L’equip de carrer d’Arrels ha visitat 491 persones que viuen al ras a Barcelona des de l’inici del 2016. El seu objectiu és acompanyar aquestes persones, establir-hi un vincle de confiança i saber quines són les seves necessitats. Hem acompanyat dos equips de carrer del districte de Sants-Montjuïc i del de Sant Martí durant unes hores per conèixer millor la seva tasca.

Són les 10h i la Marisol i l’Ana Mari es troben a l’estació de Sants per començar a recórrer els carrers del districte de Sants-Montjuïc. Paral·lelament, la Isabel i la Teresa han quedat a l’estació de metro de Marina per fer el mateix al districte de Sant Martí. Totes quatre són voluntàries de l’equip de carrer d’Arrels i, juntament amb altres parelles, són les encarregades de pentinar, un cop per setmana, aquestes zones de Barcelona. Calçat còmode, una llibreta i algun paquet de tabac és el que porten a sobre.

“L’equip de carrer detecta persones que viuen al ras i que es troben en una situació molt vulnerable i les acompanya perquè sentin que tenen algú al seu costat. A poc a poc s’estableix un vincle de confiança i, sense pressa, s’espera que la persona decideixi fer un pas endavant”, assenyala l’Anna Rodríguez, responsable de l’equip de carrer d’Arrels.

L’equip el formen 29 persones voluntàries que recorren els districtes de Ciutat Vella, l’Eixample, Sarrià, Gràcia, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sant Martí. Cada cop que surten al carrer fan el seguiment de les persones que ja coneixen però també detecten nous casos i visiten les noves localitzacions que arriben a través de l’aplicació Arrels Localitzador, la web i el telèfon.

“No es tracta d’intentar transformar les seves vides sinó d’acompanyar-los en la seva situació”, puntualitza l’Ana Mari, voluntària.

La Marisol i l’Ana Mari caminen pels carrers propers a l’estació de Sants. En aquest districte es van comptar 144 persones dormint al ras en el recompte del passat mes de maig a Barcelona. S’aturen per saludar en Dominique, és el segon cop que el visiten. “Com estàs?”, pregunten. Li expliquen els serveis de dutxes, rober i consigna que ofereix Arrels. Ell s’hi interessa però li preocupa el fet d’haver d’anar-hi caminant amb tots els embalums que l’acompanyen. Li donen una targeta de l’entitat; “hi apuntem el nostre nom i el seu, així si visita el centre obert d’Arrels saben de part de quin equip ve”, explica la Marisol.

El primer cop que s’estableix contacte amb una persona que no es coneix és important aproximar-s’hi a poc a poc, mantenint les distàncies i demanant permís. “Has de ser respectuós, és com si estiguessis accedint a casa seva, a la seva intimitat”, explica la Isabel.

Una mica més enllà de l’estació de Marina, la Teresa i la Isabel s’aturen a visitar en Manuel, com cada setmana. Ell és una de les 135 persones que dormen al carrer al districte de Sant Martí, segons l’últim recompte. S’alegra de veure-les i les saluda fent-los-hi un petó a la mà. És portuguès i costa entendre’l però no para de xerrar, sembla que li agrada que algú es prengui el temps d’aturar-se a escoltar-lo; els ulls li somriuen. Al Manuel també el visiten els equips de carrer del Servei d’Inserció Social de l’Ajuntament de Barcelona, que treballen de forma conjunta amb els equips de carrer d’Arrels.

“Hi ha molt bona coordinació amb els equips de carrer de l’Ajuntament, sempre estan disponibles si cal alguna cosa”, explica la Teresa, voluntària.

Els equips de carrer de l’Ajuntament i els d’Arrels que treballen en el mateix districte es reuneixen cada dos mesos per intercanviar informació i fer el seguiment conjunt de les persones que viuen al carrer en aquella zona. “Es tracta de complementar-nos i treballar colze a colze; ells accedeixen a totes les parts de la ciutat”, diu la Teresa.

Girant pel carrer de Vila i Vilà, la Marisol i l’Ana Mari passen a visitar en Jesús. Fa 18 anys que Arrels el coneix. És un home gran i al seu costat hi té mantes, cartrons, llaunes, ampolles i una ràdio que li fa companyia. Ha estat dues setmanes ingressat a l’hospital i al sortir-ne ha tornat a quedar al carrer. Dorm i passa el dia assegut al mateix lloc, una veïna té cura d’ell.

Moltes persones tenen una xarxa de contactes allà on dormen i creen relació amb els veïns i veïnes; entre elles es diuen llocs on anar a recollir menjar, recursos als quals accedir… “Si t’acostumes a viure al carrer, després de tants anys, és molt difícil sortir-ne”, reconeix una de les voluntàries. L’Anna Rodríguez, professional de l’entitat, assenyala que aquesta dificultat a l’hora d’accedir als recursos es produeix per “una manca de confiança, esperança i autoestima. Moltes persones ja han passat per diversos serveis i no veuen solucions ràpides ni eficaces a la seva situació.”

Després de caminar unes tres hores, les quatre voluntàries han visitat un total de 10 persones que viuen al ras. La labor de l’equip de carrer implica constància, paciència, empatia i comprensió. “És una tasca dura però molt agraïda, quan coneixes des de fa temps una persona es crea una relació bonica i de preocupació de l’un envers l’altre”, assenyala la Marisol.

Per saber-ne més podeu:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *