Augmenta en un 22% el nombre de persones que viuen al carrer i que no saben on trobar ajuda


Fins a 1.468 persones han vingut al nostre centre obert entre l’1 de juliol del 2018 i el 30 de juny d’enguany per preguntar on poden anar a dutxar-se i canviar-se de roba i com accedir a un allotjament i a serveis socials, entre d’altres. Es tracta de persones que fa poc que viuen al carrer, que fa temps que estan en aquesta situació però segueixen sense trobar resposta o que estan a punt de perdre casa seva.

Un home que els darrers mesos ha tingut suport d’amistats però que des de fa dos dies dorm al carrer; una persona que demana poder dutxar-se perquè té una entrevista de feina; una dona que després de la mort del seu avi s’ha trobat al carrer i, des d’aleshores, dorm al terrat de la finca; joves que han fet els 18 anys, han sortit del centre de menors i ara viuen al carrer; una família amb tres fills que demana deixar les seves coses en un lloc segur i estable perquè no té on viure…

Entre l’1 de juliol del 2018 i el 30 de juny del 2019, un total de 1.468 persones sense llar han vingut a Arrels preguntant on poden trobar ajuda per millorar la seva situació. Aquesta xifra significa un 21,7% més que els dotze mesos anteriors.

De mitjana, hem orientat 122 persones cada mes. Són persones adultes soles, parelles, joves que han sortit de centres de menors i famílies amb infants. Moltes han començat a viure al carrer fa pocs dies o setmanes, d’altres fa anys que viuen al ras i han anat a altres recursos però no han trobat resposta, hi ha persones que expliquen estar a punt de perdre casa seva i no saber què fer. Dormen al carrer, caixers, cotxes o furgonetes, oficines i bars on treballen, habitacions rellogades sense accés a aigua, sales d’espera d’hospitals, etc.

El 88,3% són homes i l’11,7% són dones; el 22,3% de les persones tenen nacionalitat espanyola i la resta procedeixen de fins a 95 països diferents. La majoria (un 61,3%) tenen entre 25 i 49 anys i destaca que l’11,6% és menor de 24 anys. Des d’Arrels, hem escoltat totes les persones i les hem assessorat sobre els recursos que existeixen a Barcelona; no hem pogut cobrir de manera continuada les necessitats que ens han expressat però, en alguns casos, sí que hem intentat donar resposta a necessitats puntuals.

“És molt preocupant la quantitat de persones que venen en aquesta situació. Els recursos per a persones sense llar a Barcelona estan saturats, per això sempre intentem explicar la realitat per situar la persona”, afirma Marta Maynou, responsable del centre obert.

Dutxar-se, canviar-se de roba i accedir a un allotjament

La majoria de les persones que s’han adreçat a nosaltres –el 79,5%- han demanat poder accedir a serveis higiènics; el 30,6% de les persones també han preguntat si podien canviar-se de roba. Moltes d’aquestes persones demanen poder dutxar-se de manera puntual mentre no troben i accedeixen als serveis higiènics públics, que habitualment funcionen amb cita prèvia. També hi ha casos de persones que necessiten dutxar-se a la tarda perquè al matí tenen una entrevista de feina i que no ho poden fer perquè molts recursos higiènics només obren al matí.

“El sistema se sol adequar al recurs, no a la persona. No pot ser que la majoria de recursos amb dutxes obrin només pel matí i que no s’ofereixin opcions que s’adaptin a la persona”, valora Marta Maynou. En aquest sentit, destaquem que el 4,7% de les persones han demanat ajuda específica per buscar feina.

Les persones orientades al centre obert solen demanar serveis bàsics que necessiten en aquell moment però, tot i això, l’accés a l’allotjament destaca com a tercera necessitat més expressada (en un 24,4% dels casos). Li segueix un 21% de persones que pregunten com accedir a serveis socials, un 17,3% que demanen un lloc on deixar les seves pertinences de manera estable i un 11,4% que pregunta pels menjadors socials.

Comptar amb una consigna perquè les persones sense llar puguin guardar les seves pertinences és una necessitat no resolta ara mateix a Barcelona ja que no hi ha consignes públiques. En el cas dels menjadors socials, creiem que la demanda és menor perquè a Barcelona hi ha serveis de menjador públics i privats, formals i informals, que les persones acaben coneixent; ens preocupa, però, que no totes les persones acaben accedint a la targeta de menjador per poder anar als menjadors públics de la ciutat.

En aquest context, ens amoïnen també dues situacions més. D’una banda, el fet que el 4,5% de les persones ens demana ajuda per accedir a medicació. Per a la responsable del centre obert d’Arrels, el fet que als centres d’atenció primària hagin tancat temporalment el banc farmacèutic per motius de saturació significa per a les persones amb targeta sanitària i sense ingressos no poder accedir a medicació que necessiten.

D’altra banda, també ens preocupa que el 6,3% de les persones demanen un cop de mà perquè han estat agredides o els han robat la roba, les sabates o la documentació, entre d’altres.

Necessitat de no desvincular-se de la xarxa pública

Moltes de les 1.468 persones que han vingut al nostre centre obert per demanar orientació han acudit prèviament a serveis socials del seu barri o als serveis específics de l’Ajuntament de Barcelona per a persones sense llar però no hi han tingut resposta. El 23,9% de les persones que hem orientat, de fet, han tornat més d’una vegada a Arrels demanant noves assessories o sense resoldre les seves necessitats.

“Tothom hauria de poder tenir un treballador/a social de referència però no tothom el té”, afirma Marta Maynou, que recorda que són persones que encara estan a temps de vincular-se a la xarxa pública de recursos. Les persones que fa poc temps que viuen al carrer a Barcelona són un exemple d’aquesta situació.

Des d’Arrels, demanem reforçar els serveis públics i treballar més en xarxa entre administracions i entitats socials per anar a la una i ser més eficients. Calen polítiques preventives perquè la gent no perdi casa seva, promoure l’accés a habitatge social i facilitar l’accés a serveis socials i als recursos existents al mateix municipi on viu la persona.

A curt termini, detectem la necessitat de més serveis higiènics, amb normatives i horaris més flexibles; habilitar consignes on les persones que viuen al carrer o en llocs inestables puguin guardar les seves pertinences durant un temps; i obrir espais d’acollida nocturns i de baixa exigència a cada barri de la ciutat, que ofereixin a la persona més seguretat, intimitat i un lloc on descansar.

Més informació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *