El teu navegador està desactualitzat. Té vulnerabilitats conegudes i pot no mostrar totes les característiques d'aquest i altres llocs web. Aprèn a actualitzar el navegador.

Propostes per als polítics catalans per fer possible #ningúdormintalcarrer

Notícies | 15/12/2017 | Afegir comentari

Des d’Arrels estem convençuts que aconseguir que ningú hagi de dormir al carrer és possible i, per fer-ho realitat, necessitem que els representants polítics també es convencin. Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, instem l’arc parlamentari resultant a implicar-se en la lluita contra el sensellarisme.

Quantes persones dormen als carrers de Catalunya? S’aposta per recursos d’urgència o per garantir l’allotjament estable? Quin suport es donarà als municipis perquè atenguin les persones que viuen al carrer?

Al setembre del 2015 fèiem aquestes preguntes als candidats polítics que es presentaven a les eleccions al Parlament català i, dos anys després, les tornem a repetir perquè encara no tenim resposta.

La realitat de les persones sense llar segueix sent invisible a Catalunya i l’abordatge de la problemàtica requereix d’accions polítiques que tinguin en compte els drets de les persones i que mirin a llarg termini. En aquest sentit, destaquem tres reptes i fem tres propostes als partits.

1

Saber quantes persones dormen al carrer a Catalunya

  • El punt de partida. Per abordar la realitat del sensellarisme, cal saber quantes persones pateixen aquesta situació i en quina situació es troben. Les últimes dades en l’àmbit català les va publicar l’Agència Catalana de l’Habitatge l’any 2014 i parlen de 48.454 casos de mal allotjament, dels quals 5.433 corresponen a persones sense llar que dormen habitualment al carrer. Durant 2016 i 2017, set municipis catalans han realitzat recomptes per saber quantes persones dormen al ras i s’han comptabilitzat 1.301 persones.
  • Què proposem? L’aprovació d’una llei per realitzar recomptes anuals a nivell català i saber, de manera continuada, quantes persones dormen al carrer. A països com Canadà ja es fa i en altres com Anglaterra la normativa demana recollir anualment les dades existents.

2

Habitatge estable i amb suport a la persona

  • El punt de partida. Des de fa uns anys, diferents ciutats i països europeus aposten per un model d’atenció a les persones sense llar que té com a punt d’inici l’accés a un habitatge estable oferint a la persona el suport que necessiti. A Barcelona, Arrels va començar a impulsar aquest model ara fa tres anys i en els darrers dos anys també s’ha portat a terme des de l’administració. A la resta de Catalunya s’ha començat a implementar a Girona i Lleida tot i que en la majoria de casos se segueix apostant per recursos que no miren a llarg termini.
  • Què proposem? El Govern de la Generalitat que resulti dels comicis del 21 de desembre hauria d’impulsar el model Housing First com a eina efectiva perquè ningú hagi de viure al carrer. En l’àmbit català, el Govern hauria de fer de paraigües informant, oferint formació i oferint recursos i eines a nivell local.

3

Atenció a la persona des de l’àmbit local

  • El punt de partida. La Llei de Serveis Socials diu que els municipis i consells comarcals amb més de 20.000 habitants haurien de donar resposta a les persones que en situació de vulnerabilitat mitjançant els serveis socials i recursos com menjadors i allotjament temporal. Per manca de recursos, i a vegades d’informació sobre la problemàtica, sovint es recomana a les persones que dormen al carrer anar a altres ciutats més grans, com Barcelona i altres municipis. Aquesta manera de fer trasllada la problemàtica en comptes de resoldre-la.
  • Què proposem? Les persones que viuen al carrer haurien de poder ser ateses des de l’àmbit local per evitar un desarrelament més gran. Es tracta d’una responsabilitat local per la qual el Govern català hauria de vetllar amb lleis i pressupostos adients, mirant més enllà dels recursos d’urgència.

Què diu la llei i què estem fent a Catalunya?

A Catalunya no existeix cap llei ni cap pla específic per dimensionar i abordar la realitat del sensellarisme. La problemàtica es reconeix a la llei catalana del dret a l’habitatge, que parla de diferents situacions de sense llar i que, a l’article 73, insta els municipis de més de 5.000 habitants a fer efectiu el dret a l’habitatge reservant el 15% de tots els seus habitatges a polítiques socials. En l’actualitat, aquesta fita encara queda molt lluny.

Des del 2010, la Llei de Serveis Socials també obliga les administracions locals –els municipis de més de 20.000 habitants- a atendre les persones sense llar. Aquesta atenció es desenvolupa a través dels serveis socials, bàsicament amb recursos de menjador o d’allotjament de caràcter temporal o d’urgència.

En aquest context, en els darrers dos anys s’han fet algunes petites passes per construir el que serà l’Estratègia Integral per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya, impulsada per la Generalitat de Catalunya amb el suport de l’administració local i entitats socials. En el marc d’aquesta estratègia sabem, per exemple, que actualment només el 32,4% dels municipis catalans tenen centres o albergs temporals i que un altre 20,4% habilita recursos de manera puntual.

Amb aquesta estratègia s’haurien de definir les actuacions a fer per combatre el sensellarisme, saber si s’han de reformular recursos o crear-ne nous, impulsar l’habitatge social i el model Housing First, etc. El govern de la Generalitat que resulti després del 21 de desembre hauria d’aprovar, dotar de recursos i garantir la seva aplicació.

Més informació:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *