“Col·laboro cada dia perquè, quan vius al carrer, és útil que t’ofereixin una dutxa”


Des de l’inici del confinament i de l’estat d’alarma, a Arrels oferim serveis bàsics a persones que viuen al carrer, garantim l’allotjament a 200 persones i hem obert nous projectes per respondre a noves necessitats. Ho estem fent amb el suport de molta ciutadania implicada i també amb la col·laboració de persones que han viscut al carrer o que hi viuen i que també volen ser part activa.

“Los lunes, miércoles y viernes a las 9:30h de la mañana vengo al centro abierto para ayudar a preparar la ropa que nos piden desde los nuevos equipos de calle asistenciales. Hay gente que necesita unos calcetines, otros unos zapatos… También vengo por la tarde, para poner la lavadora y la secadora y ayudar a que funcione el servicio higiénico.”

El Davide és una de les persones que aquests dies fa possible que els serveis que tenim en marxa continuïn. Ha viscut al carrer durant molts anys, des de fa uns mesos viu en un pis per a ell sol i ja fa temps que participa en tasques de l’entitat. En aquest context de la covid-19, i com altres companys, ho segueix fent.

El Davide i l’Óscar organitzen el rober, el Ramon ajuda a carregar i descarregar productes que ens arriben, l’Albert s’encarrega dels cafès… “Echo una mano llevando alimentos de la residencia de Arrels al Piso Cero y también colaboro en el ropero. Estamos en servicios mínimos, las personas que vienen al centro abierto ya no pueden quedarse a descansar pero mantenemos el servicio de ducha, y nuestro trabajo hace que esto funcione”, explica l’Óscar.

A conseqüència del coronavirus, hem hagut de readaptar alguns serveis i la manera de gestionar-los. El confinament que tots i totes hem de seguir ha provocat que menys persones voluntàries puguin venir a donar un cop de mà però també ha visibilitzat el suport ciutadà i la implicació activa de persones que han viscut al carrer o que hi viuen i que estan col·laborant de diferents maneres.

Una de les persones que habitualment fa ús del centre obert i que aquests dies segueix venint és l’Antonio. Viu a la muntanya i explica que, tot i que hi ha recursos per a persones sense llar que han hagut de tancar a causa del coronavirus, els llocs on ell hi sol anar per esmorzar, dinar o dutxar-se continuen oberts. “Me gusta que se preocupen por mí. La sensación es que ahora la gente te ayuda más, que el corazón está más blando”, diu, i afegeix que a ell també li agrada ajudar quan ho pot fer. Uns metres més enllà, seu el D., que aprofita per dinar; viu al carrer des de fa temps, no té documentació perquè li van robar i remarca que el seu temps el destina sobretot a mantenir-se segur, “perquè viure al carrer és difícil i perillós”.

Petits gestos entre companys

“Lo que pasa es que el que está ahora en la calle no tendría que estar en la calle”, afirma el José. Descansa en una habitació des de fa uns mesos perquè una veïna l’ajuda i aquests dies segueix utilitzant el centre obert i visita altres recursos on pot recollir menjar. Però ell també ho fa: a l’entrada, dues dones demanaven informació sobre els menjadors i els hi ha ofert alguns aliments que portava.

Gestos com aquests es deixen veure aquests dies entre les mateixes persones afectades pel sensellarisme. Un home que fa poc que viu en un pis baixa algunes tardes al carrer per buscar un amic que encara dorm al ras i acompanyar-lo a passar la nit al Pis Zero d’Arrels; hi ha persones que comparteixen pis i que s’encarreguen de comprar o de buscar la medicació perquè els companys no poden; altres donen suport emocional i escolten…

“Si alguien necesita tabaco, le doy; si veo que con un cortado un compañero se sentirá mejor, se lo llevo. Si alguien que va en silla de ruedas necesita ayuda, le ayudo”, comenta el Vicente, que viu a la llar Pere Barnés d’Arrels amb altres 40 persones que tenen una salut delicada. Explica que el confinament està sent dur, “se acumulan los nervios y lo llevamos lo mejor que podemos, por eso tenemos que ayudarnos”.

Col·laborar més enllà del coronavirus

Per ocupar el temps, per sentir-se útil, per companyonia, etc. Són alguns dels motius pels quals moltes persones sense llar s’impliquen i col·laboren aquests dies, com altres ciutadans i ciutadanes. Hi ha, però, un fet diferencial: saben què significa viure al carrer i, des de la seva experiència, volen aportar.

“Yo viví en la calle y sé de lo que hablo. Las personas que estos días viven en la calle lo deben estar pasando muy mal”, resumeix el Vicente des de la llar d’Arrels. I el Davide apunta: “Cuando has pasado por esa situación, sabes que ofrecer una palabra o una ducha caliente es una ayuda útil. El coronavirus no debería ser una excusa para ayudar porque, con o sin él, habrá personas que vivan en la calle”.

A Barcelona, abans de la crisi per la covid-19 es comptabilitzaven més de 1.200 persones vivint al carrer i tot fa indicar que la situació s’agreujarà. Aconseguir que ningú visqui al carrer és una fita que necessitarà de la implicació de moltes persones. Com resumeix l’Óscar, “necesitamos que la gente que tiene una casa colabore con las personas que duermen en la calle; es algo que pueden hacer incluso durante el confinamiento”.

Col·labora!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *