Un jove que va arribar fa dos anys i va estar treballant fins que es va quedar sense feina ni llar; un noi colombià que és perruquer i està vinculat a l’Hospital de Campanya o diverses persones que dormen a la vora de la Ronda Litoral en tendes de campanya fa uns mesos. Són algunes de les 694 persones que dormen al carrer a Barcelona i que hem enquestat del 16 al 18 de juny. Ho hem fet en 14 centres d’atenció a persones sense llar per poder conèixer el temps que fa que viuen al carrer, la seva trajectòria vital o si tenen expectatives de poder millorar la seva situació entre altres temes, gràcies a la participació de 400 persones voluntàries.
El Yousouf va néixer a Algèria i viu a Catalunya fa uns dos anys. Va migrar per motius familiars. Aquí es va establir a Premià de Mar i va estar treballant en una pastisseria, però no tenia documentació. Treballava unes 10 hores per dia a canvi d’una compensació econòmica molt baixa i allotjament al mateix edifici. Un dia, el propietari el va fer fora de la feina i es va quedar al carrer. D’això fa 6 mesos i en Yousouf ha acabat vivint a la Zona Franca, amb altres persones que com ell necessiten una empenta per tirar endavant, però que tenen energies i ganes de treballar.
En Sebti, originari de Tunísia, va treballar de paleta a França durant dos anys fins que va venir a Barcelona. Al principi el van ajudar uns coneguts, però fa sis mesos va acabar dormint a les portes d’una entitat que atén persones que viuen al carrer. Ha fet els tràmits per optar a la regularització extraordinària i confia que podrà tirar endavant en el futur.
En Yousuf i en Sebti són dues de les 694 persones que vam entrevistar del 16 al 18 de juny en la desena edició de l’enquesta a persones que viuen al carrer a Barcelona. Una enquesta que, amb una trentena de preguntes, serveix per obtenir una fotografia molt representativa de la situació de les persones que viuen al carrer a la ciutat.
14 centres i punts sensibles al carrer
L’any 2016, els equips de treballadores i voluntàries d’Arrels vam començar a sortir al carrer una nit a l’any a fer un cens de les persones que vivien al ras. Enquestàvem les persones que estaven despertes i que es mostraven disposades a explicar-nos quina era la seva història i situació. Fa tres anys, però, vam canviar la metodologia i vam començar a fer les enquestes en horari diürn, tant des dels equips de carrer de l’entitat com des d’altres espais d’atenció privats on les persones que viuen al ras solen anar a dinar, esmorzar, dutxar-se o descansar.
Enguany fa deu anys de la primera vegada que vam sortir al carrer a enquestar persones que viuen al carrer. En concret, hem comptat amb 14 centres i recursos: ARD Lluís Companys, Àmbit Prevenció, Caliu, CAS Baluard, Desayuno Solidario, Heura, l’Hospital de Campanya Santa Anna, el menjador Gregal, Mañana en Compañía, Metzineres, l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, menjador Grupo Nueva Vida i el menjador Social Sant Fèlix. Des d’Arrels, hem sumat l’espai del nostre centre obert i les 216 enquestes fetes des de l’equip de carrer.
El 69 % de les enquestes les hem fet sota cobert, en aquests centres i recursos, i un 31 % directament al carrer a persones que sabem que no solen desplaçar-se i anar a serveis. Això ho hem aconseguit gràcies a l’equip de carrer d’Arrels, que durant les últimes setmanes ha sortit a entrevistar persones amb qui tenim vincles i altres persones que visitem de tant en tant. La tasca de visitar les persones que viuen al carrer i enquestar-les l’hem pogut portar a terme de la mà dels nostres equips i també de les persones voluntàries que han recorregut places, estacions de trens i autobusos, espais públics i parcs. Enguany, també hem enquestat algunes persones que viuen agrupades a espais com el voral de la Ronda Litoral.
Més de 400 persones voluntàries implicades
“Des de la primera vegada que vaig participar en les enquestes, el 2016, va ser una experiència reveladora. Penso que hi va haver un abans i un després d’aquell moment: conèixer biografies fascinants darrere de gent de la que passaries de llarg perquè van bruts. Darrere d’aquesta façana bruta i desagradable hi ha algú amb una vida passada riquíssima”, diu en Daniel Roca, metge de família del CAP Drassanes i voluntari de les enquestes fa molts anys. “Hi ha moltes coses per ensenyar. Això és el que jo he après de fer aquestes enquestes. Per a mi, la gent que està dormint al carrer són l’exponent màxim de l’exclusió social i de la vulnerabilitat. Conèixer com viuen, quina és la seva escala de valors i el que fan per sobreviure cada dia i adaptar-se a aquest ambient hostil és revelador”, afegeix.
Des que vam començar a fer les enquestes l’any 2016, més de 6.500 persones s’han sumat com a voluntàries i han fet possible les enquestes i recomptes d’Arrels. Aquest any, hem comptat amb 400 voluntaris i voluntàries que han tingut l’oportunitat de conèixer què passa quan una persona viu al carrer i quines necessitats té.
Més informació: