Com va néixer el concepte d’aporofòbia?
L’aporofòbia és un concepte que va concebre la catedràtica en Filosofia Adela Cortina l’any 1997. Cortina el va pensar per posar nom a “l’odi o rebuig a les persones pobres”. Deu anys després, aquest terme es va incloure a la RAE i posteriorment es va reconèixer legalment a Catalunya. Per últim, es va incloure al Codi Penal com a agreujament, dins l’article 22.4. D’altra banda, l’aporofòbia és considerada un delicte d’odi.
Des de quan en tenim constància?
A Arrels tenim la mirada posada en aquesta mena de delictes des de fa temps i coneixem casos des de fa anys, fins i tot d’abans que l’aporofòbia estigui reconeguda al Codi Penal com a tal. Ho vam veure en les diferents instàncies en les que ens hem presentat com acusació popular, com per exemple en els assassinats de tres persones que vivien al carrer durant la pandèmia. En aquell moment, l’aporofòbia no estava reconeguda com a delicte.
L’aporofòbia pot expressar-se en actituds que no constitueixen un delicte…
Sí, més enllà dels casos en que pot constituir un delicte, a Arrels detectem tota mena de situacions que tenen components d’aporofòbia. Hi ha tot un ventall de conductes que, tot i no constituir cap delicte ni ser una agressió verbal o física, poden ser aporòfobes. Per exemple, no voler compartir espai amb una persona sense llar, trucar la policia si es veu una persona sense llar, evitar creuar mirades o que se’ns s’apropi. L’aporofòbia és una discriminació, pot donar-se en diferents situacions com impedir que una persona pugui entrar a fer ús d’un lavabo, o que segui una terrassa, fins a casos més greus, com cremar les pertinences de les persones o alguna agressió física.
Es denuncia, l’aporofòbia?
És una figura infradenunciada. Moltes vegades, les persones que viuen al carrer estan acostumades a que les tractin amb rebuig. Estan vulnerabilitzades i reben tota mena de conductes discriminatòries, al punt que de vegades les naturalitzen. Llavors, és complicat que alguna d’aquestes persones denunciï, perquè estan acostumades a que se’ls vulnerin els drets.
Quins estaments s’han creat per detectar-la, des de l’administració?
A Catalunya s’ha fet un esforç per a intentar denunciar això i actualment es compta amb una Fiscalia Especialitzada en Delictes d’Odi, l’Oficina per a la No Discriminació de la Ciutat de Barcelona i el Síndic de Greuges de Barcelona.
Hi ha més denúncies?
S’estan començant a denunciar més aquests casos, però encara hi ha molta infradenúncia. Habitualment, de fet, les úniques persones que arriben a denunciar són les que estan acompanyades per alguna fundació o alguna institució. És molt estrany que una persona que no tingui un acompanyament arribi a denunciar, per moltes raons, entre elles que les persones que estan en situació de carrer han perdut la confiança en les institucions, molt sovint. Hi ha moltes persones que no volen anar a la policia perquè han tingut altres experiències que no han estat bones, o perquè pensen que serà molt complicat, que els faran moltes preguntes, que no els creuran, o per motius administratius, perquè estan en situació de carrer i sense documentació telèfon mòbil els tràmits es dificulten. Són persones que tenen com a principal preocupació el fet de sobreviure.
Quines altres barreres es troben les persones per denunciar?
Les persones que atenem des d’Arrels no tenen accés a un ordinador per agafar una cita de l’administració, no disposen de mòbil per rebre avisos, no tenen un domicili on rebre notificacions. El sistema està pensat per persones que tinguin una llar. Aquesta és la primera vulneració de drets amb matisos d’aporofòbia, ignorar la realitat de moltes persones. Un dels tràmits administratius més importants, l’empadronament, és un exemple de com es vulneren els drets de les persones sense llar quan no es tenen en compte.
Què són les microaporofóbies?
És un terme que utilitzem per referir-nos a aquelles actituds de discriminació que reprodueix la societat en el seu dia a dia, tot i que no arriben a ser agressions directes. Socialment hi ha poca consciència que l’aporofòbia és una conducta discriminatòria. El fet d’ignorar a les persones que viuen al carrer, fer-los fora d’espais o negar-los l’accés, excloure-les de l’accés a espais o serveis, poden ser exemples.
Hi ha consciència social, de l’aporofòbia?
Ara fa 70 anys, la Rosa Parks es negava a seure a la zona reservada exclusivament per a persones de raça negra a un autobús als Estats Units. Ara, és coneguda com la “primera dama dels drets civils” i va posar evidència un fet que avui dia valoraríem molt ràpidament com a discriminació. Fa 50 anys, és probable que certa part de la població no fos conscient de que existia el racisme. Avui dia, en som conscients, en general, perquè els moviments de defensa dels drets de les persones racialitzades, les dones o els col·lectius LGTBIQ+ han anat explicant la seva lluita i els seus preceptes per fer-los més presents. El mateix podria passar amb l’aporofòbia: és un concepte bastant desconegut, però que creiem anirà calant en la societat.
Més informació
-Llegeix l’informe Victimització i aporofòbia envers les persones que viuen al carrer a Barcelona.
– Entrevista a l’Adela Cortina https://www.arrelsfundacio.org/adela-cortina-aporofobia/.
– Coneix el testimoni de José Luis sobre les agressions que pateixen les persones que viuen al carrer.