La majoria de la ciutadania està confinada a casa com a mesura de prevenció per contenir el coronavirus i des de diumenge hi ha decretat l’estat d’alarma. Per a les persones que viuen al carrer, però, és impossible complir aquestes mesures. Els governs estatals, català i ajuntaments com el de Barcelona contemplen diverses accions que, de moment, no ofereixen una alternativa a les persones que viuen al ras.

Persones que habitualment dinen a menjadors d’entitats privades perquè no tenen plaça als menjadors municipals i que aquests dies s’han quedat sense menjar o s’han hagut de buscar la vida d’altres maneres. Restriccions d’accés als centres d’acollida on les persones sense llar es poden resguardar durant el dia. El tancament de biblioteques, parcs i altres espais on acostumen a descansar les persones que viuen al carrer. La pressió de la policia, en algun cas, a persones que viuen al carrer perquè marxin del lloc on estan sense que la persona pugui explicar la seva situació.

Són alguns dels casos que aquests dies hem recollit des d’Arrels. La declaració d’estat d’alarma i les mesures de prevenció per evitar la propagació del coronavirus estan dificultant encara més la realitat de les persones sense llar. Les accions que des de les administracions s’estan duent a terme aquests primers dies de crisi s’han centrat més en protocols per als recursos que ja existeixen, com menjadors socials, albergs i centres residencials, i no tant en les persones que directament viuen al ras.

En aquest context d’emergència, el repte és precisament com atendre totes les persones que viuen al carrer. Perquè la consigna és que tots i totes estiguem confinats a casa però no tothom té casa i el Reial Decret és clar: una persona només pot estar al carrer si necessita comprar productes de primera necessitat, anar a un centre sanitari, desplaçar-se a la feina i cuidar de persones vulnerables, entre d’altres, però no contempla el fet d’estar al carrer perquè la persona viu al carrer.

La vulnerabilitat que presenten les persones sense llar està present sempre però el risc d’aquests dies és molt més elevat. A més de no poder complir amb el confinament a casa, tampoc poden complir les recomanacions d’higiene. Moltes d’aquestes persones, a més, presenten malalties cròniques, tenen una incidència més elevada de malalties infeccioses i més risc d’emmalaltir de pulmonia.

Mesures excepcionals en l’àmbit estatal, català i municipal

Només a Barcelona, unes 1.200 viuen al carrer i més de 2.100 persones dormen als recursos públics i privats de la ciutat. Aquests dies, els pisos i recursos privats —com els que gestionem a Arrels— segueixen funcionant; els albergs municipals també funcionen però el cap de setmana van tancar les 75 places nocturnes habilitades en el marc de l’Operació Fred i que l’Ajuntament preveia obrir fins a finals de març. Els menjadors socials municipals romanen oberts i amb més torns de l’habitual perquè les persones puguin tenir més espai de seguretat entre elles.

El govern de la Generalitat ha aprovat una proposta de mesures específiques per a les persones sense llar que contemplen, entre d’altres, que es mantinguin oberts els serveis higiènics i de consigna que existeixen i una detecció proactiva de persones que puguin estar contagiades pel coronavirus, tant als equipaments i recursos com entre les persones que dormen al carrer. El govern estatal, per la seva part, ha donat instruccions aquest dilluns 15 de març per atendre les persones que dormen al ras, amb kits d’higiene i aliments, orientant i informant, habilitant menjadors social i dotant als albergs existents amb personal sanitari. L’operatiu el lideren els ministeris de Defensa i Drets Socials.

La situació d’incertesa ens preocupa molt i ens planteja dubtes:

  • S’obriran nous espais per oferir un espai segur a totes les persones que dormen al ras? S’hi podrà accedir amb totes les pertinences i animals de companyia?
  • Què passarà si una persona dona positiu i necessita un lloc per recuperar-se? Hi haurà places lliures reservades o es crearan places noves?
  • S’obriran places suficients per dormir, passar el dia, menjar, etc., tenint en compte que alguns recursos públics i privats han hagut de tancar?
  • I què passarà amb les persones que viuen al carrer i que, per diferents motius, decideixin no anar a un centre? Seran sancionades?
  • Com es coordinaran, arribat el cas, personal sanitari, equips de carrer que ja coneixen les persones sense llar i policia i forces armades? I els diferents estaments administratius?

Una mirada més enllà de la urgència

La situació actual d’emergència requereix accions a curt termini i que protegeixin els col·lectius més vulnerables, com les persones que viuen al carrer però també posa en evidència el fet que viure al carrer és un risc sempre i la necessitat de polítiques i solucions que mirin a llarg termini i que apostin per l’accés a l’allotjament.

En aquest context, llancem una sèrie de propostes:

  • Habilitar els espais que hi havia previstos per a l’Operació Fred a Barcelona i que no s’han arribat a obrir. Tot i que aquests espais preveien acollir més de 300 persones, entenem que en les circumstàncies actuals acollirien menys persones per motius de seguretat.
  • Aprofitar els recursos públics que en aquests moments estan tancats a tot el territori català, com centres cívics, centres esportius, etc., com a alternativa per acollir persones durant el dia i durant la nit.
  • Habilitar els hotels de Barcelona i la resta de municipis per acollir les persones que viuen al carrer, aprofitant que són espais ubicats per tot el territori.
  • Treballar de manera coordinada amb tots els equips de carrer que atenen persones sense llar, públics i privats.
  • Aprofitar els centres privats que habitualment atenen persones sense llar i que han hagut de tancar aquests dies, posant-los a disposició dels equips municipals i aprofitant que són espais de referència per a moltes persones que dormen al carrer.
  • Coordinació entre les diferents administracions, personal sanitari i entitats socials que coneixem i atenem persones sense llar.

Garantir un allotjament segur per a totes les persones que viuen al carrer és, en aquests moments, el més important per poder atendre aquestes persones. El fet d’estar en un espai protegit significaria per a les persones no estar exposades al coronavirus, poder accedir als serveis mèdics amb més facilitat i no córrer el risc d’incompliment de l’estat d’alarma decretat pel govern estatal.

A altres ciutats del món ja s’han posat en marxa per atendre les persones que viuen al carrer, en aquesta crisi sanitària per coronavirus. A Berlin s’està pressionant perquè el municipi obri allotjaments d’emergència durant les 24 hores i reconverteixi locals buits en espais d’emergència. A França, per exemple, s’ha prorrogat durant dos mesos l’obertura dels albergs habilitats per a l’Operació Fred després de la pressió de diferents entitats socials; i als Estats Units, entre d’altres, els equips de carrer que atenen persones sense llar surten de manera coordinada amb equips sanitaris. Així mateix, el dilluns 16 de març el govern de Madrid va anunciar que habilitarà places d’hotel i pensió per a les persones que viuen al ras.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *