El teu navegador està desactualitzat. Té vulnerabilitats conegudes i pot no mostrar totes les característiques d'aquest i altres llocs web. Aprèn a actualitzar el navegador.

#CensSenseLlar: 322 històries de vulnerabilitat als carrers de Barcelona

Arrels | 06/06/2018 | 3 Afegir comentari

El Karim somia amb una feina de cuiner que li permeti deixar el carrer. El Nasser vol tornar al seu país però no ho pot fer perquè li han robat el passaport. La Maria fa dos mesos que viu al carrer perquè l’han desnonat de casa seva. I l’Abdul lluita per trobar una habitació on poder descansar. Tots quatre dormen als carrers de Barcelona i formen part de les 322 persones que aquesta nit ens han explicat la seva situació, en el marc del cens de persones que dormen al carrer que impulsem des d’Arrels.

Ara fa dues setmanes que el Karim ha tornat al portal del Poble Sec on dormia habitualment. Són les dues de la matinada però, tot i així, vol respondre l’enquesta que li fa un equip de tres voluntaris: des de quan dorms al carrer? Has patit agressions? Com estàs de salut? De qui reps ajuda? El Karim no està sol. Al seu costat, hi ha una altra persona que dorm tapada amb una manta. Ens explica que ve de passar quaranta dies a la presó i que ara comparteix el seu lloc de sempre amb un senyor de l’Índia a qui va trobar dormint allà quan va tornar. El Karim té 37 anys i va néixer al Pakistan, tot i que coneix molt bé la ciutat perquè fa 16 anys que viu a Barcelona. Treballava de cuiner però va perdre la feina i fa tres anys que està al carrer. El seu somni és tornar a treballar entre olles i fogons.

Vint metres més enllà, el Nasser xerra amb tres voluntaris més. Fa set mesos que viu al carrer a Barcelona. Estava de pas en el seu trajecte des de Bèlgica fins al Marroc, el seu país d’origen, però li van robar el passaport i no ha pogut seguir el camí. Ens ensenya la denuncia que vol presentar a la policia però a la sol·licitud li demanen un domicili i està preocupat perquè no té cap adreça per posar. Aquesta nit el seu llit és un cartró a terra i una manta li fa de matalàs.

Aquesta nit, unes 350 persones voluntàries hem recorregut els carrers d’una trentena de barris situats principalment als districtes de Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí per parlar amb les persones que dormen al ras. L’acció s’emmarca en el cens de persones que dormen al carrer, que té com a objectiu conèixer de primera mà com es troben, detectar situacions de vulnerabilitat i orientar en la millora dels recursos i les polítiques que ja existeixen. Aquesta nit, hem trobat 830 persones dormint al carrer i 322 d’elles han volgut respondre les preguntes que els hi hem fet.

“Vull llogar una habitació on poder descansar”

“Vull aconseguir una habitació pel meu compte, un lloc on estar tranquil i poder descansar”, ens explica l’Abdul. Avui és la tercera nit que dorm al ras després que el fessin fora del pis okupat on vivia. Estirat sobre un cartró i tapat amb una manta, comenta que es dutxa en un gimnàs del barri i que ja té cita a Barcelona Activa per començar a buscar feina. Tot i la seva empenta, ens impacta com resumeix les barreres que està trobant en la recerca d’habitatge: “Ningú vol llogar una habitació a un marroquí”.

A la zona on dorm l’Abdul hi viuen tres persones més, i altres 12 persones, com el Karim i el Nasser, ho fan als carrers més propers. En tres hores, sis voluntaris que han recorregut aquesta petita zona del Poble Sec han entrevistat set persones sense llar.

A Barcelona hi ha 956 persones dormint al carrer. La xifra està actualitzada perquè fa unes setmanes es va realitzar un recompte a la ciutat però es tracta d’una dada de mínims perquè molta altra gent dorm amagada i no la veiem. De totes aquestes persones sabem poques coses, per això fa dos anys que des d’Arrels organitzem el cens i aquest any l’hem tornat a repetir. El cens del 2017 va recollir la veu de 358 persones que dormien al carrer i va deixar veure que el 75% patien una situació bastant o molt vulnerable i un 31,6% afirmaven haver estat víctimes d’agressions físiques i/o verbals.

“Haver de dormir al carrer et deixa el cor arrugat”

“Haver de dormir al carrer et deixa el cor arrugat”, explica la Maria, que l’han desnonat de casa seva i viu al carrer des de fa dos mesos. “Al minut d’estar al carrer ja tens l’estigma i la vida se’t complica absolutament”.

Al Clot hem entrevistat un home que fa uns dies va sortir de la presó i la prestació que rep no li arriba per pagar una habitació ni una pensió. Té més de 70 anys i en uns dies és el seu aniversari.

Les històries que hem conegut aquesta nit parlen de desprotecció, de precarietat, de vulnerabilitat i de moltes persones que han deixat enrere el seu país i que ara dormen al carrer. La majoria de les persones que hem entrevistat en aquesta petita zona del Poble Sec, per exemple, procedeixen de països tan diversos com Bulgària, Marroc, Pakistan o Romania.

“No hauria de ser una nit, sinó cada dia i cada nit”

El cens de persones que dormen al carrer ha estat possible gràcies a la implicació d’uns 350 voluntaris i voluntàries. Hem sortit en grups de tres persones, cadascuna amb un rol diferent, com preguntar, prendre nota de les respostes i registrar la localització a l’app d’Arrels. L’experiència significa una oportunitat de sensibilització i implicació en primera persona.

“Nits com avui representen una experiència molt enriquidora de convivència i de tolerància, que t’obre els ulls i et dona molt més del que esperes”, explica una parella de voluntaris. Moltes veus coincideixen: la mirada els ha canviat perquè s’han trobat “amb persones com tu i com jo, amables i col·laboradores que han compartit moments molt íntims amb persones totalment desconegudes”.

“M’ha impactat una entrevista a un home que està al carrer perquè fa un any que va perdre els seus pares i no va poder seguir pagant la hipoteca”, explica un voluntari. I una altra voluntària resumeix el repte: “No hauria de ser una nit, hauria de ser cada dia i cada nit que ens preocupem per les persones que viuen al carrer”.

Més informació:

Maria |

S'en trenca el cor!

Mercè Aragay Tusell |

Gràcies ARRELS per la feina que esteu fent . Tots hi hauríem d' estar implicats . Gràcies !!!!!!!

Pollyanna Silva |

Ayer para mi fue un día revelador. Mientras participábamos del Cens, al intentar despertar una pareja que dormía en un portal cualquiera. Se ha despertado un señor que dormía al lado. Lo reconocí porque ser es un chatarrero que siempre estás por los garitos de mi barrio. Mi sorpresa fue, que no lo sabia que este Señor dormía al “ras”. Según, el lleva 27 años en España. Anteriormente, en su piso en Lleida y los últimos 3 años en la calles de BARCELONA. Hubo mucha confianza al realizar la encuesta, ya que nos conocíamos. Y, la verdad es que fue como una conversación amigable entre vecinos. Pero, al finalizarla la encuentra pensé, desde mi rol de inmigrante y sin ponerme en sus zapatos: “ Este señor lleva toda una vida aquí. Nunca ha podido volver a tu país y mira donde está ahora.” Impotencia es lo que sentí. Seguramente, cuando le vea por el barrio le salude y puede que algún día le invite un café y charlemos. Ya que esta noche aunque fue por solo 15 min., se generó un vínculo con este señor, que es amigo de todos del barrio. Con la diferencia de que algunos tenemos un hogar para volver al final del día y el no. Ojalá, fuera diferente!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *