Fa uns mesos que està en marxa el nou espai amb mirada de gènere que hem creat al centre obert d’Arrels. Cada dimarts entre les 12 h i les 14 h, obrim els serveis bàsics i l’espai d’acollida específicament a dones, dones trans i persones no binàries que viuen o han viscut al carrer, amb l’objectiu d’oferir un espai de seguretat i intimitat on compartir i expressar neguits.
Són les 12h d’un dimarts i l’Imma i la Sònia, la Maite i la Sara s’organitzen per moure unes quantes taules del centre obert d’Arrels. Juntes munten una filera de taules i s’asseuen mentre altres companyes porten el que serà el dinar d’avui. Són un grup d’unes 12 dones voluntàries, treballadores i usuàries del centre obert d’Arrels que es troben cada setmana durant dues hores en un espai pensat i fet per a elles.
“Aquí estem juntes, col·laborem entre nosaltres i passem l’estona. De vegades ens pintem les ungles, comentem les nostres coses, avui farem pancartes per anar a la manifestació del 8M plegades”, explica la Susana, una de les persones que atenem des d’Arrels i que ve cada setmana a l’espai.
Aquest espai neix de la idea de diverses dones que acompanyem i que cercaven espais menys masculinitzats i més acollidors per a elles i les seves companyes. Dimarts rere dimarts, l’anem construint amb elles: tallers d’autocura i bellesa, dinàmiques per potenciar l’autoconeixement i l’autoestima, jocs de taula, tallers de salut sexual i reproductiva, activitats per promoure la creativitat… Les idees són moltes i sempre acabem compartint un àpat.
Fins al moment, hi participen una desena de persones que atenem amb l’acompanyament de treballadores i voluntàries d’Arrels, que de manera conjunta van construint l’espai. “És un espai que es va consolidant i en el qual es genera un ambient molt tranquil. Només som dones i això fa que algunes pors s’esvaeixin. També és un espai tranquil perquè és molt lliure. De vegades programem fer una cosa i n’acabem fent una altra. És un espai de relaxació en el qual de vegades acabem pintant-nos les ungles o posant una mascareta. Mentrestant, xerrem una estona, estem juntes. Es genera un ambient d’estabilitat, confiança, de compartir coses i explicar per part de totes”, diu la Maite Bosch, voluntària de l’equip de carrer i el centre obert i participant en l’espai de dones.
Un espai segur i confortable
Quan una dona que dorm al carrer s’adreça a un recurs social es pot trobar, moltes vegades, que és un espai pensat en clau masculina. D’altra banda, hi ha recursos per dones que han patit violència de gènere, però no s’adapten, en gran part dels casos, a les necessitats de les dones que viuen al carrer.
Les dones acostumen a fer més ús dels recursos que els homes, malgrat que aquests no responguin a les seves necessitats i no estiguin dissenyats perquè puguin disposar d’un benestar més gran, ja que es troben amb espais compartits, mixtos i diàfans. La població que atenem és majoritàriament masculinitzada i amb tendència a reproduir actituds masclistes i/o LGTBIfòbiques. Per això, cal crear recursos d’atenció específics per a les dones sense llar i poder oferir espais segurs, amb intimitat i lliures de violències. “Hi ha dones que quan venen al centre obert estan com molt atentes a l’entorn, una mica tenses en relació amb els altres. Aquí, en canvi, estan molt tranquil·les; deixen les seves coses i se’n van, crec que és un espai molt necessari per a elles, molt agradable”, explica la Maite.
Tot i que el sensellarisme de carrer és una problemàtica majoritàriament masculina, les dones que hi arriben presenten un major grau de vulnerabilitat; tenen històries vitals molt truncades i marcades per la violència pel simple fet de ser dones. Moltes d’elles carreguen traumes i relacions on la violència de gènere és l’eix principal.
Abans de viure al ras moltes dones acostumen a buscar totes les altres alternatives possibles: pisos sobre ocupats, habitatges buits, pensions, cases de familiars o amistats. I quan, finalment, comencen a viure al carrer sovint és perquè ja no tenen cap lloc on recórrer i ja acumulen un desgast psicològic i físic molt difícil de revertir. Alhora, si viure al carrer comporta molts riscos per a qualsevol persona, les dones que viuen al ras estan més exposades a la violència masclista i als abusos sexuals.
Una mirada simètrica que construeix vincle
Aquest espai parteix d’un model comú a la resta de programes d’atenció d’Arrels, que intenten tenir una mirada simètrica amb la persona atesa, per la qual cosa no es treballa des de l’autoritat, sinó des del respecte cap a les diverses situacions personals: diversitats funcionals, cognitives, emocionals, trastorns de conducta o de salut que caracteritzen cada persona.
El suport que s’ofereix a cada dona és individualitzat amb l’objectiu que pugui viure de la manera més autònoma possible i que pugui decidir per ella mateixa. En aquest sentit, no es treballa des de l’exigència, sinó des de l’acompanyament.
“Anem construint una relació de proximitat entre totes, fem vincle i funciona molt bé. El centre obert no és un espai on només oferim serveis (dutxa o consigna, entre d’altres) però en el dia a dia els espais que tenen les persones voluntàries i les treballadores per seure amb una persona atesa són més puntuals i amb interrupcions. En canvi, aquí en el nostre espai dels dimarts estem un grup i només ens centrem en nosaltres, el que fa que generem una situació de proximitat molt més ràpidament i de manera més intensa”, comenta la Maite.
La proposta de la franja no mixta s’afegeix a una altra iniciativa que, des de fa uns mesos, impulsem des del taller d’Arrels i en la qual un grup de dones es troben un matí a la setmana en un espai de tertúlia per parlar de qüestions que els interessen.
“Espero aquest espai amb mirada de gènere es vagi consolidant, que augmenti el nombre de dones que atenem i que vinguin més sovint. Aquesta mena d’espais contribueixen molt a contrarestar la situació de desconfiança que genera el fet de dormir al carrer. Fins i tot, és terapèutic”, reflexiona la Maite.
Més informació:
- Estudi Dones en situació de sense llar a la ciutat de Barcelona.
- Hi ha menys dones vivint al ras que homes, però les que hi arriben estan en pitjor situació. Informa’t en aquest enllaç.
- La Gemma, la Gema, l’Anna Maria, l’Úrsula i la Loraine han viscut al carrer i ho expliquen, escolteu les seves veus.