Els recursos hivernals per a persones sense llar comencen a tancar a Catalunya


L’hivern ha marxat i els municipis catalans comencen a tancar els recursos per a persones sense llar que havien obert amb motiu del fred. La manca de recursos i l’aposta pels serveis orientats a la urgència són el comú denominador al territori. Cal un paraigua comú d’àmbit català que promogui canvis en les polítiques municipals, per garantir que ningú hagi de dormir al carrer durant tot l’any. En aquest sentit, el Parlament té sobre la taula una proposició de llei que haurà de debatre i el Govern té pendent d’implementar una estratègia catalana per eradicar el sensellarisme.

Els mesos més freds de l’any són, un any més, un bon exemple de la disparitat de serveis i criteris que existeixen a Catalunya per atendre les persones que viuen al carrer. Hem preguntat a diferents municipis com han atès aquest hivern les persones que viuen al ras. Les seves respostes mostren que cal implementar una estratègia en l’àmbit català que aporti un rumb compartit, es proposi acabar amb el sensellarisme i doti d’eines els municipis.

A Barcelona, Lleida, Girona i Sabadell els ajuntaments obren espais d’allotjament específics per a l’hivern. A altres ciutats, com Terrassa o l’Hospitalet de Llobregat, amplien places a l’alberg; cinc i deu places més, respectivament. A Badalona, durant l’hivern, el centre d’acollida, que disposa d’entre deu i quinze places més, passa a obrir durant tot el dia i no només a la nit. També des de l’àrea metropolitana, Sant Adrià del Besòs i el Prat de Llobregat ens expliquen que no despleguen recursos nocturns propis i que tenen un acord amb els de Barcelona per allotjar-hi les persones que es troben al municipi.

A algunes ciutats les places d’allotjament s’obren diversos mesos, en d’altres només puntualment, si les temperatures són especialment baixes i s’apropen als zero graus. Hi ha ajuntaments que segueixen criteris propis, i d’altres les indicacions de Protecció Civil. A alguns ajuntaments els protocols per al fred es treballen en coordinació amb les entitats socials del territori. Hi ha municipis que preveuen allotjar les persones en pensions i hostals si hi ha temperatures extremes. En alguns casos es reforcen els equips que visiten les persones al carrer o s’ofereixen mantes. També hi ha municipis que ens expliquen que no fan cap actuació específica durant l’hivern, com Vic; o el Vendrell, on es plantegen el repte proper d’abordar l’atenció a les persones sense llar. A la comarca de l’Alt Urgell ofereixen manutenció i allotjament una nit i el desplaçament de la persona a alguna ciutat més gran, normalment, Lleida o Barcelona. Ens hem posat en contacte amb una quarantena de municipis catalans i expliquem la situació d’aquells on tenim resposta.

Debilitats comunes, reptes en l’àmbit català

Una mirada actual i retrospectiva a l’atenció a les persones sense llar durant els mesos d’hivern mostra que, majoritàriament, els municipis no han fet canvis significatius els darrers anys i que hi ha mancances compartides.

  1. El pes recau en les administracions locals

La resposta arreu de Catalunya parteix, any rere any, de la iniciativa dels municipis i depèn de la seva voluntat política. És important la implicació del Govern de la Generalitat per fer de paraigua, impulsar un marc d’actuació comú, acompanyar i dotar els municipis dels recursos necessaris. La manca d’un horitzó compartit dificulta avenços en les polítiques municipals.

  1. Atenció orientada a l’emergència

Els mesos d’hivern diversos municipis preveuen més serveis d’atenció a les persones sense llar que la resta de l’any, motivats per l’emergència de protegir la salut i la vida de les persones quan baixen les temperatures. Es tracta de recursos temporals que es fonen quan passa l’hivern. Però les persones sense llar no desapareixen, i els riscos i el deteriorament que suposa haver de viure al ras són inherents a no tenir una llar, o ni tan sols un refugi. Insistim que cal trobar solucions al sensellarisme i desplegar recursos més enllà del termòmetre o altres situacions d’emergència, com el confinament durant la pandèmia.

  1. Moltes persones queden desprotegides

Tot i aquesta atenció orientada a l’emergència de l’hivern i al perill per a la salut de les persones, els dispositius hivernals no arriben a totes les persones que viuen al ras. Sovint les places d’allotjament previstes són molt inferiors al nombre de persones que viuen al carrer. Com a Barcelona, on les 75 places del Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències i les cent pel repunt de contagis de covid aquest hivern –ja tancades— només donen resposta al 16% de les més de 1.100 persones al ras. O a la segona ciutat de Catalunya, l’Hospitalet de Llobregat, on s’obren una desena de places i les entitats socials calculen que 92 persones viuen al carrer. A Sabadell o Badalona es dona proporcionalment més cobertura, però també hi ha persones que queden a la intempèrie. Des de Girona ens expliquen que les 35 places del pla de fred sí que s’han acotat al nombre de persones que preveuen que en faran ús. En altres casos no coneixem quantes persones viuen al ras, però previsiblement les mesures són insuficients.

  1. Recursos preparats, però tancats

A Lleida, les més de cent places nocturnes que habilita la Paeria dins del Pla Iglú estan obertes de principis de novembre a finals de març. En el cas de Badalona, Girona o Barcelona, les places també s’obren durant tot l’hivern. A altres municipis, com Sabadell, es dona la contradicció que hi ha espais d’allotjament previstos que només s’utilitzen si les temperatures baixen dels zero graus o hi ha altres situacions meteorològiques que ho requereixin. Aquest hivern s’han obert una sola vegada. I si es fessin servir tots els recursos disponibles?

  1. Estada limitada

A alguns municipis les persones que viuen al carrer només poden accedir als allotjaments hivernals de manera temporal: a Barcelona, fins a trenta-un dies en estades de set a deu dies; a Lleida, les persones acabades d’arribar a la ciutat hi poden ser, en principi, tres dies. Tal com ens expliquen des de Sabadell i també observem a Barcelona, hi ha persones que no volen accedir als recursos contra el fred perquè són temporals i no una solució a llarg termini i impliquen deixar el seu lloc al carrer per poques nits a cobert, arriscant-se a perdre les pertinences o el seu espai habitual.

A més, perquè els dispositius siguin més efectius cal acompanyar i generar vincles amb les persones durant de tot l’any. En el cas de Lleida, per exemple, un dels objectius del dispositiu hivernal és vincular les persones a altres recursos perquè deixin de viure al carrer. Al Prat de Llobregat es plantegen crear un recurs de baixa exigència per a treballar des d’una alta comprensió con problemàtiques associades a viure al carrer, com els problemes de salut mental o les drogodependències.

  1. Desplaçar les persones a altres municipis

A l’àrea metropolitana, ciutats com el Prat de Llobregat o Sant Adrià del Besòs tenen un acord amb el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). La manca de recursos propis d’atenció a les persones sense llar és comuna a molts municipis de Catalunya. És important que tots els pobles i ciutats atenguin les persones des del territori, sense fer-les desplaçar ni desvincular-les del context on es troben. Oferir habitatge a les persones o habilitar, com a mesura a curt termini, petits espais d’allotjament nocturn són opcions més econòmiques que obrir grans equipaments i a l’abast de molts municipis.

  1. Incompliment de la llei de serveis socials

Hem recollit les iniciatives d’algunes ciutats catalanes durant l’hivern i apuntat diverses mancances, però la realitat més greu és que encara hi ha municipis i comarques que no desenvolupen cap recurs i incompleixen la llei de serveis socials de Catalunya. Aquesta norma aprovada el 2007 estableix que tots els municipis de més de vint mil habitants haurien de donar resposta a les persones més vulnerables mitjançant els serveis socials i oferir, com a mínim, serveis residencials d’estada limitada. En el cas dels municipis més petits el servei s’ha d’oferir a través dels consells comarcals. La realitat és que hi ha municipis i comarques que no ofereixen aquesta atenció, deixant les persones sense llar desprotegides.

Garantir un lloc digne on dormir durant tot l’any

Els partits polítics catalans tenen sobre la taula una proposició de llei per fer front al sensellarisme, que pot suposar un punt d’inflexió en l’atenció a les persones sense llar que ara viuen al ras o en allotjaments temporals: garantir el dret de totes les persones a disposar d’un espai residencial digne durant tot l’any, més enllà del termòmetre i de les situacions d’emergència, i de si la persona es troba en un municipi o en un altre; oferint un paraigua a tot el territori català que superi les actuacions aïllades. També es vol garantir l’empadronament, l’accés als serveis socials i dimensionar la problemàtica del sensellarisme a Catalunya amb recomptes i enquestes. Diverses entitats socials i el món acadèmic vam presentar la proposta al Parlament de Catalunya a finals de gener i els grups polítics ja l’estan començant a treballar internament per presentar esmenes.

Aquesta proposició de llei és un primer pas per aconseguir #ningúdormintalcarrer, i deixa dos anys de marge als municipis per desenvolupar els recursos necessaris. Mentrestant, es preveu que durant els períodes climàtics extrems continuï havent-hi espais temporals d’aixopluc.

 

Més informació:

2 thoughts on “Els recursos hivernals per a persones sense llar comencen a tancar a Catalunya

  1. Molt interessant per saber més de l’atenció institucional a les persones sense llar. Costa mirar i per atendre necessitats hem de mirar sobretot quan costa fer-ho. I més des de les institucions públiques. Penso que aquestes dades poden ser mobilitzadores a nivell municipal i tb. en el debat de la llei al Parlament. És o seria possible saber quantes persones han mort al carrer en un temps determinat?.
    Ànims en la vostra tasca!
    Pere Pérez

    1. Hola Pere,

      En primer lloc, et donem les gràcies pel teu interès en el tema.

      Pel que fa a les dades de quantes persones han mort al carrer, des d’Arrels el que fem és, juntament amb altres entitats, recollir les de les persones que moren a Barcelona cada any. No tenim coneixement que es recullin aquestes dades a escala oficial.
      D’altra banda, des d’Arrels fem un acompanyament continu de les persones que atenem; també quan arriba el moment de la seva mort. Ho expliquem en aquesta notícia https://www.arrelsfundacio.org/que-passa-a-arrels-quan-mor-una-persona-que-viu-al-carrer/.
      En aquesta altra pots consultar les dades de les persones mortes en el període d’octubre de 2020 a octubre de 2021 https://www.arrelsfundacio.org/el-27-doctubre-recordem-les-persones-sense-llar-que-ens-han-deixat/.
      I, en darrer lloc, et comentem que tenim una web per recordar cadascuna de les persones que ens han deixat https://www.arrelsfundacio.org/ningusenserecord/.

      Moltes gràcies,

      L’equip de comunicació d’Arrels fundació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.