Els recursos per al fred a Barcelona només donaran resposta al 8% de les persones que dormen al carrer


Un miler de persones viuen al carrer a Barcelona. Amb l’arribada del fred, l’Ajuntament obre 75 places fins el març i té previst obrir 325 places més alguns dies concrets, quan la temperatura baixi dels 0ºC. La mesura segueix fixant-se en el termòmetre i no dona resposta a la majoria de les persones que dormen al carrer.

Si aquests dies de fred veieu una persona vivint al carrer a Barcelona, la podeu orientar cap al Centre d’Estades Breus, al carrer Llacuna nº25, on s’acaben d’obrir 75 places nocturnes per a persones sense llar. Aquest recurs funcionarà fins a mitjans del mes de març i la persona pot adreçar-se directament i, si hi ha plaça, estar-se fins a 30 dies.

La mesura es posa en marxa cada any des del consistori municipal quan arriben els mesos d’hivern i es complementa amb més places d’emergència que s’obren durant dos o tres dies quan la temperatura baixa dels 0ºC. Aquest any, es preveuen obrir fins a 325 places que es repartiran en diferents equipaments, sobretot als districtes de Sant Martí i Sarrià-Sant Gervasi.

Per a l’Ajuntament, es tracta de l’operació fred “més àmplia en la trajectòria dels serveis socials municipals”. Des d’Arrels, valorem l’esforç però considerem la mesura insuficient i que el focus és erroni perquè la resposta no s’hauria de basar en el termòmetre ni en situacions extremes.
 

Una resposta per al 8% de les persones al carrer

Actualment, un miler de persones viuen al carrer a Barcelona i les 2.130 places que existeixen als recursos públics i privats ja les estan utilitzant altres persones en situació de sense llar. Amb les 75 places hivernals que s’acaben obrir es donarà resposta al 8% de les persones que dormen al carrer fins el mes de març. Què passarà, però, amb la resta de persones que dormen al carrer?

L’obertura de 325 places els dies de fred extrem significa un pas endavant respecte anys anteriors perquè s’habilitaran més places i en diferents llocs de la ciutat. Segueix deixant fora, però, el 60% de les persones que viuen al carrer i s’activa només dos o tres dies en funció de la temperatura. I si aquests recursos que s’obren amb un objectiu temporal es converteixen en permanents?

Una persona que viu al carrer està exposada a molts riscos: agressions, pluja, calor, fred… Haver de viure al carrer afecta l’estat de salut i escurça en més de 20 anys el temps de vida, per això calen propostes que aportin estabilitat a la persona i que vagin més enllà de l’activació de plans d’urgència. El fet de fixar-se en la temperatura per saber si s’habiliten o no els recursos per a persones sense llar significa, a més, promoure un tipus d’allotjament inestable i més inestabilitat per a la persona.
 

Propostes per anar més enllà dels recursos temporals

L’operació fred dona una resposta temporal i limitada per al miler de persones que dormen al carrer a Barcelona durant tot l’any i, a la qual, no ens hauríem d’acostumar. Es necessita una mirada integral que ofereixi alternatives a llarg termini i que tingui com a punt de partida l’habitatge assequible.

  • Obrir espais nocturns petits i a tots els barris de la ciutat perquè la persona no hagi de desplaçar-se grans distàncies i pugui accedir a un lloc que ofereixi més seguretat. Aquests espais haurien de tenir normatives flexibles, estar habilitats perquè la persona pugui accedir amb totes les seves pertinences i els animals de companyia i obrir tot l’any.
  • Habilitar més espais de dia on les persones puguin descansar i resguardar-se, amb serveis útils -com dutxes i consignes- i ubicats a cada barri.
  • Donar una resposta immediata a les persones que comencen a viure al carrer per evitar que la seva situació es faci crònica, així com millorar la prevenció perquè cap persona perdi casa seva.
  • Reforçar la col·laboració entre l’administració local i les entitats socials per donar una resposta més eficient a la persona. Aquest treball en xarxa també s’hauria de fer en l’àmbit català i implicant regidories i conselleries encarregades dels serveis socials però també de les polítiques d’habitatge, immigració, etc.
  • Convidar una persona que viu al carrer a qualsevol municipi català a venir a Barcelona no és la solució i agreuja la situació de la persona. Qualsevol persona hauria de poder ser atesa al seu municipi.
  • Calen mesures d’allotjament definitives que garanteixin seguretat i estabilitat a la persona. Independentment de si fa fred o no, tothom hauria de poder viure en un habitatge digne, adaptat a les seves necessitats i als seus ingressos. Les polítiques d’habitatge municipals, autonòmiques i estatals haurien de tenir en compte la realitat de les persones sense llar.

Més informació:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.