La crisi per la covid-19 ha provocat canvis importants per a les persones sense llar a Barcelona. Hi ha menys espais on resguardar-se i sentir-se protegides i les persones que viuen al carrer veuen amb impotència que hauran de passar més hores a la intempèrie. També estem detectant casos de persones i famílies que perden la feina i l’allotjament. I, a més, s’afegeix el fred. Aquest vespre sortim al carrer per enquestar les persones que viuen al ras i saber com estan.
Centenars de persones voluntàries sortirem avui, a partir de les 20h, per enquestar les persones que viuen al carrer. Els hi volem preguntar com viuen la pandèmia, des de quan fa que viuen al carrer, on vivien abans i quina situació tenien i quin suport reben des de serveis socials, entre d’altres qüestions. La informació recollida ens servirà per aprofundir en la situació actual de les persones i realitzar propostes de millora. De moment, us contextualitzem amb la mirada i l’anàlisi que fem des d’Arrels.
Més frustració, ansietat, estrès i impotència entre les persones que viuen al carrer. Ho venim observant des d’Arrels en els darrers mesos. El motiu? La situació per la covid-19 s’allarga i està alterant el funcionament dels centres públics i privats que habitualment atenen persones sense llar.
Als espais municipals i de les entitats socials que obren durant el dia -i on les persones poden descansar i resguardar-se- s’ha limitat els temps d’estada i s’ha reduït l’aforament. Durant les últimes setmanes, la situació s’ha fet encara més precària perquè bars, restaurants i espais com les biblioteques han estat tancats fins fa uns dies. La conseqüència per a les persones és clara: moltes no saben on anar i es veuen oblidades a passar més hores al ras, exposades a riscos com la violència o el fred.
Des que es va decretar el toc de queda, l’equip de carrer d’Arrels ha detectat que, per a les persones que viuen al ras, torna a ser difícil mantenir-se informades sobre les restriccions i mesures que s’apliquen. També és més complicat cobrir necessitats bàsiques com anar al lavabo i menjar calent.
Hi ha persones que coneixem, sobretot dones, que expressen sentir-se més insegures amb el toc de queda. I hi ha moltes persones que viuen al carrer amb una situació molt deteriorada, que abans de la pandèmia ja estaven desconnectades dels recursos que existeixen i que ho segueixen estant.
Al nostre centre obert, que ofereix un lloc on estar i serveis útils a les persones que viuen al carrer, estan arribant des de fa temps les conseqüències de la crisi social per la covid-19: persones que s’han quedat sense feina i que no estan cobrant l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), homes i dones que tenien feines precàries i que no poden pagar l’allotjament, famílies que han estat desnonades sense conèixer els seus drets ni tenir alternatives, persones migrades que demanen tornar als seus països, etc. Totes elles tenen en comú la dificultat per accedir a serveis socials i obtenir una resposta ràpida que impedeixi que, per primera vegada, dormin al carrer.
“Els recursos que s’adrecen a les persones sense llar ja eren insuficients abans de la pandèmia. El que s’ha evidenciat ara és que quan hi ha necessitats no cobertes i arriba una situació inesperada com l’actual, els serveis socials es col·lapsen. Cal veure l’atenció social com a una política prioritària i en la qual invertir”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels.
Una emergència que ja existia
A Barcelona, viuen al carrer més de 1.200 persones. Els albergs municipals i els allotjaments públics i privats ofereixen més 2.600 places, que estan plenes.
Segons el consistori municipal, durant la pandèmia s’han creat fins a 500 places d’emergència, algunes de les quals s’han acabat transformant en recursos estables i específics per a dones sense llar, joves i persones que consumeixen droga, el que significa una bona notícia. La resta de places d’emergència que hi havia a la Fira de Barcelona es tanquen i les persones que fins ara dormien allà es reubicaran en tres hotels i residències. Són places d’emergència temporals que estan servint sobretot per acollir persones que vivien en una habitació de lloguer a casa d’amics o pensions, és a dir, per prevenir noves situacions de sensellarisme al carrer.
“Aquest tipus de recursos que ara substituiran espais grans com el de la Fira de Barcelona s’adapten millor a la situació de les persones però caldrà veure què passarà quan hagin de tancar i no oblidar que seguim deixant en una situació de desatenció més gran altres persones que ja vivien al carrer prèviament”, afirma Ferran Busquets.
Gairebé totes les persones que abans de la pandèmia vivien al carrer, però, segueixen vivint al ras perquè les alternatives que es plantegen no s’adapten a les seves necessitats. Per accedir als albergs municipals, per exemple, cal que la persona tingui darrere el suport de serveis socials. Les normatives s’han tornat més exigents i, en conseqüència, hi ha més persones que es queden sense l’oportunitat d’accedir als recursos.
Aquesta setmana, també s’ha activat la fase preventiva de l’Operació Fred, que es tradueix en un centre amb 58 places adreçat a homes i un altre espai específic per a dones. Des d’Arrels, valorem l’esforç però insistim en què cal mirar més enllà del termòmetre i de les situacions d’urgència com la covid-19 perquè haver de viure al carrer és una situació d’emergència tot l’any.
Més enllà dels recursos per dormir, hi ha serveis de rober que porten tancats des de l’inici de la pandèmia i el menjar que s’ofereix als menjadors socials és per emportar i és fred. La majoria de les persones que vénen al nostre centre obert (també amb limitacions d’aforament) demanen accedir a les dutxes i el lavabo i poder-se quedar una estona per descansar i carregar el mòbil per mantenir-se connectades.
El col·lapse administratiu farà empitjorar la situació de moltes persones
El futur és preocupant. D’una banda, perquè les persones que ja vivien al carrer abans de la pandèmia no estan trobant gairebé cap alternativa per millorar la seva situació. D’una altra banda, perquè les mesures i els recursos que neixen serveixen de xarxa per a què els fils d’altres persones vulnerables no s’acabin de trencar.
En aquest context, ens preocupa també un fil invisible però que condiciona i molt la situació de les persones: el col·lapse administratiu actual, les dificultats per a les cites prèvies i la tramitació digital està provocant, per exemple, que persones sense llar a les quals els caduca el permís de residència no el puguin renovar i que persones que demanen asil no trobin resposta. També s’està donant un retràs important en la tramitació d’ajuts socials com la Renda Garantida i l’Ingrés Mínim Vital i les persones que necessiten empadronar-se poden arribar a esperar fins a tres mesos per obtenir cita. A mig termini, això significarà més problemes en la documentació per a les persones que viuen al carrer, el que es tradueix en més persones desateses per la xarxa d’atenció i més dificultats per accedir a ajuts i transformar la seva situació.
Més informació:
Gran tasca la vostra. Regalar temps, tot un privilegi en aquesta societat.