’urgències i sol passar que, com la necessitat en el dia a dia és sobreviure, quan una persona que viu al carrer pensa a anar al metge és perquè pateix molt dolor.
Si la persona s’acompanya d’un animal o de totes les seves pertinences, té problemes per accedir al centre de salut. També hi ha el risc d’oblidar el dia i l’hora de la visita o d’arribar-hi tard i que no t’atenguin i et tornin a donar cita per a més endavant, amb el nou perill de no arribar-hi i de l’augment de la frustració per part de la persona. Són situacions que, des d’Arrels, detectem sovint.
La manca d’informació, les situacions de desconfiança que poden sorgir, les barreres idiomàtiques, els problemes administratius que es donen quan la persona no té documentació ni targeta sanitària, etc., són algunes de les barreres que existeixen. En aquest sentit, el fet que les persones accedeixin a l’atenció de la salut per les urgències d’un hospital o d’un Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) implica també en moltes ocasions infradiagnòstics, manca de seguiment i no tenir un metge habitual, a més de tractaments pocs adaptats a la situació de la persona i entrebancs per adherir-se a ells.
23 propostes viables per millorar l’atenció sanitària
Les 23 propostes que es recullen al document elaborat pel grup #SalutSenseLlar són propostes de mínims que haurien de ser un punt de referència comú per a tots els centres de salut catalans. Moltes d’aquestes propostes es podrien posar en marxa amb un canvi de mirada, voluntat política i canvis organitzatius.
Algunes d’aquestes propostes són:
- Crear un codi d’alerta sanitària que s’activi quan la persona accedeix a la consulta o a les urgències i que ajudi a prioritzar i a adaptar l’atenció sanitària. Aquest codi, per exemple, permetria agrupar les cites i les proves diagnòstiques per evitar que la persona hagi de tornar un altre dia.
- Crear el CAP Zero per evitar la sectorització quan la persona viu al carrer, és a dir, que una persona que viu al carrer pugui ser atesa a qualsevol CAP, tot i que després des del CAP s’intenti vincular el pacient a l’Equip d’Atenció Primària on estigui assignat o allà on la persona se senti còmode.
- Protocols clars de coordinació entre els centres sanitaris i els recursos d’atenció social i formacions específiques als professionals administratius sanitaris per evitar atencions arbitràries i trencar prejudicis quan una persona arriba al taulell del centre de salut.
- Posar en marxa la història clínica compartida social i sanitària per fer realment efectiva la coordinació entre els diferents àmbits d’atenció.
- Que els equips de treball social dels centres sanitaris facin una valoració social de sensellarisme a l’inici dels ingressos hospitalaris i els serveis d’urgències per prendre mesures i decisions clíniques i socials de manera precoç. En aquest sentit, també es proposa que els informes d’alta hospitalària incorporin el diagnòstic mèdic – com es fa ara – però també que incorporin el diagnòstic social que fan els equips de treball social sanitaris. A més, es proposa establir, abans de donar l’alta a la persona, les coordinacions necessàries amb serveis socials municipals.
- Sortir del centre de salut per visitar les persones directament al carrer i establir vincles de confiança.
- Creació de més equips de salut mental per a persones sense llar a altres territoris de l’àrea metropolitana de Barcelona.
- Des del punt de vista farmacèutic, proposem comptar amb la figura d’un farmacèutic referent a menjadors socials i centres de dia i repensar els requisits i els tràmits administratius perquè una persona que viu al carrer pugui obtenir el copagament farmacèutic 0 euros per fer front a la pobresa farmacèutica.
En aquest context, part de les propostes que s’han presentat es fixen també en la necessitat de comptar amb recursos d’allotjament, incrementar els recursos d’acollida i de baixa exigència i ampliar el nombre de places de convalescència per evitar que quan es dona una alta hospitalària la persona torni a viure al carrer. Perquè tenir una llar ajuda a tenir cura de la salut i minimitza riscos.
El grup de treball #SalutSenseLlar, impulsat des del Col·legi de Metges de Barcelona, està format pel Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona, el Col·legi de Treball Social de Catalunya, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), el Consorci Sanitari de Barcelona – Agència de Salut Pública, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, el Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE), el Consorci Sanitari Integral, Salut Sense Sostre, Domus, l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, Àmbit Prevenció, l’Ajuntament de Barcelona, Clínic Barcelona i la fundació Arrels.
Més informació:
- Consulta aquí el document Propostes per oferir una millor atenció sanitària a les persones sense llar.
- També pots mirar aquí el vídeo de la presentació del document.
- T’expliquem com, des d’Arrels, acompanyem les persones sense llar a tenir cura de la seva salut.