Entrevista a Jordi Garcia, promotor del Diccionari de sensellarisme
En Jordi Garcia coneix l’univers del sensellarisme des de fa temps. El seu voluntariat al centre obert d’Arrels fundació l’ha posat en contacte directe amb les persones que viuen al carrer. Filòleg de formació, es dedica al món de la comunicació i és qui va impulsar, juntament amb l’àrea d’Incidència de l’entitat, l’elaboració del Diccionari de sensellarisme. En aquesta entrevista ens explica com va néixer la iniciativa, com es va desenvolupar i perquè és important aglutinar els conceptes que envolten el sensellarisme en un diccionari.
Com va néixer la idea del diccionari?
La llavor trobem a la proposició de Llei del sensellarisme; en una disposició del text es fa referència al fet que cal organitzar un corpus terminològic, les paraules de l’àmbit del sensellarisme. En concret, es diu que aquest corpus s’ha d’introduir i que estaria bé que s’introduís en el diccionari general de la llengua catalana. Llavors, allò ens va fer l’espurna, en certa manera, ens vam dir que potser és l’oportunitat de fer aquest corpus, per donar visibilitat a aquesta problemàtica.
Com que jo he treballat amb el Termcat, conec la metodologia de com s’ha de fer un diccionari, perquè he coordinat diferents projectes terminològics. Vaig proposar la idea a Arrels i vam decidir també fer-la arribar al Termcat.
Com va ser el procés d’elaboració del diccionari?
Bé, s’inicia amb una investigació. En primer lloc, vam veure que realment no existia un corpus, no existia una obra terminològica d’aquestes dimensions, perquè volíem fer una obra terminològica tan exhaustiva com sigui possible, de l’àmbit del sensellarisme. I, per tant, primer vam fer aquesta investigació documental. A més a més, vam buscar un corpus del qual es puguin extreure els termes. Quan es fa alguna obra d’aquest tipus, el que es fa és buidar termes de les diferents obres que existeixen, manuals, articles, informes, etcètera, i d’allà extraiem els termes.
Un cop s’ha fet aquesta investigació, es fa el que s’anomena un “arbre de camp”, que és com una mena d’esquelet, com una mena d’estructura interna, de manera que aquesta estructura és com un índex en el qual tu pots anar encabint els termes. Aquesta estructura et dona una visió global de l’obra i tu, a mesura que vas trobant termes, els pots anar classificant en aquestes àrees, que s’anomenen àrees temàtiques.
Per què?
Perquè això ens permet treballar justament per àrees temàtiques i no de la A a la Z, podem anar treballant per blocs. Facilita el buidatge i també facilita després la revisió. Llavors, aquesta tasca d’investigació ha trigat bastant de temps.
Bé, és una tasca que, d’alguna manera, mai s’acaba, perquè durant el procés vas descobrint noves obres, apareixen textos nous, informes, i es van buidant. Òbviament, cada vegada buides menys termes, és un procés que es va fent al llarg de tot el treball. Un cop has fet el buidatge, tenim una eina informàtica que ens permet gestionar tota la informació. És el que s’anomena un gestor de terminologia, que ens el va cedir el Termcat i amb el qual hem anat treballant.
El diccionari té els termes traduïts al castellà, francès i a l’anglès. És una qüestió referencial? Per què heu inclòs aquesta traducció?
És un diccionari que té entrades en català, la definició i equivalències en castellà, en francès i anglès. En el moment que diem que ja hem acabat el buidatge inicial, doncs, anirem fent les definicions, buscant les equivalències en les altres llengües.
L’anglès és una llengua amb molta implantació, és una llengua científica, la llengua vehicular de moltes organitzacions de l’àmbit; per això vam considerar que era interessant. Hi ha força terminologia que apareix en anglès, ara estic pensant en el nom, en housing first, perquè és una terminologia anglesa molt present i l’hem introduït, però a més a més, en aquest cas, li hem buscat una alternativa en català, que és el model de “primer l’habitatge”. El francès també és una llengua amb la qual treballen moltes organitzacions, fins i tot la FEANTSA.
És el primer diccionari de sensellerisme en català. Existeixen obres similars en anglès, en francès i en castellà?
D’aquesta extensió, amb aquesta voluntat de ser tan exhaustiva i tan profunda, sí que es troben glossaris, sí que es troben lèxics, però amb aquesta profunditat, amb una sola obra, no l’hem sabut trobar.
Per què és important tenir un diccionari del sensellerisme?
Per poder recopilar, tenir en una obra, tota aquesta terminologia que podem trobar dispersa amb glossaris, amb lèxics, que poden ser parcials. En segon lloc, també interessant, senzillament per donar-li visibilitat. És una eina més que tenim per donar visibilitat a la problemàtica social. Justament amb un col·lectiu invisibilitzat, més sovint estigmatitzat, penso que és interessant donar-li visibilitat i que ajudi a prendre consciència que existeix aquesta problemàtica social. Per tant, també és una eina de difusió, pedagògica i de sensibilització també.
D’altra banda, és també una eina que ofereix un marc terminològic per fer estudis, informes i incidència política i social…
Sí, ofereix una terminologia consensuada, de manera que tothom pot utilitzar-la, és una font normalitzada pel centre de terminologia. Pot ser utilitzada per estudiants de l’àmbit del sector social, per integradors, educadors socials, professorat, administracions, entitats i món acadèmic. La idea és que, en la mesura del possible, tothom faci servir aquesta terminologia.
Per què són importants les paraules que fan servir, en general, i en aquest cas, en particular?
Quan parlem de terminologia, estem parlant d’àmbits d’especialitat, d’àmbits tècnics, de manera que és important, en aquests àmbits tècnics, disposar d’una terminologia que es pugui utilitzar amb rigor. I, a més, poder tenir una terminologia consensuada és rellevant perquè la gent pugui usar les paraules i els conceptes d’una manera rigorosa i es comuniquin amb aquest marc, amb aquesta terminologia. Aquesta seria, en principi, la idea del rigor científic.
També hi ha paraules que no són específiques de l’àmbit tècnic…
Malgrat que és un diccionari tècnic, d’un àmbit especialitzat, dins el diccionari hi ha moltes paraules que ens semblaven essencials que hi fossin, que són de l’àmbit de la llengua general, però que, tenint en compte de què estem parlant, era importantíssim que les tinguessin recollides. Estic parlant de dignitat, respecte, compassió, esperança, consol, compassió… Aquestes paraules, que en principi són de la llengua general, són claus en l’acompanyament de les persones en situacions de sensellarisme. Conformen també l’univers terminològic d’aquest àmbit, de la nostra feina.
Més informació:
– Coneix més sobre el Diccionari de sensellarisme.
– Pots comprar el Diccionari a la nostra botiga online.