“Des de fa molts anys, l’atenció a les persones sense llar es basa en una sèrie de passos en què l’accés a l’habitatge és el final de tot el procés. Es demana a les persones que vinguin als centres o els oferim recursos i molts no volen. ‘No volen ajuda’, es va repetint un cop i un altre. Costa força assumir que segurament el problema rau en el fet que no oferim allò que necessiten. Em recorda aquella persona que li fa mal el braç i no vol anar a urgències perquè no es refia de l’atenció; vol dir això que li agrada el dolor? Cal que ens adaptem a les necessitats de les persones, no que les necessitats de la gent s’adaptin al que podem oferir.

Arrels forma part de Feantsa, una xarxa europea d’entitats que treballen amb persones sense llar. A Feantsa fa anys que es parla del Housing First (‘primer l’habitatge’), un model d’atenció a persones sense llar que està funcionant molt bé allà on es fa servir. Consisteix en un canvi en la manera de fer: la persona no ha d’avançar per un camí per arribar a  l’accés a l’habitatge, sinó que l’habitatge es considera el punt de partida perquè la persona millori. Això vol dir, per exemple, que s’oferiria un pis directament a una persona que és al carrer.

En el darrer any hem aprofundit força en el Housing First. No és fàcil. Cal un canvi de mentalitat important, trencar tabús, assumir riscos, reptes nous, etc. Però com que és una manera de fer que està funcionant a molts llocs, hem de provar-ho. Ho provarem.

Diferents estudis conclouen que el Housing First funciona en nou de cada deu casos. Què passarà amb aquesta persona de cada deu? Doncs haurem de seguir fent ús d’espais com la Llar Pere Barnés d’Arrels, no oblidar el model d’atenció tradicional i, sobretot, seguir sent imaginatius en les respostes que oferim.”

Editorial de Ferran Busquets, director d’Arrels, al número 5 de la revista Arrela’t.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *