Quines dades tenim?

A Barcelona hi ha, com a mínim, 5.142 persones sense llar. Des de l’any 2008, les dades s’actualitzen de manera periòdica (consulta l’històric de recomptes). Gràcies als recomptes, censos i enquestes sabem que:

  • 3.046 persones s’allotgen als recursos públics i privats que existeixen a la ciutat (segons el recompte de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, de maig de 2021). Concretament, 1.741 places es troben en allotjaments públics i concertats i les 1.305 restants formen part d’entitats socials privades.
  • Segons dades de l’Ajuntament, 865 persones (adults i infants) viuen en assentaments informals a Barcelona, és a dir, a solars i fàbriques en desús i locals amb dinàmica d’assentament.

L’enquesta que organitzem anualment des d’Arrels ens permet conèixer la situació de les persones que viuen al ras a la ciutat. En l’última, realitzada la nit del 15 de juny de 2022, vam entrevistar 354 persones que viuen al carrer. Properament publicarem les dades. Aquesta acció s’emmarca en la campanya europea per acabar amb el sensellarisme, impulsada per l’organització World Habitat.

El nombre de persones que fa dos anys o més que viuen al carrer a Barcelona ha augmentat del 33% al 47% entre els anys 2019 i 2021. La xifra ens preocupa perquè significa un empitjorament de la seva situació i perquè 4 de cada 10 d’aquestes persones no estan rebent una atenció social. Ho recollim a l’informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar, fet a partir de 289 entrevistes realitzades l’any 2021.

 

 

Què s’està fent?

A Barcelona es treballa des de fa anys per lluitar contra la problemàtica del sensellarisme. Des de l’any 2008, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (de la qual formen part una trentena d’entitats socials, com Arrels, i l’Ajuntament de Barcelona) organitza recomptes de manera periòdica per saber quantes persones dormen als carrers de la ciutat i dimensionar la problemàtica. Consulta l’històric de recomptes.

En l’àmbit municipal existeix també el Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020 impulsat per l’Ajuntament amb l’objectiu de detallar les polítiques a desenvolupar per abordar la problemàtica del sensellarisme.

Malgrat tots aquests esforços i recursos emprats, el fet de dormir al carrer no es considera una situació d’urgència a Barcelona i els reptes encara són molts. Cal anar més enllà, amb polítiques i recursos que mirin a mig i llarg termini i, mentrestant, habilitar espais a cada barri perquè les persones tinguin un lloc segur on estar.

En qualsevol cas, l’objectiu hauria de ser poder donar estabilitat a la persona i que aquesta sàpiga que, una vegada que surti del carrer, ja no hi tornarà.