Què vol dir indefensió apresa? Sabries explicar què és l’aporofòbia? I la diferència entre persona sense llar i persona sense sostre? Per contribuir al desenvolupament d’una terminologia unificada sobre sensellarisme i apropar a la ciutadania els conceptes més utilitzats, editem el Diccionari de sensellarisme. El compendi, que reuneix 562 paraules, és fruit del treball conjunt entre terminòlegs del TERMCAT i especialistes d’Arrels Fundació, i ha estat editat per Abacus.
Indefensió apresa, espai de baixa exigència o adreça a efectes de notificacions. Aquests conceptes i molts altres pertanyen a l’univers del sensellarisme, són coneguts pels professionals del sector i utilitzats en els estudis teòrics, els informes de l’Administració o les taules de sensellarisme. En general, no són paraules que conegui la ciutadania i, fins i tot entre els qui les fem servir usualment, de vegades manca consens al voltant d’algun significat.
Posar nom a les coses, als fets o situacions és una manera de fer que allò es faci real i que es pugui parlar del tema. Sense anomenar un fenomen, no podem arribar a explicar-lo bé, tampoc a entendre’l o abordar-lo. Per tot això, des d’Arrels hem editat, conjuntament amb el TERMCAT, el Diccionari del sensellarisme.
“El diccionari neix de la necessitat de disposar d’una terminologia precisa en català per parlar de la problemàtica i vol ser una eina per lluitar contra l’estigma. Quan parlem de sensellarisme, parlem de persones amb nom i cognoms, amb històries de vida, drets que han estat vulnerats. I les paraules que fem servir per parlar d’elles són molt importants”, explica la Beatriz Fernández, directora d’Arrels.
El compendi, que reuneix 562 paraules, és fruit del treball conjunt entre terminòlegs del TERMCAT i especialistes d’Arrels Fundació i ha estat editat per Abacus. S’ha elaborat amb l’objectiu d’oferir una terminologia precisa i consensuada que contribueixi a millorar la comprensió d’aquesta realitat social, a tractar-la sense prejudicis i a facilitar la presa de decisions i la gestió en els àmbits d’intervenció.
Amb la denominació catalana i els equivalents en castellà, francès i anglès, els termes que inclou el diccionari van acompanyats de definicions i, en molts casos, de notes explicatives que aporten context o informació complementària. L’obra s’organitza en diverses subàrees per poder abordar qüestions com la prevenció, la diagnosi, la vida al carrer, els recursos humans, l’accés a l’allotjament i serveis, les prestacions i la sensibilització, entre d’altres.
Persones excloses, paraules excloses
El sensellarisme ha patit fins ara, tal com les persones que el viuen, exclusió lingüística. Des de les entitats del sector i des del món acadèmic que estudia el tema, hem treballat sovint amb conceptes traduïts literalment d’altres llengües o amb expressions imprecises que no reflecteixen la complexitat de la realitat social.
Després d’anys de constatar això, la redacció del diccionari va sorgir arran de la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo. La llei exposa que la Generalitat ha d’instar l’Institut d’Estudis Catalans a elaborar el diccionari. L’obra vol funcionar com a eina que serveixi per consensuar definicions i terminologia en tots els àmbits de l’Administració i en el sector social.
El llenguatge no és neutre: les paraules i expressions que utilitzem tenen a veure amb com pensem el món, en què pensem i per què. Per això, el diccionari no vol ser només un compendi de paraules, sinó també una invitació a conèixer, entendre i comprendre l’univers del sensellarisme, per poder construir els nostres discursos des d’una perspectiva més justa.