Aquesta és la primera imatge que ens ve al cap quan pensem en les persones sense llar, però viure al carrer és només la punta de l’iceberg. Viure en un pis sobreocupat, residir de forma temporal en un refugi per a dones o passar les nits al Pis Zero d’Arrels són també situacions de sensellarisme ja que la persona no disposa d’un habitatge digne, adequat i estable. Aquestes situacions d’exclusió residencial es divideixen en 13 categories segons la classificació europea ETHOS. Us les detallem.

no-tenir-un-sostre

1. Viure al ras

  • Què significa? Dormir al carrer sense un sostre on refugiar-se.
  • Quines situacions coneixem? Persones que dormen a la intempèrie, sota un portal, en vehicles o en caixers.

 

no-tener-un-habitatge

2. Pernoctar en allotjaments d’emergència

  • Què significa? Passar les nits “en albergs o allotjaments de baixa qualitat” que, per exemple, no ofereixen intimitat ni privacitat a la persona.
  • Quines situacions coneixem? A Barcelona existeixen tres albergs públics d’entrada lliure que funcionen com a centres de primera acollida per a persones sense llar. Obren cada nit, són gratuïts i es troben a la Zona Franca, a Nou Barris i a Sant Gervasi. Durant l’Operació Fred, a Barcelona també s’activen altres espais d’emergència per donar aixopluc a les persones que viuen al carrer. El Pis Zero d’Arrels també és un recurs nocturn d’emergència ja que acull de forma temporal persones que coneixem i que fa molts anys que viuen al carrer. És un espai acollidor on hi dormen deu persones cada nit. A diferència dels albergs, les persones hi poden accedir amb gossos, beguda i els embalums que normalment porten a sobre ja que està considerat com una prolongació del carrer i la normativa és més flexible.

3. Residir en allotjaments temporals per a persones sense llar

  • Què significa? Viure en un recurs residencial per a persones sense llar o en allotjaments amb suport social durant un període de temps inferior a un any.
  • Quines situacions coneixem? Un dels exemples és l’alberg de Sant Joan de Déu que ofereix allotjament temporal a persones que estan en una situació inicial d’exclusió i que presenten possibilitats d’aconseguir una reinserció social i laboral. A Barcelona també trobem centres d’estada limitada per a persones sense llar que s’han de recuperar d’una malaltia, un accident o un postoperatori: el de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac disposa d’una trentena de places per a homes i el de Llar de Pau acull només dones.

4. Residir en refugis per a dones

  • Què significa? Viure de forma temporal en un refugi per a dones després d’haver patit una situació de violència domèstica. L’estada és inferior a un any.

5. Residir en allotjaments per a immigrants

  • Què significa? Dormir en centres d’acollida o en allotjaments de curta durada per a persones immigrants en estades inferiors a un any.
  • Quines situacions coneixem? A banda dels centres que acullen les persones nouvingudes, també existeixen allotjaments temporals perquè els treballadors temporers puguin dormir durant el període que dura la feina.

6. Estar a punt de sortir d’una institució

  • Què significa? Estar a punt de sortir d’una institució penitenciària, sanitària o tutelada i no tenir un lloc on anar a viure.
  • Quines situacions coneixem? En moltes ocasions, trobem persones que surten de la presó, d’un centre de desintoxicació o joves que fan 18 anys i han d’abandonar el centre tutelat on resideixen sense saber on aniran a viure. També hi ha persones que han d’allargar els seus períodes d’hospitalització perquè no disposen d’un habitatge per a la seva convalescència.

7. Residir en allotjaments de llarga estada per a persones sense llar

  • Què significa? Viure durant un llarg període de temps en residències per a persones grans sense llar o en allotjaments per a persones que han viscut durant molt de temps al carrer. Normalment les estades són superiors a un any.
  • Quines situacions coneixem? Un dels exemples és la llar Pere Barnés, un recurs temporal d’Arrels que ofereix allotjament a persones que han viscut al carrer durant molt de temps i tenen una salut fràgil, tant física com mental.

 

habitatge-insegur

8. Viure en un allotjament insegur

  • Què significa? Viure temporalment amb familiars o amics, viure en un pis ocupat o en una habitació rellogada de forma no legal són exemples d’allotjament insegur.

9. Viure sota amenaça de desallotjament

  • Què significa? Quan una persona rep un requeriment d’abandonament de l’habitatge per no poder pagar el lloguer o la hipoteca i està pendent del desallotjament per ordre d’un jutge, també es troba en situació de sense llar per no poder disposar d’un habitatge segur.

10. Viure sota amenaça de violència

  • Què significa? Viure sota amenaça de violència per part d’alguna de les persones que conviuen en el mateix habitatge i haver activat mesures policials per garantir la seguretat de la víctima és també una situació de sensellarisme.

 

habitatge-inadequat

11. Viure en allotjaments mòbils o estructures temporals

  • Què significa? Viure en estructures temporals o en allotjaments mòbils situats en solars o fàbriques desocupades.
  • Quines situacions coneixem? Hi ha persones soles o famílies amb infants que viuen en assentaments i dormen en barraques, caravanes o en estructures temporals construïdes en naus industrials.

12. Viure en un infrahabitatge

  • Què significa? Viure en espais no aptes per a l’habitatge segons la llei. Aquest és el cas dels allotjaments sense permís d’habitabilitat o que no estan acondicionats per viure.

13. Viure en situacions extremes d’amuntegament

  • Què significa? Viure en habitatges sobreocupats que excedeixen l’estàndard nacional d’ocupació de persones per habitatge.

 

Les 13 categories ETHOS descriuen casos de sensellarisme i exclusió residencial, però no tenim comptabilitzades totes les persones afectades. No tenim dades, per exemple, de les persones que viuen en habitatges sense permís d’habitabilitat, en pisos sobreocupats o a casa d’amics i familiars. Tampoc sabem quantes persones que estan a la presó, en una institució de salut o en un centre tutelat patiran exclusió residencial quan surtin d’aquests centres. Falten dades per dimensionar la problemàtica, però sobretot falta una aposta clara per l’habitatge digne i estable com a solució efectiva al sensellarisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *