Arrels als diputats del Parlament: “Realment hi ha interès en acabar amb el sensellarisme?”


El dilluns 10 de març, els grups parlamentaris d’ICV-EUiA, PSC i CUP van convidar al Parlament de Catalunya a una trentena d’entitats socials per participar en un monogràfic sobre pobresa i desigualtats. Arrels va participar denunciant que a Catalunya 3.000 persones dormen al carrer cada nit i posant sobre la taula experiències d’altres països que estan fent realitat l’objectiu #ningudormintalcarrer. Reproduïm les paraules del director d’Arrels, Ferran Busquets.

“Benvolguts diputats i entitats,

Creieu que és possible aconseguir que no hi hagi ningú dormint al carrer? Sabeu que hi ha ciutats com Amsterdam, Glasgow i Londres que han eradicat o minimitzat moltíssim el problema? Sabeu quin va ser el primer pas? … Creure-s’ho! Vol Catalunya, Barcelona, afegir-se a aquest repte? No és només un problema de pressupost!

Des d’Arrels Fundació agraïm que ens hagueu convidat a participar en aquest debat. Com a director vinc a mirar de donar veu a les persones que viuen al carrer.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 3.000 persones que aquesta nit dormiran al carrer. Dormiran al ras. A la ciutat de Barcelona en particular dormiran unes 900 persones.

Una persona que dorm al carrer és una persona que està patint una situació injusta, s’estan vulnerant els seus drets a l’habitatge, a la intimitat, a la seguretat, a la salut, entre d’altres. Recordem que viure al carrer escurça fins a 20 anys la vida d’una persona.

Tenim clar que una persona que té, per exemple, un accident de trànsit, que està ferit, necessita que els serveis d’urgència actuïn? Si? Per què no ho tenim tan clar quan una persona està dormint al carrer i, per tant, està patint?

A Catalunya s’estima que hi ha més de 100.000 pisos buits mentre hi ha unes 3.000 persones dormint al ras. I aquesta xifra cada cop serà més alta si no hi posem remei. Volem un país així?

Des d’Arrels proposem el model Housing First com a model d’atenció per a la majoria de persones que dormen al ras. Això vol dir l’habitatge amb un suport específic com a punt de partida. El Housing First és el model que està funcionant a les ciutats europees que esmentava abans i des d’Arrels estem apostant per aquest model. I està comprovat que és millor per a la persona, i a més a més, és un model més econòmic que el que practiquem aquí.

I a tot això sumeu-li la violència, persones que deixen de tenir ingressos; persones que no tenen documentació i que la nostra experiència ens diu, sent realistes, que no marxaran perquè estan arrelats aquí; l’accés a la salut; les estafes; l’estigmatització; dificultats per obrir comptes corrents als bancs, etc.

Que hi hagi persones al carrer és un indicador de la qualitat d’una societat, d’un país. Per cada persona que hi ha al carrer hi ha unes quantes que estan a punt d’arribar-hi. I per cada persona que està a punt d’arribar al carrer, n’hi ha moltes que estan en una situació precària i poc digna. Totes aquestes estan patint i molt.

Tenim:

  • El Comitè Econòmic i Social Europeu va emetre un dictamen sobre persones sense llar que cal tenir en compte. (2012)
  • Confronting Homelesness, un document publicat per la comissió europea elaborat i aprovat per representats de la majoria de països de la UE. (2013)[1]
  • L’Estatut d’Autonomia de Catalunya també parla del dret als serveis socials (Article 24), dels drets en l’àmbit de l’habitatge (Article 26), de la protecció de les persones i famílies (Article 40).
  • Tenim un Model Català d’Atenció a Persones Sense Llar. (2009)
  • Tenim una Llei de Serveis Socials a Catalunya que no s’està executant correctament. [2]
  • I un pacte de lluita contra la pobresa que s’ha presentat aquest 2014.

 Són moltes lleis, dictàmens, plans models, però mentrestant cada dia hi ha més gent dormint al carrer.

Pregunto al parlament:

  • Ens podem permetre no estar a l’alçada d’altres països europeus que estan solucionant el problema?
  • Realment, hi ha interès en solucionar aquest problema? Insisteixo, no és només pressupost.
  • Per a quan un debat sobre les persones sense llar a Catalunya? Posar fi al problema de gent dormint al carrer és perfectament possible i és una obligació de tot govern.

Per acabar, des d’Arrels Fundació volem insistir en què:

  • Hi ha ciutats europees que han solucionat aquest problema i d’altres que hi estan molt a prop.
  • A Catalunya hi ha unes 3.000 persones dormint al carrer , aquesta mateixa nit.
  • Hi ha un 100.000 pisos buits.
  • Solucionar-ho no és només una qüestió de pressupost.
  • El Housing First és un model que funciona molt bé a altres llocs i cal que tots  ho tinguem en compte.

Moltes Gràcies!”

 

Llegeix com es va seguir a twitter el monogràfic sobre pobresa al Parlament (#openpobresa). També pots veure un resum en aquest vídeo.


[1]              Guia amb les línies a seguir per dissenyar polítiques per treballar contra el problema de persones dormint al carrer.

[2]              Un municipi de més 20.000 habitants ha de tenir un equipament residencial temporal i un menjador social

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *