Quatre municipis catalans organitzen al maig recomptes de persones sense llar


Tarragona, Barcelona, Mataró i Sant Adrià de Besòs organitzen aquest mes de maig recomptes nocturns per saber quantes persones dormen al ras. A dia d’avui, no hi ha dades per dimensionar el sensellarisme a Catalunya. A poc a poc, però, hi ha avenços perquè des de l’abril es treballa en una estratègia catalana per a l’abordatge del sensellarisme, un treball col·laboratiu d’anàlisi i elaboració de propostes concretes.

La nit del 4 de maig, centenars de volunta­ris sortiran pels carrers de Tarragona a comptar quantes persones dormen al ras. El 17 de maig serà el torn de Barcelona, Mataró i Sant Adrià de Besòs. Entitats socials i ajuntaments treballen en xarxa amb l’objectiu de dimensionar la realitat del sensellarisme als seus municipis i veure l’evolució.

Un recompte és una eina quantitativa que permet fer una fotografia del nombre de persones que dormen al carrer en un municipi determinat en una nit determinada. El resultat és una xifra de mínims ja que segurament hi haurà més gent amagada que no trobarem. En el cas de Tarragona és la primera vegada que es realitza un recompte d’aquestes característiques.

Si es repeteixen de forma periòdica, els recomptes són una eina imprescindible per veure l’evolució de la problemàtica. En el cas de Barcelona, Mataró i Sant Adrià de Besòs, aquest 2017 es podran comparar les dades amb els recomptes realitzats en anys anteriors (podeu veure els últims resultats en el mapa que trobeu a la part superior). D’altres municipis com Girona, Lleida i Badalona, que van sortir a comptar per primera vegada l’any passat, realitzaran recomptes de forma bianual. Els propers seran, doncs, el 2018.

 

Comptem a nivell municipal

  • El dijous 4 de maig es farà per primera vegada un recompte a la ciutat de Tarragona, emmarcat dins d’una iniciativa de ciutat on col·laboren administracions i entitats. Ja s’han tancat les inscripcions per participar com a voluntari/a però en aquest enllaç, trobeu més informació!
  • Barcelona. L’any passat es van comptabilitzar 941 persones dormint al ras. La nit del 17 de maig se celebra el cinquè recompte a la ciutat, impulsat per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, que permetrà comparar les dades amb els recomptes organitzats en anys anteriors (2016, 2015, 2011 i 2008) i veure l’evolució de la problemàtica a la capital catalana. Gràcies als recomptes sabem que ens els darrers vuit anys el nombre de persones que dormen al carrer a la ciutat ha augmentat en un 37%. Si vols participar com a voluntari/a, pots apuntar-te aquí!
  • Mataró. La campanya A Mataró comptem tots, promoguda per l’Ajuntament i entitats locals, organitza un recompte la nit del 17 de maig. Les últimes dades són del recompte de l’any 2010, en la qual van participar 193 voluntaris. Aquí, pots inscriure’t com a voluntari/a!
  • Sant Adrià de Besòs. El recompte, promogut conjuntament per l’Ajuntament de la ciutat i entitats socials, se celebrarà també la nit del 17 de maig. L’any passat, es van comptabilitzar 31 persones dormint als carrers de la ciutat. Si hi vols col·laborar, aquí trobes tota la informació!

No tenim dades per dimensionar el sensellarisme a Catalunya

Actualment a Catalunya no se sap el nombre exacte de persones que dormen al carrer ni les seves necessitats. Tenir aquestes dades és imprescindible per millorar els serveis d’atenció i elaborar polítiques efectives.

Des del mes d’abril s’està treballant en l’elaboració de l’Estratègia Integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya, un treball col·laboratiu entre la Generalitat i els diferents agents que, com Arrels, intervenen en l’atenció de persones sense llar a Catalunya. L’objectiu és realitzar una diagnosi qualitativa i quantitativa de la situació actual per definir quines són les actuacions a implementar arreu del territori per lluitar contra el sensallarisme.

 

Per a què serveixen les dades?

Per assolir l’objectiu #ningúdormintalcarrer, primer cal dimensionar la realitat. Saber quantes persones dormen al carrer és el primer pas. Després cal esbrinar qui són aquestes persones, quina edat tenen i quina és la seva situació per tal d’elaborar polítiques efectives adaptades a les necessitats reals del territori. Un exemple el trobem a Lleida. En el recompte realitzat l’any passat, es va detectar una feminització de la pobresa: el nombre de dones al carrer havia augmentat un 11% respecte les dades recollides el 2008. A partir d’aquesta dada, s’ha impulsat un programa específic d’atenció i acompanyament a les dones en situació de sense sostre que no existia fins ara a la ciutat i que vol millorar els serveis d’atenció a les persones.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *