Quines dades tenim?
A Barcelona hi ha més de 3.800 persones sense llar, un 81% més que fa deu anys. Des de l’any 2008, les dades s’actualitzen de manera periòdica. Gràcies als recomptes i censos, sabem que:
- 1.195 persones dormen al carrer a Barcelona (segons el cens de persones que dormen al carrer, organitzat per Arrels Fundació al juny de 2019).
- 2.099 persones dormen als recursos públics i privats que existeixen a la ciutat (segons l’últim recompte impulsat per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar al maig del 2018).
- 536 persones viuen en assentaments (segons l’últim recompte impulsat al maig del 2018 per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar).
La metodologia del cens es basa a sortir durant la nit per entrevistar les persones que dormen al ras. Durant l’últim cens, realitzat el juny del 2019 i emmarcat en una campanya europea, vam enquestar 339 persones.
A través del cens 2019 sabem que el 63% de les persones presenten una situació molt o bastant vulnerable. Algunes dades resultants del cens són:
- El 59,4% de les persones fa un any o més que dormen al carrer.
- El 46% diuen tenir problemes de salut física.
- El 44% afirmen no haver estat ateses per cap treballador/a social ni similar en els darrers sis mesos.
- El 38% de les persones entrevistades afirmen haver estat víctimes de violència física i/o verbal i, en el cas de les dones, aquest percentatge augmenta fins el 43%.
L’any 2018 vam dir adéu a 59 persones que vivien al carrer o que havien viscut al carrer a Barcelona i que van morir en el darrer any. Tenien, de mitjana, 58 anys; això significa 24 anys menys que la resta de barcelonins i barcelonines que també ens han deixat.
Què s’està fent?
A Barcelona es treballa des de fa anys per lluitar contra la problemàtica del sensellarisme. Des de l’any 2008, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (de la qual formen part una trentena d’entitats socials, com Arrels, i l’Ajuntament de Barcelona) organitza recomptes de manera periòdica per saber quantes persones dormen als carrers de la ciutat i dimensionar la problemàtica.
En l’àmbit municipal existeix també el Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020 impulsat per l’Ajuntament amb l’objectiu de detallar les polítiques a desenvolupar per abordar la problemàtica del sensellarisme.
Malgrat tots aquests esforços i recursos emprats, el fet de dormir al carrer no es considera una situació d’urgència a Barcelona i els reptes encara són molts. Cal anar més enllà, amb polítiques i recursos que mirin a mig i llarg termini i, mentrestant, habilitar espais a cada barri perquè les persones tinguin un lloc segur on estar.
En qualsevol cas, l’objectiu hauria de ser poder donar estabilitat a la persona i que aquesta sàpiga que, una vegada que surti del carrer, ja no hi tornarà.