Lluny del que de vegades es percep, viure al carrer no comporta menys problemes a l’estiu. Moltes persones que coneixem ens expliquen que és en aquesta època quan tenen més inconvenients. Un 58 % de les persones que viuen al carrer declara tenir dificultat o molta dificultat per trobar un lloc cobert per descansar durant el dia i una de cada dues persones ha estat despertada per intervenció dels equips de Neteja o Guàrdia Urbana. A més, quatre de cada deu han estat obligades a desplaçar-se. Tot això, amb el major obstacle de base: el fet d’haver de fer front a les temperatures extremes sense tenir accés a un sostre, ventiladors ni dutxes.
Viure al carrer implica dificultats sistemàtiques per cobrir necessitats bàsiques; en primer lloc, l’habitatge. Però també actes tan quotidians com dutxar-se, canviar-se de roba, descansar o menjar es converteixen en un obstacle diari. De fet, segons dades de l’Informe Viure al carrer a Barcelona de 2025, la necessitat fisiològica de les persones que viuen al carrer més vulnerada és el descans: el 58 % explica que té dificultat o molta dificultat per trobar un lloc cobert per descansar durant el dia.
La majoria de les persones que viuen al carrer no disposa d’accés al transport públic i ha de caminar llargues distàncies amb les seves pertinences per cobrir necessitats bàsiques. Però els desplaçaments no són només menjar o dutxar-se. Segons dades de l’enquesta de persones que viuen al carrer de 2025, quatre de cada deu persones en situació de carrer han estat desplaçades del seu lloc de pernoctació i una de cada dues persones ha estat despertada per intervenció dels equips de neteja o Guàrdia Urbana.
Aquesta situació provoca una elevada inestabilitat i estrès continuo, perquè genera dificultat per descansar i consolidar un lloc de pernoctació, ruptura constant de rutines bàsiques, pèrdua de pertinences o interrupció de processos (cites, seguiment social…). També pot explicar per què moltes persones busquen llocs de difícil accés, fronterers amb altres municipis o més apartats per poder descansar més tranquil·lament.
A més del cansament físic que pot comportar el fet de no descansar adequadament, les persones que viuen al carrer pateixen d’un estrès constant que no els permet descansar mentalment gairebé mai. “Moltes persones que viuen al carrer dormen en actitud d’alerta per por a robatoris o agressions, no tenen cap moment d’esbarjo o desconnexió i han de gestionar la recerca continuada de recursos per resoldre les seves necessitats més bàsiques. En resum, no tenen cap espai de tranquil·litat i descans mental”, explica la Beatriz Fernández, directora d’Arrels.
Sancions i refugis que no són accessibles
Hidratar-se i fer àpats lleugers; quedar-se a casa i evitar sortir al carrer sobretot en les hores més intenses; baixar les persianes de casa, cortines fosques i disposar de ventiladors o aire condicionat. Són les recomanacions que moltes administracions fan a la ciutadania davant les altes temperatures. Unes pràctiques que, en el seu dia a dia, no són assumibles per a una persona que viu al carrer. A això s’hi suma que alguns recursos d’ajuda específics per a persones sense llar tanquen per vacances i altres redueixen els horaris d’atenció.
“A l’estiu hi ha molta més gent al carrer, et sents més insegur i hi ha nits que no dorms”, diu el Luca, una persona allotjada per Arrels que va viure 10 anys al carrer. “Es pateix molt la calor i el fred al carrer i a mi la calor em mata. Per refrescar-me anava a la platja i em rentava a les dutxes”, relata.
A més de no tenir serveis disponibles, les persones poden ser sancionades per intentar pal·liar la situació. L’ordenança de civisme de Barcelona prohibeix rentar-se en una font i tres de cada deu persones en situació de carrer ens expliquen que les han sancionat. Això té un impacte directe en les seves condicions de vida, generant inestabilitat i dificultant la possibilitat de mantenir un espai mínim de pernoctació.
D’altra banda, des de 2020 Barcelona habilita la Xarxa de Refugis Climàtics, un conjunt d’equipaments com biblioteques, centre cívics o parcs i jardins que poden servir per protegir la ciutadania de les temperatures extremes. Però de vegades aquests espais entren en conflicte quan les persones en situació de carrer en fan ús: no hi ha personal preparat i no és la seva funció. A més, el moment on menys refugis climàtics són oberts és a l’agost, quan només està disponible un 48% de tota la xarxa, segons dades de l’estudi Sensellarisme i canvi climàtic a Barcelona (Desca, gener 2026).
“S’està evidenciant un canvi climàtic i ho estem notant a èpoques d’hivern i d’estiu. Les persones que viuen al carrer són les primeres víctimes del canvi climàtic, a nivell de calor, de fred i de pluges. Les polítiques públiques vinculades al canvi climàtic les han de tenir en compte”, rebla la Beatriz Fernández.
Què demanem?
A curt termini:
- Obrir refugis climàtics de baixa exigència a cada barri, per descansar durant el dia, per a persones en situació de carrer i que estiguin adaptats i condicionats.
- Facilitar l’accés a allotjaments d’urgència estables de petites dimensions a cada barri.
- Millorar la difusió entre les persones en situació de carrer de la xarxa de Fonts i lavabos públics a la ciutat de Barcelona.
- Ampliar els serveis higiènics i de consigna per a persones sense llar.
- Intensificar les visites a les persones en situació de carrer per saber com es troben, què necessiten i quin és el seu estat de salut.
A mig termini:
- Desenvolupar un Marc d’Acció d’àmbit català que coordini les conselleries de Serveis Socials, Habitatge i Salut.
- Facilitar l’accés a l’habitatge i allotjament estable de persones en situació de carrer amb serveis de suport flexibles.
- Descriminalitzar les accions per sobreviure al carrer de les ordenances de civisme.
Més informació:
- Coneix la campanya Homeless Go Home.
- Llegeix l’informe Viure al carrer a Barcelona 2025.