Un dia per dir a Europa que és possible #ningúdormintalcarrer


Avui, 10 d’octubre, commemorem el dia mundial de les persones sense llar. Les entitats que formem part de la campanya europea per acabar amb el sensellarisme expliquem a nivell local que és possible aconseguir que ningú hagi de dormir al carrer. A Europa el nombre de persones sense llar no para de créixer. Però països com Finlàndia i Noruega marquen la diferència i mostren que amb compromisos polítics i el recursos adequats és possible aconseguir-ho.

Quantes persones viuen al carrer a Europa? Les entitats que formem part de la campanya europea per acabar amb el sensellarisme (impulsada per World Habitat) no en tenim resposta. No hi ha una xifra global perquè les metodologies que s’utilitzen a cada país són diferents. Per això organitzem accions per conèixer la realitat de les persones que viuen al carrer en diverses ciutats d’Europa, com el cens a Barcelona. Avui, 10 d’octubre, commemorem el dia mundial de les persones sense llar i no ens cansem de dir que és possible aconseguir #ningúdormintalcarrer.

Des dels municipis cap a Europa

Avui a Bratislava els carrers de la ciutat s’ompliran d’activitats per conscienciar sobre la problemàtica del sensellarisme a Eslovàquia. A Torbay i a Croydon (Anglaterra) les entitats socials promouran la implicació de les empreses locals en la lluita contra el sensellarisme. A Brighton centraran el dia mundial en la importància del voluntariat i a Leicester posaran en valor l’experiència de persones que abans vivien al carrer i ara tenen una llar. Són exemples d’una campanya europea descentralitzada. L’objectiu és organitzar accions locals i implicar el conjunt de la societat en les respostes al sensellarisme, a curt i a llarg termini.

Finlàndia i Noruega sí que redueixen el sensellarisme

L’exclusió residencial al conjunt d’Europa és molt preocupant. Tal i com denuncia un estudi recent de les organitzacions FEANTSA i Abbé Pierre, a Europa “no tothom es beneficia del nostre renovat creixement [econòmic]” i està havent-hi “una disminució significativa de l’ambició europea de lluitar contra la pobresa”. Les llars europees inverteixen gairebé una quarta part dels seus ingressos, el 24%, a pagar l’habitatge. I per al 38% de llars la despesa supera el 40% dels ingressos. Davant d’aquesta situació, les dues organitzacions es pregunten què entenen les institucions per cohesió europea. “La Unió Europea té una responsabilitat envers les persones que pateixen sensellarisme i exclusió residencial”, recorden.

Mentre que a la majoria de països europeus el sensellarisme no para de créixer, Finlàndia i Noruega marquen la diferència. A Finlàndia durant els anys 80 van comptabilitzar més de 20.000 persones sense llar. Des de llavors, una estratègia conjunta entre els diferents nivells de les administracions públiques i les entitats socials per fer-hi front –seguint el model Housing First— ha proporcionat una llar a unes 12.000 persones. La problemàtica no està del tot erradicada i encara queda camí per donar resposta a unes 6.600 persones i 200 famílies sense llar. En el cas de Noruega, el nombre de persones sense llar també s’ha reduït: de més de 6.000 el 2012 a poc menys de 4.000 el 2016.

Aquí també és possible #ningúdormintalcarrer

A Barcelona sabem que hi ha més de 3.800 persones sense llar, de les quals unes 1.200 dormen al carrer cada nit. A Catalunya no tenim dades actualitzades, però els onze municipis que han organitzat recomptes (acullen el 40% de la població catalana) sumen més de 1.500 persones dormint al carrer. Una xifra que només és la punta de l’iceberg.

Des d’Arrels sabem que proporcionar una llar a una persona que viu al carrer és essencial per transformar la seva situació. El Ramon, l’Ángel, el Rafa, el José Maria i el Germán han viscut al carrer i expliquen què significa per ells haver accedir a un habitatge.

Més informació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *