Què és el trauma i com afecta les persones sense llar?

Moltes persones han viscut situacions vitals que els han generat traumes al llarg de la seva vida, però en el cas de les persones sense llar aquesta realitat es dona amb més intensitat. Es tracta d’una qüestió que cal tenir en compte des dels serveis que les atenem. L’entorn psicològicament informat és una de les metodologies existents per fer-ho. Us ho expliquem.

Des de fa anys, experts en acompanyament psicològic i emocional estudien què és el trauma i les maneres com afecta les persones. També des de fa un temps, alguns experts parlen de la importància de tenir-ho en compte en l’atenció social a persones que viuen situacions de vulnerabilitat, com les persones sense llar. Per això, el passat 21 de març vam fer coincidir a Barcelona algunes d’aquestes persones expertes per reflexionar i aprendre sobre trauma i sensellarisme.

Què entenem per trauma?

“Trauma és la manera com el nostre cervell subcortical respon a l’amenaça, és com sobrevivim a una cosa de la qual no podem fugir. Un fenomen de desconnexió social i interna”. “No és només allò que ens passa sinó també allò que no hi ha hagut: tot un degoteig de moments i tot allò que ha faltat en la relació amb l’altre”.

D’aquesta manera expliquen què és el trauma Mario Salvador, director de l’Institut de Psicoteràpia d’Integració del Trauma Alecés, i Paola Martínez, psicòloga clínica especialista en trauma i dissociació. “Quan hi ha hagut fets devastadors o difícils en relació amb els altres, podem esperar que les persones creixin tement l’altre, desconfiant”, detalla Paola Martínez.

Bona part d’aquestes experiències vitals traumàtiques es viuen durant la infantesa i impacten en la vida de la persona per a tota la vida. Segons el psicoterapeuta, psicoanalista i director de l’organització britànica Community Housing and Therapy, Peter Cockersell, “com més experiències adverses hi ha en la infantesa, més possibilitat de malalties orgàniques i mentals i més possibilitat de situacions de vulnerabilitat”. Per a Cockersell, quan l’exclusió social comença els primers anys de vida, afecta l’individu de forma profunda.

El trauma compost i les ferides relacionals

Les persones expertes que el passat 21 de març ens van parlar sobre trauma i sensellarisme van incidir en la importància de les relacions en la construcció de les persones, tant durant la infantesa com en l’adultesa. “Són l’equivalent psicològic a respirar”, afirma el doctor i psicòleg clínic Adam Burley. “D’una banda, existeixen les relacions externes, la nostra capacitat d’estar vius i la dependència que això té amb la nostra capacitat de mantenir vincles amb les persones. D’una altra banda, hi ha les relacions internes, que es creen a la nostra ment fruit de les relacions que hem tingut en el món interior. És a dir, si al teu món extern hi ha amenaces, al teu món intern també n’hi haurà”, detalla.

En aquest sentit, Burley introdueix el concepte de ferida relacional, a conseqüència d’haver patit determinats traumes vitals, adversitats i dolor. I alerta: “Són ferides que no generen tanta simpatia com les ferides físiques, són més invisibles”.

Així mateix, hi ha estudis sobre la relació entre el trauma i el sensellarisme que indiquen que hi ha uns nivells elevats de trauma entre les persones que viuen al carrer, abans i després de començar a viure al ras. És el que el doctor Cockersell anomena trauma compost, una successió de situacions traumàtiques que es repeteix en diferents moments de la vida.

Com afecten els traumes en les persones que viuen al carrer?

En el cas de les persones sense llar, es detecten diferents traumes al llarg de la seva vida com la pèrdua dels referents familiars, quedar-se sense llar, la pèrdua de la salut a causa de la vida al carrer, etc. Són situacions estressants que poden portar una persona a viure a la intempèrie i també són esdeveniments traumàtics que poden sorgir i ser conseqüència del fet de no tenir una llar.

Com assenyala Peter Cockersell, es tracta de situacions de trauma compost que, quan vius al carrer, “fan que el teu cos estigui en alerta constant, sigui difícil processar les emocions i relacionar-te i, de vegades, actuïs d’una manera no acceptada socialment”. Es tracta d’impactes del trauma que generen encara més exclusió.

En aquest context, a vegades, i per distraure el dolor, apareix el consum d’alcohol o droga, “de substàncies que poden fer una mica d’analgèsic”, diuen Paola Martínez i Mario Salvador. L’addició és l’intent de solucionar el problema, però provoca un altre.

Els entorns psicològicament informats com a alternativa

Adam Burley, Peter Cockersell, Paola Martínez i Mario Salvador parlen de com sorgeix el trauma i de com afecta les persones, però també posen èmfasi en la resposta que es pot donar des dels serveis i recursos que habitualment acompanyem persones sense llar. Perquè el trauma es pot treballar i no determina la persona.

“Les persones que cuidem podem ajudar a restaurar, a fer que la persona deixi enrere la caverna on s’ha refugiat. Per a això, cal construir relacions segures i afectives, ambients segurs i afectius”, indica Mario Salvador.

Quan es parla d’ambients segurs i afectius es parla d’espais on de manera habitual atenem i oferim serveis a les persones que viuen al carrer: qualsevol centre privat o públic que ofereix serveis bàsics com dutxa o consigna, centres residencials on viuen persones sense llar, oficines de serveis socials, centres de protecció a la infància, serveis de salut mental, etc. La clau és el canvi de mirada en aquests espais, saber que les persones amb qui treballem han tingut una experiència de vida diferent i es comportaran d’acord a allò que han viscut, i oferir una atenció que tingui en compte les necessitats psicològiques i emocionals de les persones. És el que s’anomena Entorns Psicològicament Informats, un procés de canvi cultural en l’espai i el servei que permet crear unes relacions de suport i constructives.

Alguns dels principis que conformen els Entorns Psicològicament Informats són:

• Necessitat de tenir coneixements sobre trauma compost i sobre els vincles i l’aferrament.
• Formar els equips professionals per dur a terme l’acompanyament des de la mirada dels Entorns Psicològicament Informats.
• Gestió de les relacions.
• Habilitar els espais físics i pensar-los des d’una mirada més horitzontal i igualitària.
• Accés a serveis de salut emocional i psicològica.
• Confiar en les persones que venen al recurs i en la seva capacitat de fer coses.
• Revisar de manera continuada què es fa i com es fa, amb una mirada de servei i de tota l’entitat; en aquest sentit, cal tenir cura també de les persones cuidadores.

“Els efectes que ha tingut aplicar l’entorn psicològicament informat en tots aquests contextos ens ha portat a una reducció en el nombre d’incidents, menys exclusió de les persones, una reducció de les hospitalitzacions i les visites a urgències, així com una millora en l’autoestima de les persones, en el seu benestar mental i en les seves relacions socials”, resumeix el doctor Peter Cockersell.

Als Entorns Psicològicament Informats s’afegeixen alternatives que també es poden aprofitar des dels recursos que acompanyem persones sense llar, per ajudar-les a abordar situacions vitals traumàtiques. Mario Salvador destaca les teràpies “que impliquin el cos i que es basin en enfocar la ment en el moment present”. La idea és “ajudar el cervell a concentrar-se en el moment actual, a saber que aquí té un espai de seguretat”, complementa Paola Martínez.

Més informació:

• Mira els vídeos amb les ponències de la jornada! Aquí pots veure la ponència del doctor Peter Cockersell; en aquest vídeo trobes les intervencions de la Paola Martínez i el Mario Salvador; i aquí veus la intervenció del doctor Adam Burley.
• Àlbum fotogràfic de la jornada.
• Llegeix més sobre salut i sensellarisme