Quines dades tenim?

A Catalunya no hi ha dades actualitzades que permetin saber quantes persones dormen al carrer.

  • D’una banda, tal com indica la infografia, sabem que 1.285 persones dormen al carrer en deu municipis (Terrassa, Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Girona, Tarragona, Lleida, Mataró i Reus) perquè en els darrers anys s’han organitzat recomptes.
  • D’una altra banda, l’Agència de l’habitatge de Catalunya va publicar un informe l’any 2014 que recull dades de 773 municipis i que xifrava en 48.454 el nombre de persones que a Catalunya pateixen una situació de mal allotjament. De totes elles, 5.433 persones vivien directament al carrer o en centres de baixa exigència. Aquestes xifres tenen en compte només les persones que són conegudes pels serveis socials.

Destaquem algunes dades de l’informe sobre mal allotjament de l’Agència de l’habitatge de Catalunya:

  • 5.433 persones viuen al carrer directament o en centres de baixa exigència. El 82% d’aquestes persones són homes i la majoria tenen entre 35 i 64 anys. Més de la meitat són catalans i gairebé el 60% no té ingressos.
  • 8.634 persones no tenen habitatge, és a dir, són adults que viuen en albergs o menors que viuen en centres d’acollida.
  • 26.705 persones viuen en habitatges insegurs, amb problemes per pagar el lloguer, amb una ordre de desnonament o que pateixen altres situacions com violència domèstica.
  • 7.682 persones viuen en habitatges inadequats com assentaments i barraques, sense subministraments bàsics o sobreocupats.

 

Què s’està fent?

En els darrers anys, deu municipis catalans han decidit organitzar recomptes per saber quantes persones dormen al ras als seus carrers i tenir xifres. Nou d’aquests municipis formen part de la llista d’onze municipis catalans amb més habitants (encara no han organitzat recomptes les ciutats de L’Hospitalet de Llobregat i Sabadell).

Promoure recomptes i censos és important per dimensionar la problemàtica i poder adequar o millorar les polítiques de lluita contra el sensellarisme. De fet, l’any 2015 el Parlament de Catalunya va instar el Govern de la Generalitat a realitzar recomptes cada dos anys per saber quantes persones dormen al carrer al territori català.

El repte, però, va més enllà: tenir una visió catalana del sensellarisme i una estratègia comuna. En aquest sentit, des de fa uns anys s’està treballant per crear l’Estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya. La iniciativa s’impulsa des de la Generalitat, en col·laboració amb municipis, agents i entitats socials i destaca la importància d’eines com els recomptes i el model Housing First. En l’actualitat, està pendent d’aprovació per part del Govern català.