Quines dades tenim?

A Barcelona hi ha unes 3.600 persones sense llar. Les dades s’actualitzen de manera periòdica, amb l’organització del recompte de persones que dormen al carrer que impulsa la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar des de l’any 2008.

Fruit de l’últim recompte realitzat al maig del 2018 sabem les següents dades:

  • 956 persones viuen, com a mínim, als carrers de la ciutat. Aquesta xifra significa un 45% més respecte fa deu anys.
  • 2.099 persones dormen als recursos públics i privats que existeixen a la ciutat.
  • 536 persones viuen en assentaments.

Sobre les 956 persones que viuen al carrer a Barcelona, sabem que s’ubiquen sobretot a quatre districtes: Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí, tal com mostra la infografia.

D’altra banda, i a través del cens de persones que viuen al carrer que organitza Arrels, sabem que el 71% de les persones presenten una situació molt o bastant vulnerable. La metodologia del cens es basa en sortir durant la nit per entrevistar les persones que dormen al carrer. Durant l’últim cens, que es va realitzar al juny del 2018 i s’emmarca en una campanya europea, es van enquestar 315 persones.

Algunes dades resultants del cens són:

  • El 59,8% de les persones fa un any o més que dormen al carrer.
  • El 41% diuen tenir problemes de salut física.
  • El 46% afirmen no haver estat ateses per cap treballador/a social ni similar en els darrers sis mesos.
  • El 30,5% de les persones entrevistades afirmen haver estat víctimes de violència física i/o verbal i, en el cas de les persones més vulnerables, aquest percentatge augmenta fins el 71,9%.

L’any 2017 vam dir adéu a 57 persones que vivien al carrer o que havien viscut al carrer a Barcelona i que van morir en el darrer any. Tenien, de mitjana, 59 anys; això significa 22 anys menys que la resta de barcelonins i barcelonines que també ens han deixat.

 

Què s’està fent?

A Barcelona es treballa des de fa anys per lluitar contra la problemàtica del sensellarisme. Des de l’any 2008, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (de la qual formen part una trentena d’entitats socials, com Arrels, i l’Ajuntament de Barcelona) organitza recomptes de manera periòdica per saber quantes persones dormen als carrers de la ciutat i dimensionar la problemàtica.

En l’àmbit municipal existeix també el Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020 impulsat per l’Ajuntament amb l’objectiu de detallar les polítiques a desenvolupar per abordar la problemàtica del sensellarisme.

Malgrat tots aquests esforços i recursos emprats, el fet de dormir al carrer no es considera una situació d’urgència a Barcelona i els reptes encara són molts. Cal anar més enllà, amb polítiques i recursos que mirin a mig i llarg termini i, mentrestant, habilitar espais a cada barri perquè les persones tinguin un lloc segur on estar.

En qualsevol cas, l’objectiu hauria de ser poder donar estabilitat a la persona i que aquesta sàpiga que, una vegada que surti del carrer, ja no hi tornarà.