Quina resposta es dona a Catalunya a les persones que viuen al carrer durant la crisi del coronavirus?


Durant l’estat d’alarma algunes ciutats han obert espais grans que centralitzen les noves places per a persones que viuen al carrer, altres han augmentat places d’alberg o allotgen persones en pensions. Al conjunt del territori la resposta no arriba a totes les persones que viuen al ras. A Catalunya manca una estratègia conjunta per afrontar el sensellarisme més enllà dels temps de crisi. 

Informació actualitzada el 17/04/2020

Dissabte 14 de març, el primer dia d’estat d’alarma, la Generalitat anunciava mesures excepcionals per garantir l’atenció a les persones sense llar durant la pandèmia del covid-19: detecció proactiva de casos, reforçar la col·laboració amb les entitats socials, mantenir alguns serveis bàsics i els equipaments habilitats per la campanya de fred i habilitar nous espais temporals allà on fos necessari per evitar aglomeracions als equipaments ja existents. Aquestes propostes excepcionals, que no afrontaven l’allotjament de les persones que viuen al carrer, s’havien de desenvolupar de manera coordinada entre el Departament de Treball, Acció Social i Famílies, els plans locals d’emergència, Creu Roja i les entitats socials dels territoris.

Hem consultat a diferents municipis de Catalunya com estan atenent les persones sense llar aquests dies, específicament les persones que viuen al ras. A Catalunya no tenim una xifra actualitzada de quantes persones hi viuen, però és que tampoc existeix un compromís o un pla conjunt sobre com abordar el sensellarisme i atendre les persones que es troben en aquesta situació. Fa tres anys es va impulsar l’estratègia catalana, que hauria de servir de marc i dotar d’un pressupost el món local, però encara està pendent d’aprovar i d’implementar. La manca d’una estratègia comuna s’acusa especialment aquests dies.

El pes recau en les administracions locals

La majoria de ciutats amb les quals hem parlat coincideixen que la resposta s’està donant des dels propis municipis. És a dir a partir de la iniciativa i recursos de l’administració local, sovint en col·laboració amb les entitats del territori i la Creu Roja i sense un pla d’actuació compartit a nivell català.

  • Diverses ciutats, entre elles les quatre capitals de província, han optat per obrir pavellons que centralitzen la totalitat o la majoria de les noves places, des d’una perspectiva d’emergència i confinament 24h, i disposen d’espais addicionals per si cal aïllar persones que pateixin simptomatologia o estiguin diagnosticades de covid-19. Municipis amb menys població expliquen que s’hi coordinen per adreçar-hi les persones que viuen al ras. En global constatem que aquesta resposta no s’adapta a la realitat i problemàtiques d’una part de les persones que viuen al carrer, que segueixen quedant desprotegides.
  • Altres municipis han ampliat places d’alberg o han optat per allotjar les persones en pensions o hotels. Els recursos d’allotjament que ja existeixen en alguns municipis (com pisos o albergs) es mantenen.
  • Tots els municipis compten amb altres recursos públics o privats, com centres oberts, menjadors socials o serveis d’higiene, que estan en diferents situacions: alguns han hagut de tancar i altres segueixen actius adaptant-se a la situació actual o reforçant-se. Majoritàriament els menjadors serveixen menjar per endur i alguns han iniciat repartiments d’aliments a persones que viuen en naus o locals.

18 municipis i tres comarques que representen el 52% de la població a Catalunya

Fem una mirada a diferents realitats locals:

    • A Girona s’ha habilitat un pavelló esportiu amb 80 places que dona relleu al centre obert durant l’operació fred (50 places). Encara hi ha persones que viuen al carrer, a les quals es fa seguiment i es garanteix l’alimentació.

 

    • A Tarragona s’ha obert un pavelló que va començar amb 25 places i ara en té 50. En aquesta ciutat hi ha, segons dades del 2019, 70 persones que viuen al ras. Des dels serveis socials de Tortosa ens expliquen que el pavelló de Tarragona és un dels recursos amb els que es coordinen per desplaçar-hi les persones que viuen al carrer, també ho fan amb un espai de Castelló i una entitat social que té un centre residencial a la zona. Tortosa és l’únic municipi que explica que la unitat de vigilància epidemiològica del territori, les Terres de l’Ebre, s’hi ha posat en contacte per fer tests de covid-19 a les persones que viuen al carrer.

 

    • A Lleida la Paeria ha habilitat el pavelló municipal, donant relleu a l’espai obert durant l’hivern. De les 50 places n’hi ha unes 40 d’ocupades. Compten que hi ha una trentena de persones que segueixen dormint al ras —se’ls fa seguiment—, algunes tenen por de perdre el seu lloc al carrer si el deixen o consumeixen drogues i tenen unes problemàtiques que no es resolen al nou espai. Des de comarques de muntanya com l’Alt Urgell o el Pallars Sobirà ens han explicat que en aquests moments no hi ha ningú al ras i que fan seguiment telefònic en casos puntuals de persones recentment allotjades o que viuen en condicions d’habitatge precàries, autocaravanes o barraques.

 

    • A Barcelona l’ajuntament ha obert quatre grans espais d’emergència amb unes 550 places de confinament. Aquests espais estan donant resposta a persones que viuen al ras (unes 1.200 a la ciutat) i també a persones en altres situacions, per exemple que vivien en pensions que han tancat. S’ha constatat que les mesures adoptades a la ciutat no s’adaptaven a la situació de persones especialment vulnerables, que segueixen al carrer. A més, ha obert un nou espai específic per a persones amb addiccions, amb 70 places.

 

    • A l’Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat més poblada, no sabem quantes persones viuen al carrer perquè mai s’hi han fet recomptes. L’ajuntament té un alberg municipal amb 15 places habituals i que ara ha arribat a les 22 persones i està complet. La resta de les persones s’adreçaran als equipaments de Barcelona a través d’un acord entre ajuntaments. En el cas de Badalona s’ha obert un poliesportiu amb 80 places per garantir el confinament i es reserva l’espai obert durant l’hivern com a dispositiu d’entrada i observació prèvia. Des de Sant Adrià del Besòs s’hi coordinen per allotjar a Badalona persones que es puguin adaptar a l’espai, i fan un seguiment proper i donen alimentació a persones que són al ras. La majoria de persones que viuen al carrer tenen problemàtiques que fan que no es puguin acollir a aquest dispositiu i segueixen quedant desprotegides. En el cas de Santa Coloma de Gramenet s’ha allotjat una quinzena de persones en pensions de la ciutat i es fa seguiment de les persones a carrer. Al Prat de Llobregat s’ha ofert allotjament a totes les persones que són al carrer i la meitat han acceptat. Un equip de carrer fa seguiment de la resta de les persones i treballen en coordinació amb la policia local i professionals de la salut, salut mental i addiccions. L’alberg del barri de Sant Cosme allotja una vintena persones de diferents municipis del Baix Llobregat.

 

    • Més enllà de l’àrea metropolitana, a Vic han hagut de tancar l’alberg municipal i les 22 persones que hi pernoctaven han estat reallotjades, se’ls fa seguiment per telèfon o presencial en alguns casos. A Manresa s’ha allotjat a dues persones i encara hi ha algunes persones que dormen al ras, a les que es fa seguiment. A Terrassa a l’inici de l’estat d’alarma l’ajuntament va obrir un espai d’allotjament que ara compta amb 75 places i es podria ampliar, disposa d’un alberg per a famílies i es calcula que encara hi ha unes trenta persones que viuen al ras. Sabadell ha obert 30 places de confinament en una escola municipal i preveu que les persones que no hi puguin anar s’acompanyin des de serveis socials o entitats. El Consell Comarcal del Maresme ha habilitat un complex esportiu per allotjar-hi 70 persones sense llar (calculen que n’hi ha un centenar a la comarca) i Mataró s’ha habilitat un allotjament amb 16 places en una masia. A Sitges allotgen una quinzena de persones en un hotel i a Vilanova i la Geltrú estudien obrir un espai de confinament amb una desena de places. A Sant Cugat del Vallès hi ha diverses persones allotjades a les que es fa un acompanyament més exhaustiu i dues persones que viuen al ras a les que es fa seguiment i facilita l’alimentació.

Els reptes més enllà de la crisi del coronavirus

Els dispositius d’urgència posen de manifest la problemàtica de les persones que viuen al carrer arreu de Catalunya. La majoria s’han activat com a emergència davant la necessitat de protecció i confinament, però són recursos temporals que desapareixeran en poques setmanes i deixaran de nou a la intempèrie centenars de persones. Viure al carrer és un risc tot l’any, no només durant l’operació fred o en les circumstàncies actuals.

També s’ha evidenciat que alguns dels recursos no estan pensats per a totes les persones que viuen al ras i segueixen sense oferir protecció a algunes de les persones més vulnerables (que fa més temps que viuen al carrer i tenen molts vincles trencats o que tenen addiccions, per exemple). Des d’Arrels volem apuntar alguns reptes que compartim arreu de Catalunya:

  1. Una estratègia i acció coordinada entre les diferents administracions i agents socials, amb mesures concretes i prevenció, pressupost per a l’àmbit local i la mirada posada a fer efectiu el dret a l’habitatge i que no hi hagi #ningúdormintalcarrer. L’estratègia catalana ara està aturada i cal aprovar-la i implementar-la.
  2. Saber quantes persones en situació de sensellarisme hi ha a Catalunya fent recomptes bianuals als diferents municipis. S’inclou a la proposta d’estratègia catalana i en dues ocasions el Parlament de Catalunya hi ha donat suport, però encara no s’ha fet efectiva a moltes poblacions.
  3. Apostar per l’habitatge estable per a les persones sense llar i anar més enllà de les respostes a curt termini. Hi ha pocs municipis que es decantin per recursos estables i la majoria s’activen quan hi ha situacions excepcionals com les que vivim aquestes setmanes. A més, cal recordar que perquè els dispositius que s’han activat aquests dies siguin més efectius cal acompanyar i generar vincles de confiança amb les persones sense llar durant tot l’any.
  4. Atendre les persones des del propi municipi. Cal que des de l’àmbit local es vetlli per tots els veïns i veïnes i no es derivi la població als recursos de municipis propers.
  5. Mentre es treballa per oferir habitatge digne cal que les respostes a curt termini s’adaptin a la realitat i necessitats de les persones. Proposem espais d’allotjament de baixa exigència, amb poques places, que treballin des d’una alta comprensió cap a les problemàtiques associades a viure al carrer, com les drogodependències o els problemes de salut mental.

Específicament en relació a la protecció davant del covid-19:

  1. Apostar per espais amb un nombre de places reduïdes, que es poden ubicar en equipaments públics dels municipis, mantenint espais individuals i amb suport social i sanitari.
  2. Obrir espais específics per a persones amb drogodependències i des d’una perspectiva de reducció de danys.
  3. Preveure espais amb un confinament flexible per aquelles persones que no puguin confinar-se 24h dins d’un recurs.
  4. Reforçar els equips de carrer dotant-los tant d’acompanyament social com sanitari i fer efectiva la detecció proactiva de casos.
  5. Oferir menjar calent a les persones que dormen al ras, serveis d’higiene i espais de descans durant el dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *