Un mínim de 1.982 persones viuen als carrers de Barcelona i més de 6.500 no tenen llar a Catalunya. Des d’Arrels, creiem que necessitem polítiques transformadores per abordar el sensellarisme en l’àmbit municipal i autonòmic. Per això, aquesta setmana hem fet arribar 160 exemplars del Diccionari de sensellarisme al Parlament de Catalunya i altres actors institucionals que decideixen les polítiques públiques que tenen un impacte directe en la vida de les persones sense llar, com la Llei de sensellarisme, que s’està tramitant actualment.
“En el moment actual, amb la tramitació de la Llei de mesures transitòries i urgents per abordar el sensellarisme, el llenguatge que fas servir no és només una qüestió formal, sinó una eina política que contribueix a garantir drets o perpetuar mirades que invisibilitzen”. Així comença la carta que hem adreçat, juntament amb un exemplar de Diccionari de sensellarisme, als vuit grups parlamentaris (PSC, Junts, ERC, PP, Vox, Comuns, CUP i grup Mixt) i el president del Parlament. En total, 136 diputats que han rebut un exemplar cadascú amb una voluntat clara: que sigui una eina útil en el procés legislatiu que tenen entre mans.
La proposta de Llei de sensellarisme, que està en procés de tramitació al Parlament des de 2022 (després que l’anterior legislatura es veiés truncada), treballa justament sobre conceptes que estan inclosos al Diccionari i que determinen el punt de vista des del qual es pot treballar la problemàtica. Aquest enfocament acabarà influint en el resultat de la tramitació i en les mesures que contempli la norma, que busca garantir una sèrie de serveis i recursos a tots els municipis de Catalunya, més enllà de la voluntat del govern local o el seu color polític.
La carta recorda als parlamentaris que quan parlem de persones sense llar, “no parlem només d’absència de sostre ni de recursos que obren o tanquen basant-se en el termòmetre. Parlem de la manca d’habitatge estable, de dificultats per accedir al dret a la protecció social o al dret a l’espai públic i el padró. Parlem de prejudicis que condicionen les decisions”.
A més d’enviar-la als parlamentaris, des d’Arrels l’hem volgut fer arribar a altres actors polítics de pes en l’abordatge del sensellarisme, com ara l’alcalde de Barcelona, Jaume Collbony, el síndic de la ciutat, David Bondia, o el president de la Generalitat, Salvador Illa. També han rebut un exemplar la Sindicatura de Catalunya i les Conselleries de Territori, Habitatge, Salut i Drets Socials de Catalunya, l’Agència catalana de l’habitatge i la Regidoria de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.
Paraules com cronificació o criminalització, conceptes com aporofòbia institucional, consigna o baixa exigència, són clau per garantir que els serveis i recursos s’adaptin a les persones i no a l’inrevés, perquè la realitat de les persones sense llar i qui les acompanyem no quedi lluny de l’esfera política on es poden decidir mesures que millorin la vida de la població.
“Des d’Arrels treballem amb un horitzó clar, un concepte recollit en aquest diccionari: el zero absolut, és a dir, el moment en què ningú hagi de viure al carrer a Catalunya. Un objectiu que només serà possible si les polítiques públiques es construeixen des de la comprensió i el compromís amb els drets. La llei que esteu tramitant és una oportunitat per millorar respostes, crear recursos, i sobretot per transformar la mirada”, diu la carta.
De fet, la redacció del diccionari, que hem editat amb la col·laboració del TERMCAT i Abacus, va sorgir arran de la Proposició de Llei de sensellarisme, que insta a la creació d’un corpus lingüístic per consensuar definicions i terminologia en tots els àmbits de l’Administració i en el sector social.
Una llei que pot impactar en la vida de milers de persones sense llar
Actualment, a Barcelona i en l’àmbit català s’està treballant en polítiques per abordar el sensellarisme i s’està posant sobre la taula la problemàtica en diversos espais institucionals. Per exemple, la Sindicatura de Greuges de Catalunya està treballant conjuntament amb municipis, la Generalitat i entitats socials en propostes i accions per arribar a un acord de país. També hi ha una taula de treball sobre la problemàtica a l’Ajuntament de Barcelona i la sindicatura de Barcelona està treballant un Pla per abordar el tema.
Les persones sense llar sovint queden excloses dels serveis i recursos o accedeixen de manera desigual segons el municipi en què viuen. En aquest sentit, la Llei de sensellarisme respon a un problema estructural i en augment i busca treballar des de la perspectiva de drets, establint l’obligació de què les administracions tinguin una sèrie de recursos desenvolupats per a les persones sense llar.
La Llei reconeix el dret a un espai residencial digne, l’accés a serveis bàsics (higiene, consigna, dutxes), a recursos de baixa exigència i acompanyament social. El text també estableix l’obligació de fer recomptes i enquestes en els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, amb l’objectiu de dimensionar la problemàtica del sensellarisme i elaborar un mapa de la problemàtica a Catalunya. Així mateix, contempla la necessitat de disposar d’equips de carrer interdisciplinaris, amb centres de baixa exigència i serveis bàsics d’higiene i consigna on les persones sense llar puguin guardar les pertinences.
Totes aquestes mesures podrien millorar substancialment la vida de les persones que acompanyem des de les entitats que impulsem la proposta de Llei; però, no són una realitat mentre la norma no s’aprovi.
Més informació:
- Informa’t sobre la Llei de sensellarisme.
- Coneix el Diccionari de sensellarisme.
- Llegeix l’entrevista a Jordi Garcia, propulsor de l’obra.
- Compra un exemplar del diccionari.