“En cada llibre hi ha la il·lusió de tothom que hi ha col·laborat”


L’Elvira Postigo és enquadernadora professional i voluntària al taller d’Arrels, on transmet els seus coneixements i la seva passió per l’enquadernació a més d’una desena de persones que viuen o han viscut al carrer. Habitualment elaboren llibretes, agendes i altres productes fets amb materials reciclats. Per Sant Jordi, van crear una col·lecció de llibres inèdits i artesanals per seguir desmuntant prejudicis i fer possible #ningúdormintalcarrer. L’hem entrevistat per saber més sobre aquesta iniciativa.

Vols aconseguir el teu llibre inèdit i col·laborar per reescriure la història aquest estiu? Mira el vídeo!

Com ha estat el procés de creació d’aquests llibres artesanals?

Per Sant Jordi ens van proposar agafar 19 títols de llibres molt reconeguts, personalitzar-los per sensibilitzar sobre les persones sense llar i convidar la gent a reescriure la història. Era important que poguessin veure la llum per la diada, així que vam fer 300 llibres en només sis dies partint de zero. Primer vam elaborar els quadernets de quatre fulls plegats, després els vam foradar i cosir a mà, no de manera industrial. Vam enganxar les ‘guardes’ i vam acabar de vestir el cos del llibre per evitar que es faci malbé amb el temps. Finalment vam posar la caràtula i el vam guillotinar. Només quedava deixar-lo assecar amb pes al damunt i ja teníem un llibre artesanal.

Orgullo y prejuicios, Sherlock Homeless, El banc de la plaça del Diamant o 20.000 leguas de viaje callejero són alguns dels títols d’aquesta col·lecció. Com sorgeix la idea?

Són llibres de butxaca però el contingut està en blanc. La idea és que cadascú hi pugui escriure la seva història, les seves reflexions o, fins i tot, refer el contingut del llibre original al voltant de les perspectives de les persones sense llar. Els títols i els dissenys de les portades els va proposar l’agència de comunicació Sherpa: 19 títols de llibres molt reconeguts i personalitzats per posar l’accent en la temàtica del sensellarisme.

Quantes persones hi heu participat?

Érem cinc o sis persones fixes treballant però tot el taller hi va col·laborar, tothom va ajudar amb una cosa o una altra. Fins i tot vam haver de posar una taula extra per poder treballar tots. Això és el més maco d’aquests llibres, aquesta part que no es veu.

Què és el que més destaques d’aquells dies de feina?

En cada llibre hi ha la il·lusió de tothom que hi ha col·laborat i la satisfacció de veure finalment els llibres acabats. Recordo les cares de sorpresa quan veien que són llibres de veritat. Encara que estiguin en blanc no són llibretes, l’aspecte és totalment de llibre. Ha estat molt estimulant per tots i per mi ha estat un plaer.

A banda d’aquesta col·lecció de llibres inèdits, què més feu al taller d’enquadernació?

Al taller fem de tot. Quan ve algú i ens demana alguna cosa mai diem que no, ho estudiem i fem les proves per veure si es pot dur a terme. L’enquadernació té una primera fase per educar les mans i la vista i familiaritzar-se amb els elements amb què treballem, per això fem moltes manipulacions com cubilets de llapis, carpetes o caixes. Pel que fa a les comandes, hem fet llibretes amb gomes, petits llibres de recordatori per casaments, agendes folrades de tela, targeters… Reciclem molts materials i tothom aporta les seves idees. La diferència amb un procés industrial és que al taller ho fem tot a mà, cuidem els processos i els materials i no mirem només pel rendiment.

 

“M’agrada transmetre el que sé perquè l’enquadernació artesanal segueixi viva”

 

Parla’ns una mica de tu, d’on surt aquesta passió per l’enquadernació?

Sempre m’ha apassionat l’enquadernació però no m’hi vaig dedicar fins que tenia més de 40 anys i vaig decidir començar els estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Després de la carrera de quatre anys, vam crear una petita associació i després em vaig quedar jo el taller per anar fent petits encàrrecs i donar algunes classes. L’enquadernació a mà està morint, actualment només es pot estudiar a l’Escola Llotja i no a nivell universitari. A mi el que més m’agrada és transmetre el que sé perquè segueixi viva.

Quan vas començar el voluntariat a Arrels?

Fa disset anys, quan va néixer el taller d’Arrels, buscaven algun voluntari per posar en marxa un taller d’enquadernació. Ens van trucar a l’associació que teníem i vam venir el Paco Lacasta, un gran enquadernador, i jo. Entre els dos vam engegar el taller i vam formar tot un equip de gent. Vam tenir la sort de coincidir amb el Josep Mercè Sala, que havia viscut al carrer i li encantava l’enquadernació. El Paco i jo vam estar un any i després el Josep es va quedar al front del taller, fins i tot va complementar la seva formació amb alguns cursos. Fa dos anys, el Josep va haver de deixar el taller perquè les mans ja no li responien. Aleshores, Arrels em va tornar a trucar i aquí estic.

Què t’aporta col·laborar amb el taller?

Aquí he trobat uns companys que em donen molta estima. Ens entenem perfectament i ningú m’ha dit mai que no. Quan necessitem ajuda a enquadernació, tothom s’implica, del primer a l’últim. Això és una satisfacció molt gran i em fa sentir molt bé.

 

Més informació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *