Entre els anys 2016 i 2019 hem recorregut els carrers de Barcelona per entrevistar les persones que hi viuen i saber més sobre el seu estat de salut, si han patit o no agressions, l’atenció social que reben i la seva situació de vulnerabilitat, entre d’altres. Fruit d’això, publiquem l’informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar, que es deriva en una sèrie de propostes a curt, mitjà i llarg termini per fer possible #ningúdormintalcarrer. Us les expliquem!

Llegeix aquí les dades i més detalls de l’informe.

Mesures que transformen a curt termini

1.

Obrir espais petits a cada barri perquè centenars de persones deixin de viure al carrer.
Per superar el model actual d’albergs massificats i amb llista d’espera, oferir un lloc segur on passar la nit i adaptar-se a les necessitats de les persones (dones i persones LGTBI, amb animals de companyia, amb addiccions i/o problemes de salut mental, etc). És una opció més econòmica que hem comprovat a Arrels.

2.

Ampliar i enfortir els equips de carrer.
El nombre de persones que viuen al carrer a Barcelona augmenta any rere any i tres quartes parts són persones migrades. Cal detectar casos invisibles i intensificar l’acompanyament per connectar les persones amb els serveis que necessiten, així com incorporar professionals de la mediació lingüístico-cultural.

3.

Més coordinació i formació dels cossos policials.
La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra haurien d’estar més formats en la realitat de les persones sense llar i tenir la informació de tots els recursos existents per orientar les persones. Pràctiques habituals com llençar les pertinences o fer moure de lloc la persona vulneren drets. Cal més coordinació amb les entitats i serveis socials.

4.

Atendre les persones des del propi municipi.
Cal que des de l’àmbit local es vetlli per tots els veïns i veïnes sense llar. La solució no és derivar les persones a municipis propers més grans perquè es desvincula la persona del seu context i se saturen altres sistemes d’atenció. La Generalitat de Catalunya hauria de fer de paraigües per acompanyar, formar i dotar de recursos els municipis.

Mesures que transformen a mitjà i llarg termini

1.

Mecanismes de prevenció perquè ningú perdi casa seva.
A Barcelona, 1.239 persones viuen al carrer però moltes altres persones viuen en habitacions de relloguer i pensions i pateixen desnonaments invisibles. Ho hem vist durant l’estat d’alarma: ningú havia pensat que una pensió pot ser la casa d’algú i, amb el seu tancament, moltes persones s’han quedat al carrer i han fet ús de les places d’emergència.

2.

El dret a l’habitatge com a punt de partida, més enllà de serveis socials.
Més facilitats perquè les persones sense llar accedeixin a habitatge públic, promocions específiques, col·laboració público-privada per ampliar el nombre d’habitatges que segueixen el model Housing First. La mirada a l’accés a un habitatge ha de ser transversal: una persona no pot sortir de la presó, rebre una alta hospitalària o sortir del circuit de protecció a la infància i joventut per anar a viure al carrer.

3.

Simplificar els tràmits per obtenir la documentació bàsica.
Amb l’objectiu d’accedir més ràpidament a drets: anar al metge amb la targeta sanitària, buscar una feina, demanar ajuts socials, etc. Tots els municipis catalans estan obligats, a més, a empadronar tots els veïns i veïnes.

4.

Crear equips de salut orgànica que visitin al carrer les persones que viuen al ras.
Per atendre les persones i recuperar la seva vinculació al sistema sanitari. També proposem generar protocols als hospitals públics perquè no es doni l’alta a cap persona sense una alternativa habitacional.

Mesures en el context de la covid-19

1.

Els recursos d’emergència han de ser permanents.
Durant l’estat d’alarma, diversos municipis i comarques de Catalunya han estat capaços d’obrir ràpidament places d’emergència per a persones sense llar. És una oportunitat perquè les persones no tornin a viure al carrer. Qualsevol centre que s’habiliti ha de garantir el confinament però també pensar-se com a recurs estructural perquè les persones no hagin de tornar a viure al carrer.

2.

Els centres per confinar-se han de ser petits i enfocats a necessitats específiques.
La majoria dels recursos d’emergència oberts durant l’estat d’alarma són espais massificats i amb una normativa estricta que deixa fora moltes persones sense llar. Calen espais més petits, d’accés directe, que apostin per la reducció de danys i ofereixin atenció en la salut mental.

3.

Els recursos bàsics i els equips de carrer són l’únic punt de referència per a les persones que segueixen al carrer.
L’experiència viscuda ens hauria de permetre mantenir oberts, en cas de futurs rebrots, els centres que ofereixen menjar calent, dutxa i resguard. Són un punt de referència per a les persones que viuen al ras. En aquest sentit, cal enfortir els equips de carrer per fer acompanyament social i sanitari, detectar proactivament possibles casos de covid-19 i facilitar informació útil a les persones.

4.

La informació és bàsica per evitar nous casos de sensellarisme.
Durant l’estat d’alarma, a Arrels hem rebut més de 300 demandes de ciutadania preocupada o afectada que es quedava sense llar. Tothom hauria de saber on anar a buscar ajuda si viu una situació precària i està a punt de quedar-se al carrer.

I des d’Arrels, què farem?

1.

Seguirem aprofundint en la realitat de les persones sense llar a Barcelona.
Per detectar noves necessitats, documentar-les i incidir en l’àmbit social i polític.

2.

Obrirem noves places d’allotjament.
Habilitant més pisos i creant un nou centre de baixa exigència, amb l’objectiu d’oferir un lloc segur on viure a persones que actualment viuen al carrer o espais molts inestables.

3.

Reforçarem l’orientació i assessorament a la ciutadania.
Perquè pugui ser un agent actiu en l’acompanyament a les persones que viuen al carrer. També seguirem orientant directament les persones afectades pel sensellarisme.

4.

Ampliarem l’equip de carrer.
Per conèixer i estar al costat de més persones que viuen al ras i acompanyar amb més intensitat aquelles que ja visitem. També oferirem orientació jurídica directament al carrer.

Més informació:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *