Els desplaçaments de persones que viuen al carrer són una constant en els últims dos anys. L’últim s’ha produït aquest matí a la zona de Montjuïc, en un espai que ha estat desallotjat diverses vegades. Des d’Arrels demanem una moratòria dels aixecaments i desplaçaments de persones mentre les administracions no acabin d’acordar una estratègia d’abordatge del sensellarisme i definir respostes i recursos.
“Som conscients que el sensellarisme ha crescut a Barcelona i que hi ha espais de la ciutat on viuen persones amb problemàtiques complexes. Ara bé, la política municipal per fer front al sensellarisme no pot basar-se en els desplaçaments de persones sense llar, sinó que ha de donar respostes estructurals a la problemàtica. Si avui es desplaça aquestes persones però demà tornen a estar en les mateixes condicions, la situació no canvia i cada vegada pateixen més vulnerabilitat. A més, aquestes actuacions es porten a terme en un context de condicions climàtiques molt adverses”, explica la Beatriz Fernández, directora d’Arrels Fundació.
Des de febrer de 2025, s’han produït a Barcelona i la seva perifèria diversos desallotjaments de persones que viuen al carrer. El mes de febrer de l’any passat es van desallotjar un centenar de persones de les instal·lacions de l’aeroport del Prat; al mes juliol, es va comunicar a les persones que dormien al Parc de la Ciutadella que havien de marxar de l’espai. A l’agost, va passar el mateix amb la quarantena de persones que dormien a l’Estació del Nord i el 22 d’octubre es va desallotjar unes seixanta més del Parc Joan Miró.
Un mes després, el 19 de novembre, es va aixecar un assentament d’una cinquantena de persones a la Sagrera i al desembre més de 400 persones van ser desallotjades del B9 a Badalona. Aquest 2026, el ritme d’operatius no s’ha aturat: el 10 de febrer es van desallotjar unes 250 persones que vivien a la Zona Franca i tenim constància que els aixecaments de persones amb l’argument de la neteja i seguretat a l’espai públic no han cessat.
Una moratòria per no revictimitzar les persones
El sensellarisme és una problemàtica que ha crescut significativament els últims anys. Des d’Arrels entenem que l’administració és conscient de la gravetat de la situació; l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Síndic de Greuges de Barcelona i la Síndica de Greuges de Catalunya han obert espais de treball centrats específicament en l’abordatge del sensellarisme com a qüestió que els ocupa i mobilitza. Un total de més d’una desena de taules de treball, que entenem estan intentant posar fil a l’agulla per tal d’articular respostes al sensellarisme. Mentrestant, al Parlament de Catalunya s’està tramitant la Llei de mesures urgents per combatre el sensellarisme.
- En aquest context, demanem una moratòria a l’Ajuntament de Barcelona i la resta de municipis d’àmbit català i que no es portin a terme desallotjaments a carrer mentre no s’acabi de treballar la problemàtica i s’articulin solucions per part de l’administració.
- Mentre l’administració no pugui oferir alternativa residencial o solucions concretes a aquestes persones, demanem que no faci actuacions que no fan més que empitjorar la seva situació.
“La resposta al sensellarisme no pot ser fer fora les persones de l’espai que ocupen; això no les fa desaparèixer sinó que les trasllada i dificulta més el seu dia a dia. Són accions revictimitzadores i que no actuen sobre les causes del problema. Des de les entitats estem treballant i compartim espais amb les administracions per dissenyar polítiques públiques que donin resposta a la problemàtica. Mentrestant, demanem no fer fora les persones dels espais on viuen”, afirma Beatriz Fernández, directora d’Arrels.