“Hem d’intentar mirar des dels ulls de les persones sense sostre”

Acció comunitària a PobleSec amb persones sense llar

El Rafael Plana és músic de professió. Treballa en arts escèniques però en els últims anys s’autoanomena ‘agitador cultural’. Reuneix el món de les institucions tant culturals com educatives i també a les empreses -com a patrocinadores- per a engegar diversos projectes. En aquesta entrevista, parlem d’un conflicte que s’ha generat al barri on viu i en el qual l’escola on va el seu fill s’ha involucrat per resoldre amb el suport d’Arrels. Un exemple de com la implicació pot ajudar a trencar prejudicis.

Quin és el conflicte?

L’escola on va el meu fill  és molt a prop de dos parcs on hi ha molta gent que viu al carrer o venen a passar la tarda per beure i estar amb els amics. Això ha fet que aquests parcs, especialment el més petit, hagi quedat inutilitzat per als veïns atès que la situació genera malestar.

Creus que hi ha alguna solució?

Des de l’escola ens hem involucrat a trobar-la. Jo tinc la sensació que són gent que no tenen una altra alternativa i formen part del meu entorn. La idea seria que ens adaptéssim els uns als altres. No es tracta de fer fora ningú, sinó veure la manera que els veïns puguin tornar a utilitzar els parcs sense por i que les persones sense sostre siguin respectuosos amb l’espai.

Tothom ho veu de la mateixa manera?

Diguem que alguns som els que ens passem d’utòpics, que volem que aquestes persones siguin conscients que estan en un entorn compartit i tinguin un respecte; altres reconeixen que hi ha un problema i cal resoldre’l per tranquil·litat de tots; i finalment hi ha els que els volen treure d’allà sense ser conscients de la seva situació de carrer. S’ho miren des de la seva perspectiva però s’ha d’intentar mirar des dels ulls de la persona sense sostre.

Com busqueu la solució?

Vam pensar en Arrels perquè té un equipament al barri. Volíem saber el seu punt de vista, informar-nos i pensar alguna solució plegats. També volia comptar amb l’observatori d’arts escèniques aplicades de l’Institut del Teatre, l’objectiu del qual és aplicar les arts escèniques a diferents temes com problemes de salut, educació i convivència. I per últim, fer una crida al districte per proposar-li que també s’involucrés.

En quin punt esteu?

Ens hem reunit amb tots els actors involucrats i hem fet un primer pla de treball. També hem organitzat una xerrada d’Arrels a l’escola dirigida als pares preocupats per aquest tema. És bàsic donar informació i resoldre dubtes sobre el col·lectiu de les persones sense sostre.

I s’han proposat més accions?

I tant! L’escola participarà en l’arrossada que organitza cada any la llar d’Arrels perquè els dos col·lectius es coneguin. El proper curs volem que els alumnes coneguin el testimoni de les persones sense llar a través d’una xerrada; una manera d’interrelacionar-se i perdre la por a allò que ens és desconegut. Per últim, la idea seria organitzar, per part de l’Institut del Teatre, alguna activitat lúdica un cop a la setmana.

Hi ha experiències prèvies semblants?

Sí, hi va haver un conflicte a la plaça de Navas entre la comunitat de joves sud-americans, que passen allà el dia, i els alumnes de l’Institut del Teatre. Abans de trucar als Mossos vam optar per fer un acostament. A través de  l’associació 12@16, vam apropar-nos els uns als altres i tothom s’ha conegut. A partir d’aquí és més fàcil i el conflicte està en procés de resoldre’s definitivament.
Més informació
Aquesta entrevista ha estat publicada al número 12 de la revista Arrela’t, que parla dels mites i prejudicis envers les persones sense llar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *