Quines dades tenim?
A Barcelona hi ha més de 4.700 persones sense llar. Des de l’any 2008, les dades s’actualitzen de manera periòdica (consulta l’històric de recomptes). Gràcies als recomptes i censos sabem que:
- 1.239 persones dormen al carrer a Barcelona en el marc de l’estat d’alarma (segons el recompte organitzat per Arrels Fundació al maig de 2020). Es tracta d’una dada semblant a la de l’any passat, però hi ha un fet diferencial que agreuja la situació: Per fer front a la crisi per coronavirus s’han obert més de 600 places d’emergència, és a dir, que parlaríem de centenars de persones més en situació de carrer, que s’han pogut resguardar en aquests recursos temporals.
- 2.662 persones dormen als recursos públics i privats que existeixen a la ciutat (segons el recompte de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, de maig de 2020). Aquesta xifra és més del doble que fa 12 anys.
- 836 persones viuen en assentaments (solars, fàbriques i locals en desús), segons dades municipals. Significa un 93% més que el 2015.
El cens de persones que viuen al carrer que organitzem anualment ens permet conèixer la situació de les persones que viuen al ras a la ciutat. Aquesta acció s’emmarca en la campanya europea per acabar amb el sensellarisme, impulsada per l’organització World Habitat, i ens ha permès entrevistar més de 1.400 persones entre 2016 i 2019. L’informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar analitza amb profunditat les dades obtingudes durant els censos a Barcelona i les complementa amb altres dades i amb les reflexions de persones que han viscut al carrer i de professionals.
Viure al carrer durant la pandèmia
A finals de novembre vam sortir al carrer per enquestar les persones que viuen al ras a Barcelona i saber, entre d’altres, com viuen la pandèmia de la covid-19. El 22% ens han explicat que mai abans havien viscut al carrer, més del 80% no han utilitzat les places d’emergència habilitades per la covid-19 i un 34% s’han fet proves PCR, malgrat tractar-se d’un col·lectiu de risc. Més informació.
L’any 2020 vam dir adéu a 66 persones que vivien al carrer o que havien viscut al carrer a Barcelona i que van morir en el darrer any. Tenien, de mitjana, 56 anys; això significa 26 anys menys que la resta de barcelonins i barcelonines que també ens han deixat.
Què s’està fent?
A Barcelona es treballa des de fa anys per lluitar contra la problemàtica del sensellarisme. Des de l’any 2008, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (de la qual formen part una trentena d’entitats socials, com Arrels, i l’Ajuntament de Barcelona) organitza recomptes de manera periòdica per saber quantes persones dormen als carrers de la ciutat i dimensionar la problemàtica. Consulta l’històric de recomptes.
En l’àmbit municipal existeix també el Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020 impulsat per l’Ajuntament amb l’objectiu de detallar les polítiques a desenvolupar per abordar la problemàtica del sensellarisme.
Malgrat tots aquests esforços i recursos emprats, el fet de dormir al carrer no es considera una situació d’urgència a Barcelona i els reptes encara són molts. Cal anar més enllà, amb polítiques i recursos que mirin a mig i llarg termini i, mentrestant, habilitar espais a cada barri perquè les persones tinguin un lloc segur on estar.
En qualsevol cas, l’objectiu hauria de ser poder donar estabilitat a la persona i que aquesta sàpiga que, una vegada que surti del carrer, ja no hi tornarà.