Quines dades tenim?

A Barcelona hi ha més de 4.200 persones sense llar. Des de l’any 2008, les dades s’actualitzen de manera periòdica. Gràcies als recomptes i censos sabem que:

  • 1.239 persones dormen al carrer a Barcelona en el marc de l’estat d’alarma (segons el recompte organitzat per Arrels Fundació al maig de 2020). Es tracta d’una dada semblant a la de l’any passat, però hi ha un fet diferencial que agreuja la situació: Per fer front a la crisi per coronavirus s’han obert més de 600 places d’emergència, és a dir, que parlaríem de centenars de persones més en situació de carrer, que s’han pogut resguardar en aquests recursos temporals.

  • 2.171 persones dormen als recursos públics i privats que existeixen a la ciutat (segons la Diagnosi 2019 publicada per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar al novembre del 2019). Aquesta xifra significa un increment de més del 80% respecte fa 11 anys.
  • 836 persones viuen en assentaments (solars, fàbriques i locals en desús), segons dades municipals. Significa un 93% més que el 2015.

El cens que organitzem anualment des d’Arrels Fundació es basa a sortir durant la nit per entrevistar les persones que dormen al ras. Durant l’últim cens, realitzat el juny del 2019 i emmarcat en una campanya europea, vam enquestar 339 persones.

A través del cens 2019 sabem que el 78% de les persones presenten una situació molt o bastant vulnerable. Algunes dades resultants del cens són:

  • El 59,4% de les persones fa un any o més que dormen al carrer.
  • El 46% diuen tenir problemes de salut física.
  • El 44% afirmen no haver estat ateses per cap treballador/a social ni similar en els darrers sis mesos.
  • El 38% de les persones entrevistades afirmen haver estat víctimes de violència física i/o verbal i, en el cas de les dones, aquest percentatge augmenta fins el 43%.

L’any 2019 vam dir adéu a 56 persones que vivien al carrer o que havien viscut al carrer a Barcelona i que van morir en el darrer any. Tenien, de mitjana, 56 anys; això significa 26 anys menys que la resta de barcelonins i barcelonines que també ens han deixat.

 

Què s’està fent?

A Barcelona es treballa des de fa anys per lluitar contra la problemàtica del sensellarisme. Des de l’any 2008, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (de la qual formen part una trentena d’entitats socials, com Arrels, i l’Ajuntament de Barcelona) organitza recomptes de manera periòdica per saber quantes persones dormen als carrers de la ciutat i dimensionar la problemàtica.

En l’àmbit municipal existeix també el Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020 impulsat per l’Ajuntament amb l’objectiu de detallar les polítiques a desenvolupar per abordar la problemàtica del sensellarisme.

Malgrat tots aquests esforços i recursos emprats, el fet de dormir al carrer no es considera una situació d’urgència a Barcelona i els reptes encara són molts. Cal anar més enllà, amb polítiques i recursos que mirin a mig i llarg termini i, mentrestant, habilitar espais a cada barri perquè les persones tinguin un lloc segur on estar.

En qualsevol cas, l’objectiu hauria de ser poder donar estabilitat a la persona i que aquesta sàpiga que, una vegada que surti del carrer, ja no hi tornarà.