Quan anem al teatre, visitem una exposició, comprem un moble, agafem un llibre de la biblioteca o anem al cinema busquem obrir la nostra ment, emocionar-nos, transformar-nos. Imagineu, a més, trobar el missatge #ningúdormintalcarrer? L’art, el disseny i la creativitat són grans aliats i des d’Arrels ho volem aprofitar.

L’any 2010, el dissenyador Curro Claret va contactar amb el taller d’Arrels per fer-nos una proposta: aprofitar una peça metàl·lica que havia dissenyat per construir mobiliari. Amb el temps, la idea s’ha convertit en un taller estable en el qual han participat diverses persones que viuen o han viscut al carrer i que han fabricat desenes de tamborets, bancs i làmpades.

El mateix any, al centre obert es va posar en marxa un taller de teatre dirigit pel Carlos Vidal i el Gus Bas, experts en teatre de l’oprimit, i que va donar lloc a dues obres sobre l’escenari de l’Antic Teatre i amb el títol de Veus sense Sostre. “En realitat, el que hem fet és transformar les coses dolentes que t’han passat en alguna cosa bona, treure-les cap a fora”, explicava en el seu moment un dels participants.

Transformar, crear i innovar són tres verbs que, en els darrers vuit anys, hem posat en pràctica a través del món de les arts i la cultura. I ho hem fet tenint en compte diverses idees com a punt de partida:

  • La persona ha de ser protagonista.
  • El procés artístic o cultural ha de servir per fomentar les relacions i per expressar-se, tant en iniciatives que duren mesos com en aquelles que duren uns dies.
  • El producte final és l’excusa però s’ha de fer bé i ha d’aportar un valor social.
  • El treball conjunt entre els àmbits social, artístic i cultural suma, permet treballar de manera més creativa i suposa arribar a públics i espais on no ens esperaven.

La Rocío Alonso, responsable del taller ocupacional d’Arrels, ho resumeix d’una manera molt clara: “D’una banda, la persona aprèn a acostar-se al món artístic, a estar en contacte amb la bellesa, la sensibilitat i la creativitat. D’una altra banda, descobreixes que l’altra persona té alguna cosa per aportar i que la mirada s’iguala i és de tu a tu”.

Recuperar l’autoestima i la motivació

A tots els projectes artístics i culturals que impulsem o als quals ens sumen es treballa l’autoestima i la motivació. La majoria de les vegades surt d’una forma molt natural perquè la persona es converteix en protagonista, la seva veu es té en compte, surt de la rutina i li troba sentit a allò que fa.

Ho hem vist als tallers de pintura, al grup de teatre d’Arrels que es troba cada setmana, al taller ocupacional… Al projecte HomelessFonts.org, per exemple, hem convertit la lletra cal·ligràfica de 12 persones en tipografies que es poden descarregar i la Gema, una de les protagonistes, resumia l’essència de la iniciativa: “No hi ha una lletra com la meva”. El José, que ha participat al taller, també ho expressa: “Si hagués de destacar alguna cosa en majúscula seria l’autoestima, que servim per a moltes coses i no només per viure al carrer”.

Expressar-se i desenvolupar habilitats

La fotografia, el teatre, els treballs manuals, etc, permeten expressar-se d’una manera o una altra; signifiquen repensar la realitat i, en conseqüència, repensar-se un mateix.

Vides Inacabades de la Samantha BosqueConeixeu la Samantha Bosque? És una artista l’obra de la qual es basa en el disseny i la pintura. Fa dos anys ens va proposar col·laborar en el projecte Vides inacabades, una exposició de pintura en gran format que tenia com a protagonistes nou persones participants del projecte HomelessFonts. Les obres es van fer a quatre mans: la Samantha va pintar els retrats i cadascuna de les persones protagonistes va intervenir en el seu retrat escrivint les seves sensacions.

Un altre exemple: de la mà de l’Elvira Postigo, que és enquadernadora professional i voluntària al taller d’Arrels, per Sant Jordi vàrem sortir al carrer amb una sèrie de llibres inèdits que adaptaven grans obres de la literatura universal a les experiències de les persones que viuen al carrer. En uns pocs dies vam fabricar a mà 300 llibres.

Fomentar la xarxa social

El fet que moltes de les iniciatives que impulsem les portem a terme amb professionals del món artístic i cultural significa treballar de tu a tu, d’una manera més desenfadada i anar tots a una perquè tenim un objectiu comú.

Ens va passar amb l’obra de teatre L’últim crit, en la qual van participar persones que han viscut al carrer, persones voluntàries i treballadores d’Arrels i actors i actrius professionals, i que va liderar i dirigir l’actriu Ivana Miño. Els rols es van desdibuixar i es van crear uns vincles des de la igualtat.

Un procés semblant han viscut també els participants de l’obra de teatre Sis Personatges, que el juny passat van pujar a l’escenari del Teatre Lliure.

“Ha estat un procés divertidíssim i inoblidable. Gairebé tots estàvem fent coses que no havíem fet mai i això ens ha fet treballar amb molta energia però també amb molta incertesa”, explica Joan Yago, que ha escrit el text de Sis Personatges en col·laboració amb els actors que han viscut al carrer.

Rescatar la pròpia història

Miquel, 15 años en la calleEl primer missatge de moltes de les accions artístiques que portem a terme té a veure amb l’experiència d’haver viscut al carrer per canviar la mirada de la societat. Això significa un esforç molt gran per afrontar situacions viscudes, convertir-les en paraules o imatges i expressar allò que realment es vol transmetre.

Li va passar al Miquel Fuster, il·lustrador que durant 15 anys va viure al carrer i que ha plasmat les seves vivències al ras en quatre còmics. I també ho fan les persones que participen al projecte educatiu Passejants Junts -projecte que va crear la Laura Bohigas i que vam iniciar plegats-, sensibilitzant nois i noies sobre què significa viure al carrer.

Trencar prejudicis

Exposició per trencar prejudicis d'ArrelsLa mirada cap a les persones sense llar porta, en ocasions i de manera implícita, mites i prejudicis que cal desmuntar. Fer-ho a través de campanyes o informacions no és l’única manera i hem comprovat que el missatge també arriba a través de les arts escèniques.

El teatre, la fotografia i el cinema ens emocionen a tots i totes i són un bon vehicle per recordar que ningú hauria de viure al carrer! En els darrers mesos, des d’Arrels ho hem explicat a través de diverses exposicions fotogràfiques i l’any vinent ho farem a través del cinema perquè estem col·laborant en la pel·lícula Sense Sostre.

Ocupar el temps lliure

Quan una persona deixa de viure al carrer necessita ocupar el seu temps i donar-li sentit. A vegades passa que reincorporar-se a la vida laboral és difícil perquè viure al carrer deteriora la salut. Cobrir aquest forat és l’objectiu del taller d’Arrels que, des de fa temps, incorpora la perspectiva artística.

Un exemple és tot el mobiliari que fabriquem amb el suport del dissenyador Curro Claret, que destaca que el valor del projecte és el fet de reutilitzar i donar una segona vida als materials, en un procés similar al de les persones. “Descobreixes que ets capaç de fer un tamboret i veus que has fet una cosa útil, que no és veritat que no serveixes”, apunta la Rocío Alonso, responsable del taller.

Incidir en l’espai urbà

Mural per trencar prejudicis d'ArrelsLa intervenció artística en l’espai urbà és una via important per arribar a bona part de la societat i que, des d’Arrels, ens agradaria aprofitar encara més. De moment, estem presents a dos carrers de Barcelona amb dos grans grafits que ha fet l’artista JupiterFab, amb la implicació de dues escoles i els seus estudiants i de persones que han dormit al carrer. Encara no els heu vist? Els trobeu al carrer l’Avenir núm.17 i a la plaça del Nord, a Barcelona.

Transformar la nostra organització

A la visió que els projectes artístics i culturals poden ajudar la persona i sensibilitzar la ciutadania, s’hi afegeix una tercera opció: aprofitar el teatre, la música o els mitjans audiovisuals per transformar la nostra pròpia organització. El grup de teatre d’Arrels ha jugat aquest paper en algunes ocasions. Amb un públic format per persones que han viscut al carrer, voluntàries i treballadores de l’entitat, el grup de teatre ens ha ajudat, per exemple, a entendre millor com funciona el model d’atenció Housing First, a treballar aspectes del dia a dia i a tractar alguns temes del cens de persones que dormen al carrer a Barcelona i que fem des de fa tres anys.

 

Més informació:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.