De què parlem quan parlem de participació?


En el nostre dia a dia decidim què farem, planifiquem el nostre temps lliure, anem a trobades de pares i mares o de veïns, col·laborem amb entitats socials o culturals… En una paraula: participem. En el cas de les persones sense llar, encara queda molt a fer. Qui decideix sobre la seva vida? Es té en compte la seva opinió per gestionar els recursos que utilitzen i elaborar polítiques?

Des de principis d’any, a l’equip directiu d’Arrels se sent l’opinió de persones que han viscut al carrer. Aconseguir-ho, però, no va ser fàcil: mesos de debats dels responsables de l’entitat, experiències prèvies de participació en altre tipus d’activitats, canvi de la manera de fer per part de l’equip de treballadors i voluntaris… La pregunta era tan fàcil com complexa: de què parlem quan parlem de participació?

A Feantsa -la federació europea d’entitats que treballen amb persones sense llar- ho tenen clar: qui té l’experiència d’haver viscut al carrer és l’expert i qui hauria de poder decidir sobre la seva vida i influir sobre els serveis i les polítiques que els afecten directament.

La participació és una eina que permet fomentar l’autoestima i l’autonomia de la persona i fer-la conscient que les coses poden canviar. Un exemple senzill: durant les últimes setmanes, vàries persones ateses a Arrels han entrat a viure a pisos individuals i elles mateixes han decidit com moblar els pisos i han anat a comprar els mobles.

A nivell més individual, “es tracta de tenir en compte què vol la persona i quines capacitats té, així com de facilitar el seu accés a drets i a recursos que ja existeixen a la xarxa normalitzada i que qualsevol ciutadà pot fer servir”, explica Ester Sánchez, responsable de l’equip de Suport a la Persona d’Arrels. A nivell comunitari, es tracta de “promoure la participació de les persones que han viscut al carrer en les entitats que les atenen, que comparteixin la seva expertesa en el tema perquè la manera de fer dels serveis canviï”, afegeix Marta Olaria, que representa Arrels al grup sobre Participació de Feantsa.

Per fer possible aquesta participació, cal que la persona hagi estabilitzat un mínim la seva situació i tenir en compte que es necessitarà suport, perquè molts cops hi ha recaigudes.

Cap a una cultura de la participació

Arrels es va fixar com a objectiu promoure la participació ara fa cinc anys. Hi havia experiències puntuals però fins aquell moment no s’havia tingut en compte de manera transversal. El primer pas va ser crear un equip on treballadors, voluntaris i persones ateses van començar a discutir què era i què no era la participació. Durant tot un any es van fer tallers adreçats als treballadors i voluntaris de l’entitat. El repte era passar de participar decorant el centre o escrivint un text per a la revista, a participar en les decisions que afecten als serveis que oferim a Arrels.

Des d’aleshores s’han creat estructures per fer sentir la veu de tothom i les persones ateses estan implicades a gairebé tota l’entitat en tasques diverses. Malgrat això encara hi ha reptes, com que la pròpia gent que hi participa estigui convençuda del valor d’aquesta participació i saber visibilitzar la utilitat i els resultats de la mateixa.

I a Arrels, com es participa?

  • Actualitzar dades de la base social, escanejar documents i lliurar documents oficials són algunes tasques administratives en què col·laboren persones ateses a Arrels.
  • El rober d’Arrels guarda la roba, mantes, sabates i productes d’higiene que ens arriba. Un equip de voluntaris i persones ateses en tenen cura.
  • L’equip de manteniment i logística d’Arrels compta amb un equip de persones ateses que participa fent petites reparacions i habilitant les instal·lacions i els pisos gestionats per l’entitat.
  • Persones que han viscut al carrer sensibilitzen i expliquen la seva experiència cada any a més de 2.300 nois i noies.
  • De manera continuada sortim al carrer per recordar que no és normal haver de dormir al ras. Aquestes rutes no es podrien fer sense la participació de persones que han patit l’experiència.
  • Proposar millores per serveis com les dutxes i organitzar les activitats de temps lliure són algunes coses que organitzem en equip amb persones ateses, voluntaris i treballadors.

 

Més informació:
Arrels participa al grup que treballa temes de participació a la plataforma europea Feantsa. Et convidem a entrar al seu web i llegir més sobre el tema!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *