El teu navegador està desactualitzat. Té vulnerabilitats conegudes i pot no mostrar totes les característiques d'aquest i altres llocs web. Aprèn a actualitzar el navegador.

Actualitat


La violència cap a les persones sense llar és de les més invisibles

Adela Cortina: “L’aporofòbia és, en primer lloc, responsabilitat de les institucions”

La catedràtica d’ètica i filosofia política Adela Cortina va crear fa vint anys la paraula aporofòbia per visibilitzar la violència cap a les persones empobrides. En el cas de les persones sense llar, a l’Estat espanyol el 47% diu haver patit agressions. Cortina relaciona aquest rebuig amb diferents mecanismes cerebrals i tendències humanes i està convençuda que es pot eradicar.

SenseLlarCAT

Què sabem i no sabem de les persones sense llar a Catalunya?

Actualment no sabem quantes persones sense llar hi ha a Catalunya. Algunes d’elles dormen al carrer, d’altres passen la nit en allotjaments temporals com un alberg, una presó o un centre de menors, d’altres viuen en assentaments o no disposen d’un habitatge segur. Totes elles són persones sense llar segons la categoria europea ETHOS, però no tenim dades fiables per dimensionar la problemàtica al nostre territori.

Persones sense llar a Finlàndia CAT

Finlàndia demostra que és possible assolir #ningúdormintalcarrer

Finlàndia és el primer país europeu que ha aconseguit un progrés positiu en la lluita contra el sensellarisme: en 29 anys, el nombre de persones sense llar s’ha reduït a més de la meitat. La implementació d’una estratègia nacional, la coordinació entre administració i entitats socials, així com l’aposta per l’habitatge estable són algunes de les claus de l’èxit. El cas de Finlàndia apunta que #ningúdormintalcarrer és possible i que a casa nostra també ho podem aconseguir amb polítiques públiques, treball en xarxa i recursos més eficaços.

Acció comunitària a PobleSec amb persones sense llar

“Hem d’intentar mirar des dels ulls de les persones sense sostre”

El Rafael Plana és músic de professió. Treballa en arts escèniques però en els últims anys s’autoanomena ‘agitador cultural’. Reuneix el món de les institucions tant culturals com educatives i també a les empreses -com a patrocinadores- per engegar diversos projectes. En aquesta entrevista, parlem d’un conflicte que s’ha generat al barri on viu i en el qual l’escola on va el seu fill s’ha involucrat per resoldre.

Campanya contra els prejudicis vers persones sense llar

Mites i prejudicis envers les persones sense llar

Què sabem realment sobre les persones sense llar? Viure al carrer és una realitat invisible sobre la qual encara hi ha mites i prejudicis. Aquesta estiu, et convidem a desmuntar-los. Trencar amb els mites i prejudicis significa entendre la complexitat d’aquesta problemàtica, que res és blanc o negre, que a les nostres decisions se sumen altres factors de la societat i que tots podem col·laborar per fer possible #ningúdormintalcarrer. Suma't a #ProuPrejudicis.