El Francesc ha començat a treballar i somia amb llogar una habitació a final de mes. La Carmen té una amiga que li deixa rentar la roba a casa seva. El Mohamed ha sortit avui de la presó però no té on anar. Tots tres dormen als carrers de Barcelona i aquesta passada nit ens han explicat la seva situació, en el marc del cens de persones sense llar que impulsem des d’Arrels. Us expliquem què hem trobat.

Ara fa una setmana que la Carmen i el seu company dormen en un parc al del Paral·lel. Abans estaven a prop del mar però un policia els hi va dir que havien de moure’s i van marxar. S’han instal·lat al costat d’un banc de fusta, a sota del qual deixen les bosses i al terra preparen tot per dormir: la Carmen amb un sac; el seu company i un altre amic que avui està amb ells, amb una manta gran i dos coixins. Són les 03:30h de la matinada però, tot i així, la Carmen vol respondre la bateria de preguntes que dos voluntaris li fan: des de quan dorms al carrer? Has patit agressions? Com estàs de salut? De qui reps ajuda? Consumeixes alcohol o drogues?

Deu metres més enllà, el Mohamed xerra amb dos voluntaris més. Acaba de sortir de la presó però no té on dormir i ha vingut al parc “per estar tranquil” i perquè altres vegades ja ho havia fet. Fa 30 anys que viu a Barcelona, no està empadronat i aquesta nit el seu llit és un banc del parc i una catifa li fa de matalàs.

Gairebé 200 persones voluntàries hem recorregut els carrers de Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí durant la passada nit per parlar amb les persones que dormen al ras. L’acció s’emmarca en el cens de persones que dormen al carrer, que té com a objectiu conèixer de primera mà la seva situació, saber quin grau de vulnerabilitat pateixen i orientar en la millora dels recursos i les polítiques que ja existeixen. Aquesta nit, hem trobat 506 persones dormint al carrer i 193 d’elles han volgut respondre les preguntes que els hi hem fet.

“L’esforç de viure al carrer m’ocupa tot el dia”

Al parc on dormen la Carmen i el Mohamed hi viuen sis persones més, i altres vuit persones ho fan en uns jardins que hi ha al costat. En tres hores, la vintena de voluntaris que ha recorregut uns quants carrers propers al Paral·lel ha entrevistat 26 persones sense llar.

A Barcelona hi ha 1.026 persones dormint al carrer. La xifra està actualitzada perquè fa unes setmanes es va realitzar un recompte a la ciutat però es tracta d’una dada de mínims perquè molta altra gent dorm amagada i no la veiem. De totes aquestes persones sabem poques coses, per això l’any passat vàrem organitzar des d’Arrels el primer cens de persones sense llar i aquest any el tornem a repetir. El cens del 2016 va recollir la veu de 348 persones que dormien al carrer i va deixar veure que el 70% feia més d’un any que vivia al carrer, que el 19% patia una situació de molta vulnerabilitat, i que una de cada cinc persones no pot fer-se càrrec de les necessitats bàsiques.

“Haver de dormir al carrer és una experiència extra traumàtica. Has de lluitar per no perdre l’autoestima perquè sinó pots caure en l’alcohol o en problemes”, explica el Francesc. Estirat sobre un cartró i tapat amb una manta, comenta que fa set anys que no té un habitatge, que per sort vivint al carrer no ha patit cap agressió i que ara farà dos mesos que treballa i amb el proper sou espera poder llogar una habitació. “Si tot va bé, a final de mes, coincidint amb el meu aniversari”, diu.

Uns metres més enllà, estirat a l’entrada d’un edifici de l’administració, un altre home ens ho deixa clar: “Estic ocupat intentant sobreviure i no tinc temps d’anar a la platja ni de fer res que m’agradi, l’esforç de viure al carrer m’ocupa tot el dia”. Viu a Barcelona des de fa tres anys, ha passat sis mesos en un alberg i afirma estar “cansat d’enviar currículums, fer entrevistes i esperar una feina que no arriba”.

Les històries que hem conegut aquesta passada nit reafirmen la informació de l’any passat i parlen de dignitat, de suport dels veïns i d’entitats socials, de malalties cròniques, de desprotecció i de moltes persones que han deixat enrere el seu país i que ara dormen al carrer. La majoria de les 26 persones que hem entrevistat al Paral·lel, per exemple, procedeixen de països tan diversos com Itàlia, Albània, Zàmbia, Pakistan i l’India.

500 voluntaris per dir #ningúdormintalcarrer

El cens de persones que dormen al carrer continuarà durant les dues properes nits gràcies a la implicació d’uns 500 voluntaris i voluntàries, molts més que l’any passat. L’experiència significa una oportunitat de sensibilització i implicació de primera mà.

“Aquesta nit he entrevistat dues persones que dormen al carrer i el que més m’ha impressionat és la seva dignitat, el fet de no resignar-se i de tenir ganes de superar la seva situació”, explica una voluntària. Molts altres coincideixen: la mirada els ha canviat perquè s’han trobat “amb persones com tu i com jo, respectuoses i amables que han respost preguntes molt personals i difícils”.

“M’ha impactat una entrevista a un senyor romanès que s’ha emocionat explicant-me que fa sis anys que no aconsegueix millorar la seva situació per poder ajudar la seva família”, afegeix una altra voluntària. I una altra voluntària, treballadora social i que cada dia treballa amb persones sense llar, resumeix les sensacions de tothom que avui hem participat en el cens: “Nits com avui fan veure que hem fet molt camí però que encara queda molt per fer; hem d’arribar a tothom i hem de trobar el canal perquè hi ha massa persones dormint al carrer”.

Més informació:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.