Quines dades tenim?
A Barcelona hi ha gairebé 5.000 persones sense llar. Des de l’any 2008, les dades s’actualitzen de manera periòdica (consulta l’històric de recomptes). Gràcies als recomptes, censos i enquestes sabem que:
- 1.384 persones dormen al carrer a Barcelona (segons el recompte realitzat per Arrels Fundació el 13 de desembre del 2023). Des d’Arrels, però, creiem que és una xifra de mínims.
- 2.860 persones s’allotgen als recursos públics i privats que existeixen a la ciutat (segons l’Informe d’Evolució i relació entre sensellarisme i envelliment de l’Ajuntament de Barcelona i la XAPSLL, de 2024).
- Segons dades de l’Ajuntament, 536 persones viuen en assentaments informals (282 d’elles) i en locals en desús (254 d’elles) a Barcelona.
El sensellarisme inclou més situacions que la de les persones que dormen al carrer, viuen en assentaments o s’allotgen als recursos públics i privats que hi ha a la ciutat. A Barcelona hi ha moltes persones que viuen en altres situacions de sensellarisme o exclusió residencial de les quals no tenim dades: persones que viuen temporalment a casa de familiars o amics, en habitatge ocupat, habitatge massificat, habitatge no apropiat, sota amenaça de desallotjament, en institucions (com hospitals o presons) sense tenir on anar després, en allotjaments per a dones que pateixen violència masclista o per a persones migrades o demandants d’asil…
Gairebé el 70% de les persones que viuen al carrer a Barcelona no tenen esperança de viure pròximament en un allotjament i quatre de cada deu no tenen ningú amb qui comptar. Com més temps passa la persona vivint al carrer, més s’agreuja la seva situació i la manca de sortides. El 19% explica que l’últim lloc on ha dormit és un recurs institucionalitzat.
Ho recollim a l’informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar, fet a partir de 685 entrevistes realitzades els dies 13, 14 i 15 de juny de 2023.
Què s’està fent?
A Barcelona es treballa des de fa anys per lluitar contra la problemàtica del sensellarisme. Des de l’any 2008, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (de la qual formen part una trentena d’entitats socials, com Arrels, i l’Ajuntament de Barcelona) organitza recomptes de manera periòdica per saber quantes persones dormen als carrers de la ciutat i dimensionar la problemàtica. Consulta l’històric de recomptes.
En l’àmbit municipal s’ha impulsat també el Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020 per part de l’Ajuntament, amb l’objectiu de detallar les polítiques a desenvolupar per abordar la problemàtica del sensellarisme.
Malgrat tots aquests esforços i recursos emprats, el fet de dormir al carrer no es considera una situació d’urgència a Barcelona i els reptes encara són molts. Cal anar més enllà, amb polítiques i recursos que mirin a mig i llarg termini i, mentrestant, habilitar espais a cada barri perquè les persones tinguin un lloc segur on estar.
En qualsevol cas, l’objectiu hauria de ser poder donar estabilitat a la persona i que aquesta sàpiga que, una vegada que surti del carrer, ja no hi tornarà.