Quines dades tenim?
A Catalunya no hi ha dades actualitzades que permetin saber quantes persones dormen al carrer.
- D’una banda, tal com indica la infografia, sabem que 2.009 persones dormen al carrer en 12 municipis (Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Mataró, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Sabadell i Reus) perquè en els darrers anys s’han organitzat recomptes. En total, aquests 12 municipis acullen el 44% de la població catalana. Consulta l’històric de recomptes.
- D’una altra banda, el Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya 2022-2025 recull dades de 786 municipis i diu que 2.531 persones viuen directament al carrer. Aquestes xifres procedeixen sobretot d’una enquesta realitzada a municipis de Catalunya l’any 2016 en la qual es van tenir en compte les persones que són conegudes pels serveis socials, així com del Registre Unificat de Dades dels ens Locals (2014-2019) i del Gestor d’Àrees Bàsiques de Serveis Socials.
- Segons les estimacions de les entitats socials i el món acadèmic promotores de la llei de mesures transitòries i urgents per fer front i eradicar el sensellarisme a Catalunya, en actualitat hi hauria fins a 18.000 persones vivint al ras o en centres residencials i albergs per a persones sense llar.
Destaquem algunes dades de l’any 2017 que es recullen en el Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya 2022-2025:
- 5.777 persones viuen al carrer directament o pernocten en albergs, però han de passar la resta del dia al carrer.
- 5.423 persones no tenen habitatge, és a dir, que viuen en allotjaments temporals (refugis per a dones, centres per a persones sense llar) o sortiran d’institucions com la presó i no tindran on anar.
- 25.108 persones viuen en habitatges insegurs, amb problemes per pagar el lloguer, amb una ordre de desnonament o que pateixen altres situacions com violència domèstica.
- 22.622 persones viuen en habitatges inadequats com assentaments i barraques, sense subministraments bàsics o massificats.
En total, segons dades recollides al Marc d’Acció, 58.930 persones pateixen qualsevol situació de sensellarisme i exclusió residencial a Catalunya. En aquest context, i segons la fundació FOESSA, la xifra seria molt més elevada i parlaríem de 915.000 persones vivint en habitatge insegur i 1,3 milions de persones vivint en habitatge inadequat.
Què s’està fent?
En els darrers anys, 12 municipis catalans han decidit organitzar recomptes per saber quantes persones dormen al ras als seus carrers i tenir xifres (consulta l’històric de recomptes).
Promoure recomptes i censos és important per dimensionar la problemàtica i poder adequar o millorar les polítiques de lluita contra el sensellarisme. De fet, l’any 2015 el Parlament de Catalunya va instar el Govern de la Generalitat a realitzar recomptes cada dos anys per saber quantes persones dormen al carrer al territori català.
El repte, però, va més enllà: tenir una visió catalana del sensellarisme i una estratègia comuna. En aquest sentit, es compta ja amb el Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya 2022-2025 i s’està treballant la proposta de llei per abordar el sensellarisme crònic i de carrer al Parlament de Catalunya.
- El Marc d’Acció, aprovat l’any 2022, és un document marc que vol fer de paraigües per establir un model d’atenció comú a les persones sense llar d’àmbit català i per desplegar la metodologia del model Housing First i avançar cap al dret a l’habitatge de les persones que viuen al carrer o centres d’acollida.
- De manera paral·lela, aquests darrers anys entitats socials i món acadèmic hem treballat junts per elaborar una proposta de llei per abordar el sensellarisme de carrer a Catalunya. Actualment, aquesta proposta de llei s’està debatent al Parlament de Catalunya.
Qui no ha organitzat cap recompte?
Des d’Arrels creiem que cal realitzar recomptes a tots els municipis de Catalunya, que en són 947. Per començar, proposem centrar-nos en els municipis catalans de més de 20.000 habitants, ja que acullen més del 70% de la població catalana i seria un primer pas per dimensionar la problemàtica. Organitza un recompte al teu municipi!
