El teu navegador està desactualitzat. Té vulnerabilitats conegudes i pot no mostrar totes les característiques d'aquest i altres llocs web. Aprèn a actualitzar el navegador.

Objectiu 2030: aconseguir que tothom tingui un habitatge digne a la UE

Notícies | 05/07/2018 | Afegir comentari

L’any 2015, les Nacions Unides van marcar una sèrie d’objectius per lluitar contra la pobresa. La Unió Europea ha assumit el repte i, entre els temes que ha posat sobre la taula, destaca l’accés a l’habitatge digne i la problemàtica del sensellarisme. La xarxa europea Feantsa insta a fer polítiques efectives per complir els objectius fixats abans de l’any 2030.

A la Unió Europea (UE), se sap que hi ha 219,9 milions de llars i que, de mitjana, a cada llar s’inverteix el 40% dels ingressos per pagar l’habitatge. També se sap que el 16,8% de les famílies (gairebé uns 40 milions) viuen en condicions d’amuntegament i que el 4,8% de les famílies (uns 11 milions) afronten una situació de privació d’habitatge. La xifra que encara no se sap, però, és el nombre de persones que a la Unió Europa viuen al carrer o no tenen llar.

Aquesta informació la dona un informe del 2017 de la federació europea d’organitzacions nacionals que treballen amb persones sense sostre (Feantsa) i l’organització francesa Abbé Pierre, que alerta de l’augment del nombre de persones que dormen als carrers de tots els països europeus, a excepció de Finlàndia. El càlcul no és fàcil perquè no hi ha criteris comuns per recollir aquest tipus de dades.

A Anglaterra, en un recompte nocturn fet l’any passat es van comptabilitzar 4.751 persones dormint al carrer; respecte el 2014, aquesta xifra ha augmentat un 160%. A Alemanya es calcula que hi ha 860.000 persones sense llar i que la xifra ha augmentat en un 150% entre 2014 i 2016. A Bèlgica, l’any 2016 es van comptabilitzar 3.386 persones al carrer en una nit, un 96% més que l’any anterior.

Mapa sobre sensellarisme a la UE de Feantsa

La UE s’ha proposat “aconseguir que les ciutats i assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles” i vol garantir abans del 2030 “l’accés de totes les persones a habitatges i serveis bàsics adequats, segurs i assequibles”. Aquest objectiu és un dels 17 reptes aprovats l’any 2015 a la Cimera pel Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i que van signar els 193 Estats membres.

Un altre objectiu assumit per la UE i rellevant en la lluita contra el sensellarisme és “erradicar abans de l’any 2030 la pobresa extrema per a totes les persones del món”, i “reduir com a mínim en un 50% el nombre de persones que viuen en la pobresa”. Segons Feantsa, la manca d’habitatge és potser la representació més extrema i evident de la pobresa a Europa, així com un dels problemes menys discutits i visibles de les polítiques públiques europees. En aquest sentit es parla també de salut i benestar perquè la manca d’habitatge està directament relacionada amb el deteriorament de la salut i redueix els anys de vida. L’any 2017, per exemple, van morir a Barcelona 57 persones que vivien o havien viscut al carrer; l’edat mitjana era de 59 anys.

Els reptes de la UE

Han passat més de dos anys des de la celebració de la cimera de les Nacions Unides i Feantsa reclama avenços i resultats per part de la UE:

  • Saber quantes persones dormen al carrer i dimensionar la problemàtica, així com fixar mecanismes de mesura i estandarització per saber de què parlem quan parlem de sensellarisme a Europa.
  • El fet de dimensionar permetrà desenvolupar una política europea efectiva de lluita contra el sensellarisme. Aquest pla d’acció s’ha d’allunyar del model d’atenció tradicional que prioritza l’accés a albergs, segons Feantsa.
  • Més compromís real i més accions efectives. Fer visible la problemàtica hauria de generar un increment de les inversions i recursos en l’àmbit local. Al mateix temps, la UE hauria de fer un seguiment de les accions engegades pels Estats membres i monitoritzar els resultats.
  • Totes les iniciatives haurien de tenir vocació de transversalitat i s’haurien d’integrar a altres polítiques sectorials, com ara les destinades a persones joves o migrants o a l’ocupació.

Cal deixar de parlar de “gestionar la manca d’habitatge” i començar a actuar per “acabar amb la manca d’habitatge”, afirmava fa poc Leilani Farha, en representació de les Nacions Unides, a una trobada organitzada per la xarxa europea Feantsa que va aglutinar més de 350 delegats d’organitzacions governamentals i no governamentals que lluiten contra el sensellarisme. Per la seva part, el director de Feantsa, Freek Spinnewijn, posava l’accent en el fet que moltes de les polítiques engegades fins ara per la Unió Europea no s’han demostrat eficients i no han arribat a les persones a qui van destinades.

En aquest context, des de Feantsa es plantegen alguns reptes urgents adreçats als governs, les entitats socials i la ciutadania en general:

  • L’oferta de reallotjament ha de ser immediata, ningú hauria de viure al carrer més de dos dies.
  • Criminalitzar i penalitzar qui viu al carrer només té una conseqüència: allunya les persones sense llar de la possibilitat de millorar la seva situació.
  • Cada cop hi ha més dones vivint al carrer i les dones sense llar són un col·lectiu doblement vulnerable. Cal engegar polítiques de prevenció i alerta, tant per evitar que segueixi augmentant el nombre de dones vivint al carrer, com per detectar i actuar davant possibles violències.
  • Cal dedicar especial atenció a les persones migrants. Es necessari modificar els sistemes de prestació social per tal que incloguin les persones migrades, així com incrementar els recursos, millorar la legislació i les polítiques de visat i asil.

Més informació:

Llegeix l’informe sobre l’exclusió en l’accés a l’habitatge a Europa, de la fundació Abbé Pierre i Feantsa.

Aquí també pots saber més sobre què significa no tenir una llar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *