Al maig, cinc municipis catalans organitzen recomptes al carrer


Terrassa, Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet organitzen al maig recomptes nocturns per saber quantes persones dormen al carrer. A dia d’avui, no hi ha dades per dimensionar el sensellarisme a Catalunya però, gràcies als recomptes, sabem que 1.325 persones dormen al carrer en nou municipis catalans. Al maig, actualitzarem les xifres.

Actualment a Catalunya no se sap el nombre exacte de persones que dormen al carrer. Tenir aquestes dades és imprescindible per millorar els serveis d’atenció i elaborar polítiques efectives. Segons l’Agència de l’habitatge de Catalunya hi hauria 48.454 casos de mal allotjament a Catalunya, dels quals 5.433 corresponen a persones que viuen al carrer o en refugis de baixa exigència. Les dades fan referència a l’any 2014 i recullen informació parcial (casos atesos exclusivament pels serveis públics).

Els recomptes són una eina útil per dimensionar la problemàtica a nivell municipal. Però, a data d’avui, només nou municipis catalans han sortit al carrer a comptar les persones que dormen al ras (podeu veure els resultats en el mapa situat a la part superior). Són Lleida, Girona, Barcelona, Tarragona, Reus, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona i els resultats ens confirmen que, com a mínim, 1.325 persones dormen al ras. Si es repeteixen de forma periòdica, els recomptes també són una eina imprescindible per veure l’evolució de la problemàtica.

 

Al maig, cinc municipis surten a comptar

  • Terrassa. La nit del dilluns 14 al dimarts 15 de maig es farà per primera vegada un recompte a la ciutat de Terrassa. Està impulsat per la Comissió de Treball del sensellarisme, formada per l’Ajuntament i nou entitats socials i sanitàries que treballen amb persones sense llar. En aquest enllaç, trobeu més informació i inscripcions.
  • Barcelona. A Barcelona, 1.026 persones viuen al carrer, 2.006 passen la nit en equipaments públics i privats i 415 viuen en assentaments; un total de 3.447 persones sense llar. La nit del 16 al 17 de maig actualitzarem les xifres amb un recompte impulsat per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar. Serà el sisè recompte a la ciutat i permetrà comparar les dades amb anys anteriors (2017, 2016, 2015, 2011 i 2008) i veure l’evolució de la problemàtica. Gràcies als recomptes, sabem que el nombre de persones que dormen al carrer a la ciutat ha augmentat un 56% ens els darrers nou anys. Si hi voleu participar, podeu apuntar-vos aquí.
  • Sant Adrià de Besòs. La nit del 16 al 17 de maig s’organitza el tercer recompte a Sant Adrià de Besòs, promogut conjuntament per l’Ajuntament i entitats socials de la ciutat. L’any passat, es van comptabilitzar 16 persones dormint al carrer. Per col·laborar, aquí trobeu més informació. Teniu temps fins l’11 de maig!
  • Badalona. La nit del 16 al 17 de maig s’organitza el segon recompte de persones sense llar a Badalona. L’impulsa de forma bianual la Taula Sense Llar Badalona, formada per l’Ajuntament i cinc entitats socials de la ciutat, que el 2016 van comptabilitzar 39 persones dormint al ras. Si hi voleu participar, podeu inscriure-us en aquest enllaç. Inscripcions tancades!
  • Santa Coloma de Gramenet. L’any passat, un grup de persones vinculades a diferents serveis i recursos de Santa Coloma de Gramenet i preocupats pel sensellarisme al municipi van crear la plataforma Ningú Sense Llar Gramenet. Una de les primeres accions, al desembre de 2017, va ser organitzar un recompte on es van comptar 20 persones dormint al carrer. La nit del 16 al 17 de maig actualitzaran les xifres.

 

Per a què serveixen les dades?

L’abril de 2015, el Parlament de Catalunya va instar el Govern de la Generalitat a realitzar recomptes bianuals per dimensionar el sensellarisme. Actualment, només deu municipis catalans han sortit o tenen previst sortir al carrer a comptar les persones que dormen al ras.

A banda dels municipis que citàvem anteriorment, també sabem que 60 persones dormen al carrer a Girona, 49 a Tarragona, 71 a Lleida, 4 a Reus i 40 a Mataró. Són xifres de mínims, obtingudes a partir dels recomptes realitzats en anys anteriors. Les dades serveixen per millorar els serveis d’atenció i elaborar polítiques efectives. Detallem alguns exemples:

  • A Lleida, l’últim recompte (2016) va detectar una feminització de la pobresa: el nombre de dones al carrer havia augmentat un 11% respecte les dades recollides el 2008. Des d’aleshores han impulsat un programa específic d’atenció i acompanyament a les dones en situació de sense sostre i segueixen treballant per millorar els serveis d’atenció a les persones.
  • A Tarragona s’ha creat la Xarxa d’Atenció Integral a les Persones Sensellar. L’objectiu és enfortir el treball en xarxa, l’intercanvi d’informació entre els diversos recursos i serveis i la creació de comissions de treball per promoure propostes col·lectives.
  • A Girona, s’ha impulsat un equip de carrer especialitzat en salut mental. Funciona des del mes de novembre i està format per un psiquiatre, un infermer i una treballadora social que recorren els carrers de la ciutat per avaluar l’estat psiquiàtric i treballar el vincle amb les persones que dormen al ras.

A Catalunya s’està treballant també en l’Estratègia Integral per a l’abordatge del sensellarisme 2018-2021, un treball col·laboratiu entre la Generalitat, les Diputacions i les entitats que, com Arrels, intervenen en l’atenció de persones sense llar.

Fins ara, cada municipi aborda el sensellarisme des de les polítiques locals; el pla preveu que s’abordi la problemàtica de forma conjunta. Els objectius són: “lluitar contra la cronificació de la pobresa, garantir el dret a l’habitatge, reduir el nombre de persones que viuen al carrer, reduir els temps d’estada en albergs i allotjaments d’urgència i innovar amb noves fórmules com el Housing First, juntament amb els recursos i metodologies existents”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *