La Llar Pere Barnés és un recurs temporal d’Arrels que ofereix atenció personalitzada i integral d’allotjament i alimentació a 33 persones que han viscut al carrer durant molt temps i tenen problemes de salut mental i físics. L’objectiu és dignificar la seva vida i estabilitzar la seva situació incentivant la socialització de la persona i potenciant habilitats personals perquè, a poc a poc, guanyin confiança i independència.

Paco Soto
El Francisco Soto fa tres anys que viu a la Llar d’Arrels.

En Francisco és una de les 33 persones que viu a la Llar d’Arrels i fa tres anys que hi és. Abans d’arribar-hi havia viscut al carrer i en altres centres però quan parla de la Llar se li il·lumina ràpidament la mirada, és casa seva i se l’estima com cap altra cosa.

En Paco no s’ho pensa dues vegades a l’hora de fer de guia de qualsevol persona que vulgui conèixer i saber com funciona la Llar.

Amb la gorra i el bastó que el caracteritzen es mou amunt i avall explicant què hi ha a cada pis. A la planta baixa s’hi troba la porta d’accés, on no para d’entrar i sortir gent constantment, la recepció, els despatxos, la cuina i el menjador. Mentre camina saluda amb molta gràcia a tothom amb qui es creua, coneix pràcticament tothom. Se’l veu feliç.

A la segona i tercera planta hi ha totes les habitacions, la majoria d’elles individuals menys un parell que són compartides en dos o tres llits així com els lavabos i les dutxes, adaptades a aquelles persones amb movilitat reduïda. Al segon pis, obre la porta de la seva habitació i, orgullós, ensenya el seu petit amagatall on s’hi refugia des de fa tres anys. És senzilla: un llit, una tauleta, una petita televisió, un moblet i l’armari. Allò imprescindible per viure dignament i còmodament. Dins l’armari hi abunden samarretes de diferents colors, totes amb el mateix lema: ningú dormint al carrer, reivindicació de la qual, explica, sempre serà fidel. També hi té un suro ple de fotografies amb records d’anys passats: la família, l’antiga feina, companys d’Arrels… tota una vida.

A l’últim pis hi ha una sala gran amb televisió i taules per jugar, també el terrat amb un petit hort i amb vistes a Barcelona on de tant en tant s’hi organitzen sopars, barbacoes i altres activitats.

En Francisco col·labora en diverses activitats d’Arrels, com accions de sensibilització al carrer i  també explicant la seva experiència d’haver viscut al carrer a grups d’escoles que visiten el centre obert d’Arrels.

Un espai obert a tothom

La Llar va néixer el mes de novembre de l’any 2007 amb l’objectiu principal de dignificar la vida de les persones que viuen al carrer. Tots els residents, la majoria homes, fa molts anys que viuen al carrer, viuen una situació molt vulnerable i pateixen alguna malaltia física o de salut mental derivada de la dura vida al carrer, de manera que sovint no tenen cabuda en altres espais.

La Laia Vila, responsable de la Llar Pere Barnés, recalca que es tracta d’un recurs únic a Catalunya ja que es caracteritza per ser de baixa exigència a nivell de normativa; les persones residents han de respectar unes directrius mínimes però, per exemple, deixar la beguda no és un requisit per poder tenir una plaça, com sí que succeeix en la majoria de centres. Això sí, es procura establir uns horaris mínims per tal de generar i recuperar una rutina diària.

Les persones que accedeixen a la Llar ho fan des d’Arrels o són derivades des d’altres entitats. Actualment, la llista d’espera és de 38 persones i la xifra no deixa d’augmentar ja que les vacants es produeixen quan hi ha una defunció o quan les persones són traslladades a residències de tercera edat, entre d’altres.

Qui és en Pere Barnés?

El nom de la Llar d’Arrels vol recordar en Pere Barnés, persona que vivia a Pla de Palau, sota els porxos de l’antiga escola de nàutica de Barcelona, amb el seu carret per recollir cartrons i així guanyar alguns diners.

PERE Barnés - Mari CARMEN GONZALES - RAMOON NORO - ANTONIO GARCIA VERA
Pere Barnés, el primer de l’esquerra

Barnés va néixer el 1934 i era un pagès procedent del Maresme, estava sol i feia anys que no sabia res de la seva família. Dos voluntaris de l’equip de carrer d’Arrels el van convidar a entrar a viure a El Refugi, un recurs que en aquella època l’entitat tenia al Raval, juntament amb dos homes més que també vivien al carrer.

L’objectiu d’aquest refugi era que persones sense sostre hi visquessin temporalment fins poder accedir a una pensió. Al setembre del 1990, en Pere va entrar a viure al refugi d’Arrels però tres dies després va morir. Tenia 54 anys i no va poder gaudir d’un sostre.

La clau del voluntariat

A la Llar, com al conjunt d’Arrels, el paper de l’equip de voluntariat és bàsic; actualment hi ha 48 i compleixen múltiples funcions.

Els voluntaris de consergeria que controlen l’entrada i la sortida i atenen qualsevol persona que ho necessiti, està oberta les 24 hores del dia. Els voluntaris de matí serveixen l’esmorzar i ajuden amb qualsevol cosa que calgui i els de la tarda participen en les diverses activitats que s’organitzen juntament amb les persones residents.

Els voluntaris de bugaderia s’encarreguen de tot allò relacionat amb la neteja i organització de la roba, els voluntaris de menjador s’encarreguen de servir els àpats principals com el dinar i el sopar i, finalment, hi ha voluntaris que són metges i que també presten els seus serveis.

Si vols participar com a voluntari/a a la Llar d’Arrels, ens pots escriure a voluntariat@arrelsfundacio.org!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *