El teu navegador està desactualitzat. Té vulnerabilitats conegudes i pot no mostrar totes les característiques d'aquest i altres llocs web. Aprèn a actualitzar el navegador.

Augmenta el nombre de persones sense llar a Barcelona

Notícies | 02/07/2013 | Afegir comentari

La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) alerta que el nombre de persones que viuen als carrers de Barcelona ha augmentat en un 22% respecte al 2011. A la ciutat hi ha 2.933 persones sense llar: 870 al carrer, més de 1.450 allotjades a recursos públics i privats i unes 600 a assentaments irregulars. L’informe de la XAPSLL es fixa en la realitat de les persones víctimes de desnonaments i en experiències i polítiques europees sobre el tema.

La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar va començar a comptabilitzar les persones sense llar de la ciutat l’any 2008; des d’aleshores el nombre de persones que dormen al carrer a Barcelona ha augmentat en un 54% i el nombre de persones que pernocten als recursos públics i privats ha augmentat en un 23%, segons l’informe Diagnosi 2013.

En total, a Barcelona 870 persones dormen al carrer. La majoria són homes (90%) i s’estan als districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuic i Sant Martí. El 55% té menys de 44 anys i més del 50% atribueix la seva problemàtica a factors socioeconòmics i sociolaborals. Més del 15% de les persones que viuen al carrer, a més, són estrangeres no comunitàries en situació irregular.

De totes les persones sense llar que la XAPSLL calcula que estan allotjades a equipaments de la ciutat, unes 850 estan en recursos privats i la resta a espais públics. En el cas dels equipaments públics destaquen sobretot les estades a centres residencials com albergs mentre que en el cas dels privats es reparteixen entre habitacions de lloguer, pisos i centres residencials. Més de la meitat d’aquestes persones no té cap tipus d’ingrés, el 12% cobra una pensió no contributiva i prop del 6 % la Renda Mínima d’Inserció.

Preocupacions i reptes pendents

Per a la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, la lluita contra el fenomen sense llar afronta actualment dos grans reptes. D’una banda, l’augment del nombre de persones que, per evitar quedar-se sense sostre, necessita del suport de serveis socials i les entitats socials. D’una altra, les dificultats per sortir de l’exclusió davant les poques possibilitats d’inserció laboral i l’existència d’ajuts i prestacions “cada cop més escasses”.

Preocupa també la situació de les persones que, després de passar una estada més o menys llarga a institucions (com la presó o l’hospital) surten sense tenir un lloc on anar, i la realitat de les famílies que han esgotat tots els recursos possibles i pateixen desnonaments.

Una mirada a Europa

A més de recollir les últimes dades sobre persones sense llar a Barcelona, l’informe de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar es fixa en recomanacions de la Comissió Europea i plataformes com Feantsa i recull iniciatives que es porten a terme a altres països per fer possible que ningú dormi al carrer.

En alguns països europeus, per exemple, es promouen les anomenades polítiques ‘housing led’, o el que és el mateix, pràctiques que possibiliten a les persones sense llar accedir a habitatges amb el suport social que necessitin i sense necessitat de passar primer per albergs temporals. A llocs com Holanda i Escòcia, a més, s’aposta per la prevenció i ho defensen en termes econòmics. A Escòcia, per exemple, reallotjar una família té un cost d’unes 5.300 lliures per any mentre que mediar entre arrendatari i llogater per evitar un desnonament costa unes 600 lliures.

A la Unió Europea, 410.000 persones dormen al carrer. El nombre de persones sense llar ha augmentat a quinze països europeus, segons Feantsa, i a països com Itàlia, Portugal, Grècia i l’Estat espanyol més persones s’han quedat sense llar a conseqüència de la crisi, segons Feantsa.

La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar està formada actualment per 31 entitats socials (una d’elles Arrels) i l’Ajuntament de la ciutat. Des de l’any 2008, actualitza les dades sobre la problemàtica del sensellarisme a Barcelona a través de dues vies: les xifres aportades pel Serveis d’Inserció Social (SIS) de l’Ajuntament i els dos recomptes de carrers realitzats al 2008 i al 2011.

Més informació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *