Com ha acompanyat el voluntariat d’Arrels en temps de crisi sanitària?


Arrels i voluntariat són dues paraules inseparables. El voluntariat és una peça clau de l’engranatge de l’entitat per donar acompanyament a totes les persones que atenem i fer que tots els serveis d’Arrels siguin un espai on es puguin generar vincles i relacions de confiança, un element tan important com el servei útil que s’ofereix.

Al llarg dels 33 anys d’història a Arrels hem atès més de 16.000 persones sense llar, i ho hem fet gràcies al suport de 6.100 persones voluntàries. La seva tasca s’explica de forma senzilla: ser-hi per acompanyar totes aquelles persones que viuen o han viscut al carrer i que estan vinculades a Arrels. El 13 de març del 2020 la pandèmia de la Covid-19 ho va aturar tot i l’activitat habitual de les persones voluntàries que donaven un cop de mà a Arrels, així com el funcionament de l’entitat, va haver de canviar de cop per adaptar-se a la situació i poder seguir al costat de les persones que atenem.

La Llar Pere Barnés, que acull persones amb la salut molt fràgil, i el Pis Zero van deixar de rebre persones voluntàries; el taller va tancar i el centre obert va reduir molt la capacitat prioritzant poder atendre el màxim de persones sense llar amb el mínim de voluntariat possible per reduir riscos i permetre que més persones que viuen al carrer poguessin accedir al recurs. L’equip que acompanya persones des del carrer va deixar de tenir voluntariat durant els mesos de confinament estricte, però en canvi es va crear un nou equip per poder donar resposta a les necessitats més bàsiques de les persones que no tenien on confinar-se. I es va posar en marxa la modalitat de voluntariat virtual: el servei d’orientacions telefòniques per assessorar persones que s’havien quedat al carrer, a veïns i veïnes preocupades per casos de persones properes que passaven per situacions de risc o a municipis que exposaven casos de vulnerabilitat.

Durant aquest període en el qual tothom es va quedar a casa, la gran majoria de persones voluntàries van haver de deixar de fer la seva tasca –­per impossibilitat de fer-la presencialment–, o bé, van donar suport des de casa. “Vam haver de limitar molt qui podia venir a ajudar durant els mesos de més excepcionalitat, i això va ser molt dur tant per a nosaltres com per al voluntariat”, explica Paola Contreras, cap de Voluntariat a Arrels. Un total de 139 persones van donar suport durant el confinament, d’un total de 426 que van col·laborar amb l’entitat el 2020.

Passat el confinament més estricte, durant els mesos d’estiu i progressivament a partir de setembre, es va començar a reprendre l’activitat presencial en alguns serveis. Des d’aleshores, s’han establert noves activitats de suport, s’han creat noves maneres d’acompanyar i algunes de les persones que havien deixat de fer temporalment el seu voluntariat han retornat o han assumit noves tasques des de casa. Unes 40 persones, bé perquè són persones de risc, o perquè la seva situació vital ha canviat des de l’inici de la pandèmia, no tornaran a fer voluntariat a l’entitat. “Els devem molt, ja que el seu voluntariat va acabar de forma sobtada”, afegeix Paola Contreras.

El valor de l’experiència i la força del nou voluntariat

La Dolors Serra havia estat voluntària al centre obert durant tres anys abans de l’inici de la pandèmia. Ella venia cada dimecres al matí des que es va prejubilar. Té molt bon record d’aquella etapa: “Sentia el meu grup com una petita família”. Va deixar de fer voluntariat presencial, ja que convivia amb una persona de risc. Des d’aleshores atén trucades del servei d’orientacions. Deixar de venir al centre obert va suposar per ella “un sacrifici”, tal com ens explica, i diu que troba molt a faltar veure les persones que havia conegut, però que està contenta de poder seguir aportant la seva experiència a través del telèfon en el servei d’orientacions.

En l’actuació presencial, més de 30 voluntaris i voluntàries amb experiència van fer un pas endavant per guiar i transmetre els valors d’Arrels a les 87 persones que es van incorporar com a nous voluntaris i voluntàries per donar suport a les rutes d’emergència al carrer entregant àpats, equipament higiènic i informació útil durant el primer estat d’alarma. L’entrega de béns essencials directament a carrer és un servei poc habitual des d’Arrels que es va posar en marxa per donar resposta a l’emergència sanitària, un servei que es va estendre des del 10 d’abril fins al 21 de juny de 2020. Sota el guiatege dels voluntaris i voluntàries amb experiència prèvia a l’entitat, les persones que van donar suport en aquest període van poder conèixer la manera de ser i de fer d’Arrels, així com entendre l’excepcionalitat d’aquest tipus de voluntariat.

La M. Teresa Serra va ser una de les persones que va començar el seu voluntariat a les rutes d’emergència i s’ha quedat a l’entitat donant suport un cop per setmana com a coordinadora al centre obert. Ella va viure aquesta situació d’excepcionalitat i després ha tingut l’oportunitat de conèixer el funcionament d’Arrels des de dins, a través dels serveis de consigna, de dutxes i d’altres serveis del centre obert. D’aquest any de voluntariat, explica, l’ha sorprès la quantitat de persones implicades amb Arrels per millorar la vida de les persones que viuen al carrer. També explica que l’ha ajudat molt a canviar la mirada: “Abans evitava la problemàtica. Si veia una persona dormint al carrer, no m’hi fixava”.

Com s’acompanya amb distàncies?

El repte més gran en aquesta nova etapa de restriccions ha estat (i segueix sent) trobar mecanismes d’acompanyament tot i la mascareta, les ulleres de protecció i els metres de distància. I en aquest aspecte és molt important l’experiència de les persones voluntàries que han viscut l’Arrels prepandèmia. Des de l’equip de Voluntariat es treballa –a través de la formació i el contacte– per tal que l’objectiu més bàsic del voluntariat a l’organització, la de ser-hi i acompanyar, arribi a les noves incorporacions: “El servei és l’excusa per conversar i crear vincle”, explica Júlia Viguera, treballadora de l’equip de Voluntariat.

Això és veu molt clar a través del voluntariat a l’equip de Suport a la persona, el grup que acompanya les persones allotjades en pisos gestionats per Arrels. El confinament va suposar un canvi dràstic en aquest tipus d’acompanyament. “Abans de la pandèmia treballàvem molt sobre una planificació; aquest any ha fet que ens acostéssim tots més”, destaca el Víctor Martínez, voluntari que acompanya persones allotjades. “Ens hem convertit més en ‘col·legues’, i ara ells em truquen més a mi que al revés, per explicar-me angoixes i pors”. Segons ens explica, creu que la pandèmia és una situació que ha afectat a tothom d’una manera o altra, i que és un problema comú entre persones que acompanyem i les que són voluntàries. L’acompanyament durant el primer estat d’alarma es va fer sobretot telefònicament i després, progressivament s’han anat recuperant les passejades i les quedades habituals dins dels pisos, seguint les mesures de protecció.

Al Pis Zero es van deixar de rebre voluntaris durant tres mesos, un recurs on normalment dormen entre un i dos voluntaris diferents cada nit. La Berta Baixeras, voluntària d’aquest servei, ens explica que les persones que hi dormen es van sentir més soles en aquest període. “Va ser molt important que tornés el voluntariat al Pis Zero”, detalla. Ella explica que dormir i llevar-se són dos moments al dia molt íntims, que generen molta confiança i familiaritat, i això és el que el voluntariat i les persones que hi passen la nit comparteixen, creant un vincle molt fort.

Un cas molt diferent és el del taller, on persones participants i voluntàries conversen i s’acompanyen mentre fan feines manuals. El taller es va tancar durant el primer estat d’alarma i l’espai es va reconvertir en centre logístic de material. Quan es va reobrir al setembre, l’activitat es va reprendre donant la benvinguda a més persones, que a conseqüència del confinament van mostrar el seu interès a participar en activitats ocupacionals per combatre l’aïllament i la soledat que ha comportat la pandèmia. El voluntariat, com a resultat, s’ha ampliat passant de mitjana de tres a sis persones per torn.

Quins canvis incorporem de manera definitiva?

Alguns dels canvis aplicats en aquest darrer any, acabaran consolidant-se forma definitiva. La possibilitat de fer entrevistes i formacions virtualment ha permès ­–tant en l’àmbit del voluntariat com en molts altres–  ser més eficients i accessibles. El voluntariat d’ara es trobarà amb un model híbrid en què es combinaran les formacions i accions d’acollida presencials i les virtuals.

D’altra banda, la inauguració del servei d’orientacions fa poc més d’un any és ara ja un servei consolidat, portat per persones voluntàries que duen a terme la seva tasca eminentment des de casa.

L’any 2019 vam comptar amb 398 persones voluntàries. Un any més tard, i amb una pandèmia pel mig, gairebé 430 persones han format part del voluntariat d’Arrels el 2020, tenint en compte que un gran nombre de persones de risc han hagut de deixar de ser voluntàries. D’altra banda, aquest any d’excepcionalitat ha portat moltes persones noves a voler implicar-se amb l’entitat i donar-hi suport. De les persones que van iniciar el seu voluntariat durant els primers mesos de pandèmia, 15 s’han quedat com a voluntàries de llarga duració.

Implica’t

Sense una base social compromesa, Arrels no s’entendria. Si tu també vols formar-ne part, pots consultar les oportunitats de voluntariat. Si tens algun dubte pots escriure a vullfervoluntariat@arrelsfundacio.org.

2 thoughts on “Com ha acompanyat el voluntariat d’Arrels en temps de crisi sanitària?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *